Crònica de la segona edició del seminari d'arqueologia i patrimoni de Sant Feliu (USLA/Ateneu Santfeliuenc)

Ja està, la segona edició del nostre seminari ha arribat a la seva fi. Com a coordinadors i promotors de la cita ens toca ara fer una breu crònica de tot el que ha succeït i de les perspectives de futur que s’albiren per al nostre projecte.

L’edició d’aquest 2017 presentava un format i unes motivacions idèntiques a les observades l’any anterior: quatre sessions i un interès per parlar de temàtiques centrals (el patrimoni en perill), projectes patrimonials comarcals i/o locals i noves investigacions en relació al patrimoni del nostre entorn.

De la mateixa manera, el seminari s’ha desenvolupat al llarg de quatre dilluns (els posteriors a les Festes de Primavera) amb la intenció de vincular totes les nostres activitats vinculades al patrimoni (el seminari però els cursos d’arqueologia comarcal també) a un dia en concret.

Crònica

El seminari va tenir una estrena de luxe, el catedràtic Miquel Molist (Dept. De Prehistòria UAB) ens va acompanyar el 22 de maig per parlar de la destrucció del patrimoni en temps de guerra (els casos de Síria i Iraq). La seva llarga i dilatada experiència arqueològica al Pròxim Orient (on va arribar per primera vegada al 1978) va ser el motiu i la font principal per descriure, en primera persona, el procés i la manera en que s’ha destruït una part important del ric patrimoni que la zona “atresora”. De la contemplació de la seva desaparició com a “danys col·laterals” del conflicte (al llarg de la primera fase) a la seva instrumentalització política per part de les forces més radicals del conflicte (ISIS / DAES) al llarg de les fases més recents, el relat del nostre invitat convida a establir unes primeres teoritzacions sobre com ha impactat el conflicte al patrimoni i tots aquells que hi treballen amb ell des del territori sirià i iraquià. Podeu veure el vídeo de la conferència aquí

Miquel Molist parlant de patrimoni i guerra

La segona sessió va tenir un clar i marcat accent local; una comissió ciutadana (formada per membres d’associacions com ARES, Arrels Locals o USLA) van proposar-nos la confecció del inventari dels béns museables de Sant Feliu de manera col·lectiva. El projecte parteix de la constatació de la invisibilitat del patrimoni moble a casa nostra. A aquesta tesi de partida, se li suma el trist designi de la dispersió o desaparició de tot aquell que hem “vist” al llarg dels darrers anys. Per un altre cantó, el rerefons de tota aquesta dissortada història ve emmetzinat pel debat / front obert vinculat al debat furibund de “Museu SÍ / Museu NO”. Amb una voluntat assertiva, de superació d’aquesta situació de no retorn, la proposta “sol·licita” la col·laboració ciutadana per crear un banc de dades patrimonials que després tinguin una sortida pública a través de formats digitals que facilitin la seva observació, estudi, difusió, gaudi, coneixement, existència, etc. Podeu veure el vídeo de la conferència aquí.

Presentant l'inventari de béns museables

La segona tanda de sessions va començar amb la presentació d’un estudi acadèmic sobre un recurs patrimonial poc conegut: les mines d’aigua a Sant Just Desvern. El Jaume Campos és el responsable d’aquest treball, és enginyer agrícola, i l’ha elaborat com a treball final de màster dels seus estudis de arquitectura i paisatge. L’ocasió era perfecta per apropar-nos a formes i visions transversals del patrimoni (més enllà de l’arqueologia o la història) i conèixer tota una sèrie d’elements patrimonials que ens remeten a qüestions tan transcendentals com l’accés a la aigua, el seu consum, el seu ús com a mitjà productiu i la seva capacitat per transformar els paisatges. Alhora, aquest estudi ens permetia allunyar-nos d’aquesta visió idíl·lica (i falsa) del patrimoni com entelèquia allunyada dels problemes de la gent: la destrucció d’aquest ric patrimoni implica a la vegada un desaprofitament d’un recurs tan important avui dia com és l’aigua. Podeu veure el vídeo de la conferència aquí

Jaume Campos parlant de les mines d'aigua de Sant Just

La cloenda a la segona edició del seminari la van posar el membres del Centre d’Estudis Martorellencs que ens van acompanyar per parlar-nos d’una experiència d’investigació arqueològica única a la nostra comarca: el jaciment de Santa Margarida (Martorell). Des de l’any 1972, i de manera ininterrompuda, aquesta vella església paleocristiana, parroquial després i ermita finalment, ha observat com la persistència, el treball curós i la renovació metodològica han permès l’obtenció d’una gran quantitat de documentació i informació històrica rellevant per a aquestes contrades. A tot això cal afegir, i no és poc, l’ampli grau d’acceptació i reconeixement que l’experiència té entre la població de Martorell: les jornades de portes obertes, vinculades a les campanyes d’excavacions estivals, són una mostra que “arqueologia” i “públic” no son termes antitètics. Si hi teniu l’oportunitat, atanseu-vos aquest 20 de juliol al jaciment i ho podreu comprovar vosaltres mateixos. Podeu veure el vídeo de la conferència aquí.

L'equip del CEM presentant el jaciment de Santa Margarida

Parlem del futur!

És hora de fer valoracions i parlar de com es presenta el futur d’aquesta iniciativa. L’edició d’enguany ha observat un creixement important del públic assistent. Creiem que una bona part d’aquesta acceptació ha estat la selecció dels temes i propostes presentades. Això ens avisa que hi ha un interès per aquest tipus de qüestions (no massiu, és clar) que ens permet pensar que si fem un disseny atractiu i aportem presentacions interessants podrem assegurar la seva continuïtat (que no es poc parlant d’arqueologia i patrimoni!).

Creiem, però, que seria una bona idea comprimir el programa i donar-li una alternativa lúdica també. D’aquesta manera, la proposta per a la tercera edició presentarà un format diferent amb dues sessions teòriques (al llarg d’una mateixa setmana) i una sortida, al llarg del cap de setmana, per visitar jaciments, rutes o exposicions que creguem interessants. L’actual format, amb quatre sessions que s’allarguen més d’un mes en el temps, provoca un important desgast en el petit equip responsable de la seva existència.

Pel que respecta a la temàtica, seguirem treballant amb propostes que ens apropin a la realitat patrimonial de la comarca. L’etiqueta “local” i “comarcal” continuarà tenint una importància cabdal en la selecció de temàtiques a tractar. Per un altre cantó, la transversalitat en els apropaments al patrimoni també serà un leit – motiv important en el disseny futur.

Una de les qüestions que caldria pensar també és la possibilitat del treball en xarxa amb altres unitats locals i comarcals que treballen també temàtiques vinculades al patrimoni. Aquest any hem començat amb Arrels Locals i ARES però volem eixamplar aquest marc de relacions convençuts de que el treball en equip és més efectiu que el individual.

Res més, volem agrair la participació de tots els ponents i la col·laboració inestimable de tots aquells que han fet possible aquesta edició i que em permeto citar: l’associació USLA i l’Ateneu Santfeliuenc, el personal que treballa o es vincula amb l’Ateneu i fan feina per aquest projecte (Xavi, Laura, Carme, Ramon – gràcies pels vídeos!-), el Fet a Sant Feliu (amb el Marc fent fotos cada dia!) i tot el públic assistent que és, de veritat, l’objectiu principal d’aquesta iniciativa. Gràcies!

Jordi Jiménez Zamora (coordinador del Seminari)

 

NOTA: Totes les fotos són del Marc Rius.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat