Els sorolls i l'Ajuntament

Joaquim Fernández

Recentment ens hem traslladat a viure al carrer Joan Maragall, a prop de La Cova Nostra, el bar musical de la part baixa del carrer. Cada cap de setmana, divendres i dissabtes a la nit, matinades de dissabtes i diumenges, el davant del bar sembla Les Rambles, intransitable, tot de gent jove parlant i conduint-se a les 2 de la matinada com si fos migdia. I consumint begudes, presumptament alcohòliques, presumptament comprades i tretes del bar. Parlant amb els veïns sembla que les queixes han estat continuades, però pel que sembla també, poc reeixides. Et comenten que els sembla que hi ha hagut, com a mínim, una certa permissivitat, poc cel. Per altra banda, veïns del barri també et comenten que sembla que el pati interior de la pizzeria La Rústika s'està adequant per fer-lo servir també per al negoci. No sé si es donen permisos per als patis interiors d'illa ni en quins horaris. Per cert, aquest pati s'afegeix al de La Cova Nostra, del qual també em pregunto si es pot fer servir per al negoci i en quins horaris. El tema és que tot plegat fa impossible dormir de nit mentre hi ha aquestes activitats. I hi ha veïns que treballen dissabtes i diumenges, un duu un camió i es lleva de matinada, una altra és auxiliar d'infermeria, hi ha casuística ben variada.

Bé, tots sabem que viure a les ciutats actualment és compartir espais i temps, a vegades en activitats quasi bé incompatibles. I governar les ciutats moltes vegades se centra en la gestió pacífica i intel·ligent d'aquest conflicte.

El govern de Sant Feliu és ple de gent honesta i benintencionada, bona gent amb voluntat de servei. Tots ens coneixem. Però que porta molt de temps vivint professionalment de la política, massa potser. Fins i tots alguns no han treballat mai, alguns de joves molt prometedores  i altres a punt de la jubilació. En el sentit d'haver-se guanyat la vida sempre amb un sou de regidor o d'alguna altra administració, sempre en la política, i quan han anat mal dades, refugiats a càrrecs de confiança política a la Diputació o similars (l'etapa del tripartit a la Generalitat va ser de vergonya aliena en aquest sentit, ho conec molt bé). Res a dir, és legal i legítim, però és una dada, perquè de vegades es perd la noció de la realitat. Per cert, aquesta setmana ha mort un humanista dels de debò, un savi, tant que no ho semblava en vida, fins que va caure malalt. La seva mort ha estat com una patada a l'estómac que et deixa sense respiració, xocat, com a zombi. Li agradava dir que qui detenta el poder massa temps acaba no sabent què hi fa allà, preocupat bàsicament a mantenir-lo. Ara que ja hem passat l'equador del mandat, i tots sabem que les maquinàries dels partits ja es posen en marxa de cara a les municipals d'aquí dos anys (tot i que alguns es passen els quatre anys en campanya), aquesta reflexió és més veritat que mai.

Tot plegat ve al cas perquè acabo de llegir a la premsa de dissabte que l'Ajuntament de Barcelona ha fet un estudi a Ciutat Vella per conèixer objectivament el nivell de soroll al barri, particularment el produït pels locals d'oci nocturn, per mirar que els veïns puguin dormir de nit. Hi ha dues maneres d'afrontar el problema: com em sembla que ho fa Sant Feliu, reactivament, reaccionant a la queixa si és prou potent i nombrosa (i 26 anys crec recordar que el mateix alcalde actual es vantava que fa de regidor). O proactivament, anticipant-se, d'ofici, com fa l'equip de l'Ada Colau (només porten 2 anys) intentant solucionar el problema, que per a aquestes coses els va votar la gent.

Bé, pensava acabar així, però no em puc estar d'acabar com volia començar: Escric tot això perquè estic fins als pebrots.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat