L’1X1 dels regidors i regidores: el contraple de maig

Una mirada desenfadada al ple municipal

JORDI SAN JOSÉ: familiar. Va presidir un ple sense sobresalts i molt tranquil. Tan tranquil que quan passaven gairebé tres hores del ple, va marxar al·legant motius familiars i va deixar Lidia Muñoz al capdavant de l’última hora sessió. En l’espai de precs i preguntes, diversos regidors el van esmentar perquè volien adreçar-s’hi.

Lidia Muñoz: feminista. Insistent en defensar la dignitat de les dones, en la moció que en denunciava la hipersexualització en esdeveniment esportius, va remarcar que “les institucions hem de donar exemple” en resposta a les abstencions de VSF i el PDeCat sobre aquest tema.


Manel Martínez: discret. Una sola intervenció en tot el ple, només al moment de precs i preguntes. Es va disculpar perquè no havia arribat la resposta per escrit a un prec del PDeCat d’un ple anterior en relació al Pla estratègic de cultura.

Manuel Leiva: alarmat. Va qualificar la salinització provocada per ILC-IBERPOTASH de “delicte mediambiental” i un tema “d’una gravetat extrema i esfereïdora”. També així, va qualificar de “sumament greu” també el tema de “drets humans a Palestina”, lligat també a aquesta moció i en què diversos grups del ple es van abstenir.

Mireia Aldana: didàctica. Li va tocar defensar la moció sobre necessitats educatives especials als volts de les onze de la nit, però se’n va sortir amb nota. Va aclarir què demanava el text, va defensar la “inclusió” i fins i tot va convèncer un Jordi Sospedra que havia previst abstenir-se en la moció.

Lourdes Borrell: sentida. Emotiva en la intervenció d’agraïment al Síndic de Greuges, va expressar agraïment i respecte pels 10 anys de feina. També va expressar-se de manera un punt afectada en la moció que presentava el PSC de suport a persones celíaquest.

Josep M. Rañé: justificat. És qui va explicar la rectificació amb la tarifació social de la piscina de l’Escorxador i també l’execució del pressupost. Per enèsim ple consecutiu, va entrar també en un duel dialèctic amb l’exgidor d’Hisenda, Manel Carrion, en aquest cas sobre les plusvàlues.

Javier Molina: desmarcat. Com a portaveu del PSC va haver de reclamar la intervenció en la moció que presentava ICV-EUiA sobre hipersexualitat. Va ser en un moment de distensió, ja al final del ple, en què va recordar a Lídia Muñoz que no era una moció de l’equip de govern i havia d’explicar el posicionament socialista (que va ser a favor).

Oriol Bossa: històric. Es va remuntar a l’any 1915 per parlar de l’evolució dels nivells de clor per litre que tenia el riu Llobregat abans de l’activitat minera, de 79 mil·ligrams, lluny dels 250 que té actualment. Una dada que va aportar per exemplificar el “problema gravíssim” que representa la salinització provocada per ILC-Iberpotash.

 

Bernat Dausà: inclusiu. Només va intervenir al ple en la part final, per expressar el vota a favor d’ERC en la moció sobre educació, en què per celebrar “el pas endavant” que suposa per un sistema inclusiu de l’educació.

Raul Alba: monàrquic. Tant a l’inici com al final del ple, va qüestionar per quin motiu després de la reforma de la sala de plens, no hi havia una fotografia del Rei. Va fer referència a un article de la Constitució, que estableix que a les sales de sessions hi ha d’haver el Rei: “un govern ha de donar exemple complint la llei”.

Alex Cano: documentalista. Amb un punt detectiu, va portar una imatge de la Plaça Francesc Macià per exemplificar que hi va haver una terrassa sense llicència durant tot un cap de setmana. A partir de la foto, es va fixar en detalls minuciosos i concrets per criticar la quantitat de l’espai utilitzat i va expressar “molta preocupació” pel tema.

 

Rosa M. Martí: sancionadora. Advertint que potser era “impopular” va demanar “valentia” en les campanyes de civisme i aplicar “sancions” per “exemplificar quan una cosa no està ben feta”, al·legant que altres mesures cíviques no han donat resultats.

Manel Carrion: reivindicatiu. Va demanar més transparència en uns quants punts del ple: canvis en la tarifació social, execució del pressupost i informació sobre plusvàlues. En tots els casos, es va queixar a l’equip de govern de “poca comunicació” per no haver rebut la informació necessària.

Silvestre Gilaberte: integrador. Defensor de la necessitat d’implicar entitats i voluntariat de Sant Feliu en campanyes de civisme, una proposta de VSF. Va dir que “la ciutat ha de ser una extensió de casa nostra”. També va insistir en la possibilitat de treballar el tema entre col·lectivament entre tots els partits i ciutadania.

Jordi Sospedra: reiteratiu. En la seva línia habitual, cada cop que es debaten mocions d’àmbit general, expressa el seu desconcert davant d’aquests temes i insisisteix en què el ple de Sant Feliu no és l’espai per debatre-ho. Igual que amb el debat de subvencions en què, com cada ple, diu que cal replantejar, però sense concretar com.

 

Elisabet Ortega: escèptica. Va votar a favor de la moció sobre els criteris en campanyes de civisme però amb unes quantes “reserves”. Segons la regidora del PP, no presentava ni mesures clares ni quantificables i va deixar clar que “si es tracta de posar quatre cartells, és una pèrdua de temps”.

 

Luis Serrano: irònic. Des que és regidor no adscrit, ha anat afilant el sentit de l’humor. Ahir va ser amb VSF, a qui va retreure de no haver-lo informat de la moció sobre campanyes de civisme. Va fer broma suggerint més comunicació ara que s’asseuen més a prop (per la nova disposició del ple) i va ironitzar sobre alguns plantejaments de la moció.

CONVIDATS:

Magí Boronat: reconegut. En la seva última intervenció al ple municipal, va esplaiar-se repassant la tasca feta durant 10 anys i va ser crític amb la relació amb l’administració. Visiblement emocionat, va agraïr els comentaris dels portaveus de l’Ajuntament que, de manera unànime, van reconèixer el seu paper com a Síndic de Greuges en l’última dècada.

 

MES: indignats. Dues pancartes reivindicatives recordaven els motius de la moció que el moviment ecologista presentava contra ILC-Iberpotash. Mireia Saladrigas va carregar contra l’empresa israeliana per donar suport a l’exèrcit israelià i Josep Arnau va expressar el posicionament mediambiental: la salinització del Llobregat derivada de l’acció d’ILC-Iberpotash. 

 

NOTA: Totes les fotos són del Marc Rius

Comentaris

RAUL Sant Feliu
1.

Només per puntualitzar:

Encara que de diferent rang normatiu l'obligació no és de la Constitució sinó d'una norma una mica més concreta i precisa: el Real Decreto 2568/1986 (Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels Ens Locals).

Adjunto el link per sí algú el vol consultar (article 85, apartat segon): https://www.boe.es/boe/dias/1986/12/22/pdfs/A41811-41832.pdf

  • 3
  • 7

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat