"No volem fer una oposició destroyer"

Raul Alba Portaveu de Ciutadans a Sant Feliu

Continuem amb les entrevistes als representants dels partits polítics a Sant Feliu. Parlem amb Raul Alba, portaveu de Ciutadans des de l’octubre, quan va entrar al consistori substituint Xavier Alegre. Ens reunim al despatx que la formació taronja té a l’Ajuntament, on presideix l’espai un roll up amb el logotip del partit. En una de les dues taules del despatx, hi ha un paper penjat a la paret amb la imatge del “Naranjito”, la mascota de la selecció espanyola del Mundial del 82. Sobre la taula, un calendari de Voluntariat per la Llengua, una de les inciatives que promou el Consorci per la Normalització Lingüística, al qual Ciutadans li qüestiona les subvencions. Raul Alba ofereix la seva versió més propera i respon de manera directa i amb frases curtes. Defensor fervent del paper crític de l’oposició i seguidor de Jordi Cañas, retreu la manca d’acció del govern i la “poca visió global de ciutat”.

 

El Raul Alba del ple i portaveu de Ciutadans en què s'assembla o en què es diferencia de l'articulista polèmic al’espai d’opinió de Fetasantfeliu?

Hem de partir de la base que tots dos formats són reduïts però el d'articulista està adreçat a remenar consciències i generar debat. Això en un ple no es pot fer, en un ple hi ha un ordre del dia establert i en funció d’això et posiciones. Per tant, és un format més tancat.

On et sents més còmode al ple com a portaveu o en aquesta part d'opinar i remenar consciències?

D'entrada, és més còmode el format escrit, perquè pots triar les paraules. En canvi, un ple és en directe i potser de vegades se t'escapa una paraula que no és la que voldries dir encara que tinguis les idees força clares. A més, en el cas de Ciutadans, no només expressem l'opinió dels regidors sinó el posicionament de tota l'agrupació.

Et vas incorporar com a regidor l'octubre passat. Com ha anat l'adaptació a un ple que ja tenia una dinàmica establerta més d'un any en marxa?

En general l'adaptació ha estat correcta. I penso que la nostra feina va bé, només cal veure comentaris de membres de govern a articles publicats a Fetasantfeliu. El que em preocuparia és que els partits de l’equip de govern estiguessin contents.

Dius que busqueu punts de trobada però alhora et satisfà que no estiguin contents  amb l'oposició que feu?

Crec que som més crítics del que a priori es pensaven. La tasca de l'oposició és triple: d'una banda, confrontar opinions, perquè nosaltres tenim certes maneres de fer diferents de l'equip de govern, després plantejar alternatives i, finalment, establir espais de trobada. I si no són més amplis no serà perquè nosaltres no ho haguem intentat.

Ciutadans compta per primer cop amb representació municipal. Quins objectius us heu marcat en aquests quatre anys?

Fer una oposició clara i posicionar-nos com una alternativa que arribi al ciutadà. Això costa perquè la política comunicativa d'aquest Ajuntament és minsa i els recursos del partit són els que són. A més, la política municipal generalment no és amable. És un tema proper, però el ciutadà normal s'interessa més per política d'alta volada. L’altre objectiu és fer les propostes necesssàries per considerar-nos com a alternativa de govern en les properes eleccions municipals. A més, també volem intentar arribar a acords que siguin interessants per la ciutadania i el poble. No ens interessa fer una oposició 'destroyer'.

Però fins ara hem vist una oposició molt crítica.

Sí, perquè si l'oposició no és crítica, no és oposició. A mi em sorprèn l'actitud d'altres formacions polítiques que crec que no han entès que ja no són al govern. Des de Ciutadans critiquem aquelles coses que considerem que no es fan de la forma més adient. Per exemple, la gestió de la via pública o els processos de participació que s'han fet fins ara.

Que l'oposició estigui tan fragmentada complica que hi hagi alternatives concretes a les propostes de govern?

És cert que l'oposició està molt fragmentada ideològicament i trobar punts de trobada de vegades és difícil. A més, una part important d'aquesta oposició comptava ser govern, en un moment donat ho va deixar de ser i crec que això encara no ho tenen paït.

El teu referent com a regidor és Xavier Alegre?

De Sant Feliu, sí, evidentment. És una persona que ha tingut responsabilitats de govern i amb la qual hi comptem. Ell forma part de la nostra agrupació, té molta experiència i per això continuem comptant amb la seva opinió i consell.

Encara no fa dos anys de les eleccions municipals i ja heu substituït a les dues persones electes. Enteneu la política municipal com una promoció personal?

No, justament el contrari. El nostre partit entén que no es poden anar acumulant càrrecs. I considerem que la tasca municipal no pot ser una ocupació secundària.

Has entrat substiuïnt Xavier Alegre i de portaveu. Seràs el proper cap de llista de Ciutadans a Sant Feliu?

No ho sé, perquè des de C's fem eleccions primàries. Ja veurem què passa, si hi arribem amb ganes i compto amb la confiança dels companys, podria ser una alternativa. No ho descarto.

Si aquest any hi haguessin eleccions al Parlament de Catalunya, podries tornar a formar part d'aquesta llista?

Si el partit així ho decideix, sí. És una oportunitat i un honor que no es poden refusar. Ara el meu lloc és a Sant Feliu. Ara mateix no em passa pel cap anar en cap posició triable. No és una opció real.

“Les polítiques del govern estan més dirigides a la supervivència política que a una visió global de ciutat”

En què ha canviat l'actual govern, format per ICV-EUiA i PSC, comparat amb l'anterior, quan ICV-EUiA comptava amb el suport de CiU?

Les polítiques són bàsicament les mateixes. És la política d'ICV que abans tenia de crossa a CDC i ara té de suport el PSC. Tenim la sensació que ICV fa el paper de poli malo i el PSC fa de poli bueno. Però bàsicament són les mateixes polítiques més dirigides a una supervivència política dels seus membres que a una visió global i futura de ciutat.

On creieu que caldria incidir més a la ciutat? En quins problemes de Sant Feliu caldria actuar de manera més significativa?

A Sant Feliu les clases  mitjanes i populars paguen molt per rebre poc en serveis, ja sigui neteja viària, escombraries i manteniment de la ciutat. Hi ha una pressió fiscal poc proporcionada. D'altra banda, tenim unes polítiques socials que són una mica de cartró pedra i amb poc contingut, com ara el pla de rescat i el pla d'habitatge. O, com a mínim, encara estem esperant la concreció d’aquest contingut.  Per tant, les polítiques socials haurien de millorar perquè nosaltres entenem que les persones han de ser-ne la prioritat de veritat, no només de portes enfora.

En aquest sentit, penseu que la tarifació social és una bona opció?

No és una mala opció, però més que una opció és una obligació. La majoria d'ajuntaments treballen en aquesta línia de que qui menys renda té, pagui menys. Amb això estem d'acord, però entenem que potser s'hauria d'ajustar una mica. Nosaltres plantejàvem la reducció d'un 20% la taxa de telesassistència i això encara no ens ha arribat. I en temes d'escoles bressol, es podria reduir una mica més la despesa de la ciutadania, tot i que l'Ajuntament ja paga molt perquè la Generalitat no paga el que hauria de pagar.

Recentment s'ha obert el debat d'edificació de pisos a Sant Feliu. Des de Ciutadans creieu que la ciutat cal créixer més?

Ara mateix penso que no hi ha aquesta necessitat perquè no hi ha demanda de creixement per se. Una altra cosa és que s'hagi de crear habitatge, però això és un altre tema. Creixement per creixement no porta enlloc. El que s'ha de fer és incrementar l'habitatge de qualitat i assequible.

I per on podria créixer Sant Feliu?

Hem d'aprofitar els espais que ja tenim, per exemple, les parcel·les dels equipaments que l'Ajuntament no està fent servir al carrer General Manso. Aquesta zona que es va destinar a horts socials és una zona concreta on ara mateix s’hi podria construir. No és que estigui en contra dels horts, al contrari, però aquests podrien ubicar-se en altres llocs ja que la necessitat en aquest espai ara és una altra. De vegades oblidem que ICV-EUiA porta 6 anys governant des de l'última etapa i hauria pogut destinar aquests espais a habitatge de qualitat i assequible.

“S’està intentant que sembli que es fan coses quan bàsicament no ens hem mogut del mateix lloc”

L'equip de govern ha començat a posar sobre la taula el futur de les zones del Torrent del Duc, la cimentera i la carretera de la Sànson. Us convenç el camí que s'està plantejant?

No ens convenç la intenció política. D'entrada, el plantejament és innegable: voleu triar  entre cimentera o indústria neta? Ningú s'hi pot negar. De fet, és un avantprojecte que serveix per començar un procés de participació. Quan s'hagi de començar a plantejar de veritat, veurem què passa. Ara ens sembla que s'intenta quedar bé i publicitar-ho i que sembli que es fan coses quan directament no se'n fan.

És a dir, creieu que no hi ha acció real?

No, ara en parlarem i debatrem, però això al final ho desenvoluparan empreses privades, que faran números i hauran d'encarregar uns projectes que s'hauran d'adaptar a uns estàndards urbanístics que prèviament s'hauran d'aprovar. I hi ha el que hi ha. A més, hi ha altres temes que caldrà posar sobre la taula, com el de la mobilitat. Perquè, pel plantejament de l'equip de govern, sembla que pel fet de passar a indústria neta no hi hauran d'arribar cotxes, i això no se sap. Hi ha un informe de l'arquitecte municipal que recomana fer un estudi concret. Creiem que s'està intentant que sembli que es fan coses quan bàsicament no ens hem mogut del mateix lloc.

Això també passa en altres àmbits?

Sí, per exemple amb el pla de rescat social. És un document voluminós, però a la pàgina on es parla de pobresa energètica s'expliquen tres o quatre accions, dues de les quals ja s'estaven fent. I això ens sembla una aportació minsa. D'altra banda, amb el pla d'habitatge, el plantejament és a deu anys, amb la qual cosa, en tres anys només faran el 20% de l'horitzó d'habitatges i alguns no s’han ni començat, com els de l'equipament de les Tovalloles.

Des que Ciutadans té representació al consistori, heu votat sempre en contra de les subvencions al Consorci de Normalització Lingüística. A Sant Feliu, el servei l’utilitza molta gent castellanoparlant que vol millorar el seu català, quin problema hi veieu?

No tenim cap problema amb la normalització lingüística però sí que posem en dubte que ara faci falta normalitzar lingüísticament. Ja ha passat molt de temps des que va començar el procés de normalització lingüística, les persones més joves ja l'han après a l'escola. La pregunta que ens fem és si aquest servei l'ha de pagar l'Ajuntament o li correspon a altres administracions.

Però l'Ajuntament no en paga el cost total.

És una educació d'adults i entenem que això no li pertoca a l'Ajuntament. A més, aquest servei de vegades es fa servir d'una forma que no és l’adequada. Per exemple, hi ha gent que el fa servir perquè ha d'accedir a feines a l'administració pública i han de demostrar el seu nivell de català. Aquestes persones no s'han avaluat suficientment de llengua catalana?

També hi ha gent gran o jubilada que fa servir el Consorci de Normalització Lingüística.

Però és un reduït conjunt de persones. Aquest servei el podria pagar només la Generalitat. Penso que és un muntatge organitzatiu i educatiu que es necessita mantenir d'alguna manera i la Generalitat ha passat aquest mort al món local i els ajuntaments ho assumeixen perquè sempre ho han fet així. Nosaltres ens plantegem que potser això hauria de canviar. No és un tema de llengües, és un tema de qui ho financia. Per què la Generalitat no munta un servei així per potenciar l'anglès o el francès?

El català és llengua oficial a Catalunya.

I l'anglès no ho hauria de ser, també? Hauria de ser una llengua “entre cometes” oficial perquè al final serà la que es farà servir més. Els recursos s'haurien d'abocar més a serveis més prioritaris. El català està força normalitzat i és una necessitat que potser als anys 80 era important i ara s'ha reduït força. Per exemple, els cursos més demanats, com els del nivell D, es paguen i no tenen subvenció. I qui vol se'l treu.

La decisió és una acció de línia de partit o és un tema d'agrupació local?

Jo vull creure que és un tema de partit. El nostre partit mai s'ha oposat al català, com altres forces polítiques pensen o els mitjans de la Generalitat volen fer entendre. Sempre hem apostat per una educació trilingüe perquè són línies de futur. Una altra cosa és que altres formacions polítiques facin bandera d'una defensa que de tant com la defensen al final li fan mal.

“M’identifico molt amb Jordi Cañas”

Si una cara visible de Cvisita sovint Sant Feliu és Jordi Cañas. És el polític de Cs amb qui millor s’identifica el militant i votantsantfeliuenc de Cs?

No conec a tots els votants de Ciutadans de Sant Feliuperò sí que et diré que, com a mínim els que jo conec i entre els quals m'incloc, ens identifiquem molt amb Jordi Cañas. Com a figura humana i política, Cañas és una figura central per molts militants de Ciutadans, tot i que ara no tingui responsabilitats polítiques.

Per tant, t'identifiques més amb el tarannà de Cañas que amb la línia que ha marcat Albert Rivera?

M'hi identifico més perquè hi he tingut més contacte i és una persona que és igual en públic que en privat. A Rivera he tingut moltes menys oportunitats de coincidir-hi i no em puc fer una idea d’ell tan detallada.

Vas participar en el congrés que Ciutadans va celebrar al febrer a Coslada?

Sí.

Després d'aquest congrés el partit s’ha redefinit ideològicament accentuant el perfil de centre liberal i amb vocació de govern. És un adéu a l’ala esquerra del partit?

Des de la nostra agrupació estàvem més còmodes amb l'altra opció, és a dir, vam apostar en mantenir l'ideari original perquè enteníem que no calia canviar-lo. Però comprenem el posicionament final perquè no és cap renúncia, sinó que és una obertura a un espectre més ampli, potser més adaptat al conjunt de tot l'Estat espanyol. Ens sembla correcte.

En municipis com Sant Feliu, creus que s'entendrà aquest gir?

D'entrada neguem la major. No entenem que hi hagi hagut un gir, sinó que en el concepte de socialdemocràcia hi havia inclòs el concepte de liberalisme. Això no significa un gir a la dreta, sinó que s'ha deixat un concepte més ampli perquè un conjunt de persones s'hi trobin més còmodes. Ara, la realitat del partit no és només la de Catalunya sinó la de l'Estat espanyol. I nosaltres entenem que els nostres principis són els mateixos i no hi renunciem, perquè, si no, estaríem enganyant els nostres votants, que ens van votar per un ideari que s'ha de mantenir.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat