"No volem ser un equip ascensor, volem quedar-nos a Divisió d'Honor"

Raquel Maldonado Capitana de l'equip femení de waterpolo del Club Natació Sant Feliu

Aquesta temporada l’equip de waterpolo femení del Club Natació Sant Feliu ha aconseguit pujar a Divisió d’Honor, la màxima categoria de waterpolo femení. Ho han fet de la millor manera possible: sent l’equip invicte de Primera Divisió, només cedint un empat. Des del Fetasantfeliu ens hem assegut una estona per parlar amb la capitana de l’equip, Raquel Maldonado (1993), ens ha explicat les sensacions d'aquesta temporada i com es prepararan per estar al màxim de cara als partits de Divisió d’Honor. Maldonado, procedent de L’Hospitalet, va arribar al CN Sant Feliu la temporada passada de la mà de l’entrenador, fitxat el mateix any que ella, i tot i el poc temps que porta al club aquest any ja s’ha convertit en la capitana gràcies a la votació de la resta de membres de l’equip.

Com va acabar la lliga després de l’ascens matemàtic?

Vam acabar primeres sent invictes! L’any passat vam quedar segones, i vam fer la promoció; però aquesta temporada hem pujat directament. Som 10 equips a Primera i sempre baixen 2 i pugen 2. A Divisió d’Honor puja el primer, de forma directa, i el segon es promociona amb el penúltim de Divisió d’Honor.

Quan vau començar la temporada, pensàveu en aconseguir aquest ascens i treballàveu per això, o no teníeu aquest objectiu en ment?

L’objectiu des del primer moment era pujar perquè l’any passat ja vam estar a punt. Lluitàvem amb el Concepción Lineal, i ens ho jugàvem tot contra elles. La temporada passada aquí les vam guanyar de 2 i allà vam fer un partit lamentable i vam perdre. 

I què ha canviat aquesta temporada?

La temporada anterior, l'any passat, entrava de nou el nostre entrenador i des del principi es va marcar com a fita l’ascens. Però a mesura que avançava la lliga no vam poder ser primeres i ens vam centrar en fer la promoció, que vam jugar i vam perdre; aquí vam guanyar però a Sevilla no. I aquest any vam decidir que ens havíem de posar líders des del principi, no volíem tornar a promocionar un altre cop, hauria estat la tercera promoció seguida per a l’equip.

El partit contra el Cuatro Caminos va ser un toc d'atenció per baixar del núvol i assumir que no hi havia res assolit

I al final de temporada us ha anat millor.

Vam començar col·locant-nos líders amb un partit molt difícil contra el Cuatro Caminos al seu camp, un equip que sempre ens costa molt. Vam acabar guanyant de 2, i a partir d’aquí ens vam anar mantenint, fins i tot durant els partits amb les rivals directes, que els teníem tots seguits: el Navarra (WP. 98 02), el Cuatro Caminos i el Leioa. Vam guanyar-los tots i vam acabar la primera ronda invictes amb una gran diferència. La segona ronda va anar molt bé fins que vam empatar contra el Cuatro Caminos, a Sant Feliu. Va ser com un toc d’atenció per baixar del núvol i assumir que no hi havia res assolit. Llavors vam posar el "turbo" altre cop i vam guanyar tots els partits amb solvència. Als últims partits del final de la lliga els nervis es van apoderar de nosaltres i jugàvem molt malament. Ens havíem de proclamar campiones matemàticament abans d’acabar i teníem ansietat per saber quan seria. Un cop vam aconseguir l’ascens, ens vam relaxar i vam jugar molt millor els partits que ens quedaven.

Imatge de l'equip després de proclamar-se campiones

Què suposa pujar a categoria d’Honor?

Per moltes és un somni fet realitat, no han estat mai a la Divisió d’Honor, encara que l’equip sí que havia jugat, però feia molt temps que no s’aconseguia tornar i era l’objectiu. Ara ens hem de marcar uns objectius, el primer és la permanència. Normalment l’equip que puja és el que baixa, i no volem ser un equip ascensor, volem pujar i quedar-nos. Si guanyem la permanència, l’any que ve o d’aquí dues temporades, l’objectiu seria classificar-nos per jugar la Copa de la Reina.

Com treballareu per aconseguir aquests objectius?

Hem d‘entrenar molt més, sobretot el físic, ens falta una barbaritat. Als entrenaments tenim una part de sec; el físic, i una part d’aigua, on hi ha una hora de natació i la resta de waterpolo. Aquest any hem de canviar una mica l’organització dels entrenaments, centrant-nos sobretot en la part física, perquè les contrincants són molt més fortes, i tenen molta més natació. No és que nosaltres siguem un equip lent, perquè fem moltes contres, però jugarem contra noies corporalment grans.

I com ho combineu amb la vida professional?

En el meu cas jo m’haig d’organitzar la vida laboral amb l’entrenament. M’ho puc compaginar molt bé, però l’únic que m’afectarà serà que hi haurà 2 dies que doblaran els entrenaments pel matí i no podré anar. Per les que estudien és molt més fàcil, però les que treballem no podem deixar d’anar a treballar per anar a entrenar. El waterpolo és una part principal de la nostra vida, però sense oblidar la vida real.

L’objectiu per la temporada que ve és tenir un bon titular i una banqueta potent

Quins seran els principals canvis que viurà lequip?

Les jugadores que som ara en teoria ens mantenim, però sí que hem de portar gent de fora. Sobretot aquest any perquè hi ha noies que han hagut de marxar i ens hem trobat una mica penjades. Per tant, l’objectiu és tenir un bon titular i una banqueta potent.

Diries que el Club Natació Sant Feliu està en un bon moment?

Sí, tan l’equip masculí com el femení hem estat a nacional, els nois van pujar l’any passat, nosaltres hem pujat aquest. El Club inverteix en nosaltres en el sentit que ens ha de proporcionar una instal·lació i facilitar-nos els horaris per poder entrenar bé, no ens pot posar un entrenament a les 3 del migdia, no vindria ningú. A més els entrenadors també es mouen per fer entrenaments a altres piscines o fer partits amistosos… En aquest sentit el club correspon bastant, sobretot amb els viatges. No és el mateix haver de pagar-los tu o que el CN assoleixi totes les despeses, i encara més quan a Primera Divisió teníem un munt de viatges. Primera és la lliga més cara, gairebé tots els equips són de fora, en canvi a Divisió d’Honor ens passarà al revés, gairebé tots són d’aquí.

Durant el partit que van aconseguir l'ascens matemàtic

El waterpolo és un esport minoritari que necessita molt entrenament i es reconeix poc

Creus que el waterpolo és un esport poc seguit?

Es va començar a seguir una mica més quan les noies de la selecció van anar a les Olimpíades de Londres i van aconseguir una medalla. Crec que va ser el 'boom' i ara és un esport que està mig de moda però que no arriba a ser, ni molt menys, com el futbol. És cert que ja tothom sap que és el waterpolo, abans parlaves amb la gent i et deien “això que és? Handbol però a l’aigua?”. De mica en mica es va coneixent més, i estem encantats perquè és un esport minoritari que necessita molt entrenament, i com que no cobrem milions hem de treballar i entrenar, i en aquest sentit sí que se’ns reconeix poc.

En quin sentit creus que no se us reconeix prou?

És un esport molt sacrificat. Per exemple, quan ets petita tots els de classe queden per fer coses i tu no pots perquè has d’anar a entrenar, o quan ets més gran no surts perquè l'endemà tens un partit, i així vas deixant de banda altres coses per centrar-te en el que t’agrada, el waterpolo. A més a més, és un esport que et dona molts valors i amistats. T’uneix a la gent del teu món, i aprens uns valors que a la vida diària també et serveixen.

Parlant de reconeixement, els èxits se us reconeixen com voldríeu?

A nivell de Club se’ns reconeixen molt, ens van fer una festa per celebrar-ho. A nivell de ciutat també estem contentes. Sant Feliu és com un poble i a Divisió d’Honor totes són ciutats importants: Barcelona, Mataró, Sabadell. En canvi, Sant Feliu és més humil, i això fa que tothom se n'alegri molt. Hem sigut la notícia estrella.

Ara que el moviment feminista sembla que està més fort que mai, creus que l’esport femení està més reconegut?

El waterpolo femení està molt menys reconegut que el masculí. En els últims anys la selecció femenina està triomfant més que la masculina i això fa que es reconegui una mica més. A nivell de clubs té moltíssima més importància el masculí que el femení, l’excepció és Sabadell perquè han sigut campiones d’Europa, però la resta, potser, anem una mica més per darrera. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat