"Si amb la nostra música podem aixecar consciències, ens semblarà perfecte."

Dr Calypso Especial Butifarrasound

Un dels grups que actua al Butifarrasound és Dr Calypso, una banda clàssica que torna a Sant Feliu, 10 anys després d’haver-hi actuat. Entrevistem el Sergi Monlleó, conegut com a Xeriff, una de les veus i cara visible del grup Dr. Calypso, un referent de l'ska, que aquest cap de setmana faran ballar tothom que s’apropi a la Plaça Lluís Companys amb els seus ritmes ska, reggae i latin soul. Parlem de la trajectòria del grup, dels nous projectes i, fins i tot, de com està la societat actual. Aviat faran trenta anys sobre els escenaris i encara tenen ganes de molt més.

Fa molt que us conec i he intentat buscar-ho però no ho he trobat… Per què Dr. Calypso? D’on ve el nom?

Al principi ens reuníem un grup d’amics per passar l’estona. Quan vam començar a tocar de veritat i vam haver de decidir quin nom ens posàvem, l’únic que teníem clar és que no volíem que al nom hi sortís ska “nosequè” o ska “nosétal”. El nostre grup era de música ska, és clar, però també teníem molta influència de la vessant caribenya, com el reggae o el calypso… Al final vam escollir aquest últim per diferenciar-nos una mica dels demés. 

Porteu des de principis de la dècada dels noranta fotent canya. Quin és el secret?

De fet, com a grup vam començar fins i tot abans, l’any 88 i el primer concert va ser el 89. Ens apassiona la música i aquest és una mica el nostre secret. Comences a tocar per passar temps amb els col·legues, com a hobby i al final la cosa s’embolica i t’hi acabes ficant de cap. Crec que el secret és tocar la música que t’agrada amb els teus amics.

Les vostres cançons han sortit en recopilatoris de reggae o ska de molts països, com el Japó. Heu fet algun “bolo” internacional?

Al Japó no (riu). Però sí que n’hem fet molts a Europa. El país on més hem tocat ha estat Alemanya, però també a Suïssa, Itàlia, Portugal i França. La dècada dels noranta va ser genial, no paràvem ni un cap de setmana, estàvem tot el dia a la carretera.

"Ara hi ha molt accés a la música. Quan vam començar no teníem tantes referències, l'ska era un estil molt nou"

Com veieu el panorama actual de l’ska regge? És veritat què no passa pel seu millor moment?

A nivell de bandes hi ha molt nivell. Ara hi ha internet i nosaltres això no ho teníem. Recordo que havíem d’anar a Perpinyà per aconseguir material nou per escoltar. Donàvem moltes voltes per buscar discos, fanzines o fèiem encàrrecs a algú que anava a Londres. Era una tasca d’anar buscant molt, d’anar investigant, érem molt autodidactes. Avui dia, a través d’internet, busques “ska jamaica” i et surt de tot. I ara hi ha bandes amb molt nivell gràcies, en part, a les noves tecnologies que fan que en dos dies tinguis una visió molt àmplia del que és l’ska, el reggae o el latin soul. També hi ha molt més accés a la música, molta més informació i la gent s’ha dedicat a tocar aquest estil. Abans no teníem tantes referències, era un estil molt nou.

Ara també deu haver-hi molta fusió amb tantes influències, no?

Sí, hi ha de tot. Per exemple, bandes com Soweto que fan un ska molt clàssic, quasi com el jamaicà o gent que li dóna la volta i ho fa més rock o més punk. Cadascú ho porta al seu estil i això fa què hi hagi un nivell potent de noves bandes que s’interessen per aquest tipus de música.

Dr. Calypso el formeu deu persones. Us podeu dedicar a viure només de la música?

Avui en dia ni de broma. Als anys noranta, quan vam començar, vivíem d’això. Mai vam tenir una mansió ni un cotxàs però sí un sou que ens permetia viure. Llavors els “bolos” es pagaven bé i la gent venia molts als concerts. Eren altres èpoques. Ara amb els “ives” culturals i l’oferta tan bèstia que hi ha de grups nous, tots els integrants ens hem de buscar la vida. Jo mateix sóc cuiner, però al grup hi ha pintors o mestres de música, cadascú fa el que pot. Ara la música és un extra més què també serveix per passar-ho bé.

Les vostres cançons parlen d’amor i de la vida però també són molt reivindicatives. Com veieu l’actual panorama polític?

El problema que tenim actualment és que ens tenen molt apretats en tots els sentits. Feines molt mal pagades, la gent mig explotada, retallades en sanitat, educació... No entenc com la gent no està més rebotada. A més, veus tots els casos de corrupció que surten, que són trames mafioses, i després encara es pretén que els ciutadans paguem tots els desfalcs que ells fan. També ens preocupa, i molt, el creixement del feixisme, i és per això que no es poden abaixar els braços. Si amb la nostra música podem aixecar consciències, ens semblarà perfecte.

L’últim disc que vau publicar, el vau gravar gràcies a una campanya de crowdfunding.

Hi havia una discogràfica al darrere però entre gravacions i altres històries, ens costava molts diners i vam decidir fer-ho així: venent el disc abans per finançar-lo. La veritat és que va anar bastant bé. Els temps canvien i s’ha de fer de tot per seguir fent el que t’agrada. Per exemple, ara fins i tot també tenim una cervesa amb el nostre nom. El Luismi, què és el que més hi entén de cervesa, va estar al darrere de l’elaboració amb la gent de La Guineu, de Manresa.

Teniu previsió de nou disc o nous projectes?

Estem fent temes nous i la intenció és treure aviat alguna cosa nova. De totes maneres, l’any que ve fem el 30 aniversari i segur que hi haurà moltes sorpreses!

Dissabte actueu a la tretzena edició del Butifarrasound, un festival on vau actuar en una de les primeres edicions, el 2006. Què recordeu d’aquell concert?

La veritat és que ara mateix no me’n recordo gaire (riu)! Portem tants concerts que és impossible tenir una idea clara d’aquell en concret. Però segur que quan siguem de nou a Sant Feliu tornarem a reviure aquella edició del 2006. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat