Dones i ciència: trencar el biaix

Avui, dia 8 de març es commemora el dia internacional de les dones. Des de molts àmbits s'aprofita per reflexionar sobre la situació de la dona. S'escriuen articles sobre la dona al cinema, la dona a la feina, la violència vers les dones, la discriminació, el feminisme, etc. Al canal de ciència del Fet a Sant Feliu ens volem adherir a aquesta celebració reflexionant sobre el paper de la dona a la ciència avui en dia.

 

El tema és escaient a més a més perquè el mes passat, el dia 11 de febrer, es va celebrar el dia internacional de les dones i les nenes en la ciència. Aquest dia internacional només existeix des de l'any 2015 i té com a objectiu promoure la participació de les dones i les nenes en la ciència. El motiu és que alguns estudis suggereixen que les nenes que se senten atretes per carreres científiques reben subtils indicacions per encaminar-se cap a d'altres matèries. Afortunadament això ja no és tan normal com fa només uns anys (recordem que Concepción Arenal es va haver de vestir d'home per accedir a la Universitat de Madrid el 1842 o que no va ser fins al 1910 que les dones van poder accedir a l'educació superior a Espanya en igualtat de condicions, sense "permisos especials") però encara avui en dia les dones ens hem de sentir dir que les matemàtiques són coses de nens. Altres estudis també parlen de que les dones no tenim bona opinió de les nostres aptituds científiques. Tot i que a l'educació secundària obtenim millors resultats que els homes, la nostra percepció de les nostres habilitats en ciència és significativament pitjor que la dels homes. Però mirem què diuen les dades.

 

Avui en dia, les dones som el 54% de l'alumnat i els 58% dels titulats a les universitats. A la Figura 1 es pot veure la distribució d'homes i dones matriculats a les universitats espanyoles, per branques del coneixement, d'acord a les dades del Ministeri d'Educació:

Figura 1.- Distribució dels estudiants per sexe i branca.

 

Si bé és veritat que en enginyeria i arquitectura estem en minoria, a les ciències de la salut som majoria. Aquestes dades per sí soles no impliquen cap tipus de discriminació. L'accés igualitari a la universitat no vol dir que a totes les universitats i a totes les branques hi hagi d'haver 50% d'homes i 50% de dones. En alguna hi ha més dones i en d'altres menys. Alguna havia de ser la que tingués menys dones.

 

En fi, no és aquest, per a mi, el problema de la dona a les universitats. El problema és que, tot i que, com hem dit abans som aproximadament la meitat dels estudiants, només som el 40% de les professores, el 20% de les catedràtiques i només una sola rectora a les 50 universitats públiques d'Espanya. Aquesta és la bretxa. Hi ha qui s'excusa: per a ser catedràtic has de ser professor i hi ha menys professores, i per ser rector has de ser catedràtic i, és clar, hi ha menys catedràtiques. Però aquesta excusa ja no val. Ja fa molts anys que estem a les aules com alumnes i hem de començar a entrar als òrgans de direcció de les universitats.

 

Es pot dir que en ciència, el biaix per sexe no existeix. Justament, un dels punts forts de la ciència i del mètode científic és mirar d'eliminar les possibles interferències de l'investigador en allò investigat. La ciència mira de garantir que només es tinguin en compte els fets, no les opinions. Per a demostrar que aquest biaix existeix, la Dra. Corinne Moss-Racusin psicòloga de la Skidmore College va dur a terme l'experiment conegut com l'experiment de Jennifer i John. Es va preparar un currículum fictici, amb dades d'un suposat estudiant que volia demanar accedir a una beca per fer el doctorat. Aquests currículums es van dividir en dos grups. La meitat es van encapçalar amb el nom John i l'altre meitat amb Jennifer i es van enviar a diferents universitats de prestigi, amb programes molt potents de ciència i recerca. Desprès es va demanar als professors que avaluessin quatre paràmetres del "candidat": la seva competència, l'interès del professor per contractar-lo, el sou que creien que mereixia i si estarien interessats en ser els seus caps en el projecte de doctorat. Els resultats són els que tots estem pensant. Hi ha un clar biaix cap als homes. Recordem, els CV eren exactament els mateixos.

 

Figura 2.- Avaluació de la competència i la disposició a contractar i a dirigir la tesis.

 

Pel que fa al salari, sorpresa!

 

Figura 3.- Salari que estarien disposats a pagar a en John i a la Jennifer.

 

4.000 Euros més per any al John. Deixant de banda que ja ens agradaria a Espanya que les beques de doctorat fossin de 30.000 EUR, la diferència és clara.

 

Es van realitzat proves addicionals per determinar si aquestes diferències podrien tenir altres motius. S'ha fet el que es coneix per anàlisi de la variància considerant altres paràmetres per mirar d'esbrinar si el que explicava aquesta diferència era el sexe del professor (els homes tendeixen a contractar homes), l'edat (les persones més grans poden tenir més prejudicis), la branca de la ciència, el càrrec del professor, etc. Però no, cap d'aquests factors explicava més acuradament aquestes diferències que l'explicació més senzilla. En John "semblava" millor que la Jennifer.

 

S'han proposat mesures per corregir això, com ara que els CV vagin sense el nom, però en segons quins camps és difícil que alumne i professor no coneguin o no hagin coincidit mai. La solució és una altra: que no percebem aquesta diferència. Que no necessitem posar-nos una bena per no saber si parlem amb un home o una dona; que directament no tinguem el biaix. Això encara costarà una mica. Mentrestant, la Jennifer seguirà enamorant catalanets de la Seva i cobrant 4.000 EUR menys que en John.

 

Per a l'estudi complert: Corinne A. Moss-Racusin, John F. Dovidio, Victoria L. Brescoll, Mark J. Graham, y Jo Handelsman (2012): “Science faculty’s subtle gender biases favor male students” PNAS 109 (41): 16474-16479.

 

Mireia Amigó

Comentaris

Maria Rosa Sant Feliu de Llobregat
4.

Fa dos dies la degana de la Facultat d' Informàtica s'exclamava de que les alumnes actualment són el 10% del total d'estudiants, comparant-ho en que fa pocs anys la proporció era del 40%. Ho atribuïa a la pressió que les noies reben de la societat, familia i entorn, però també deia que es podia atribuïr a la poca confiança que elles ténen en si mateixes i en les seves capacitats. Això ens ha de fer rumiar a tothom per la part que ens pot correspondre ...

  • 0
  • 0
Anna Barceló Sant Feliu
3.

Molt interessant. No som concients del que tenim inculcat en la nostra ment i ens porta al biaix de manera "natural"...

  • 0
  • 0
Anna Barceló Sant Feliu
2.

Molt interessant. No som concients del que tenim inculcat en la nostra ment i ens porta al biaix de manera "natural"...

  • 0
  • 0
MARTA SANT FELIU
1.

Gràcies per l'article Mireia. M'ha agradat molt!. Aquest experiment de Jennifer i John no el coneixia i diu molt de la societat en la que vivim. Encara ens queda molt per fer!

  • 2
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat