Com arriben els partits al debat de mig mandat?

Un cop d’ull a l’evolució dels representants polítics a l’Ajuntament durant aquests dos anys

ICV-EUiA: Liderar un govern en minoria sense dificultats

La coalició ecosocialista va guanyar les eleccions el maig del 2015 però amb un regidor menys (6 enlloc dels 7 del 2011), la qual cosa obligava a un pacte a tres bandes si es volia establir una coalició de govern de majoria. Tanmateix, es va optar per formar un govern en minoria amb el PSC, que amb quatre regidors va ser la segona força. Ideològicament propers però localment distanciats després de les “trifulgues” amb l’IBI que van acabar als tribunals, el nou equip de govern ha apostat per la continuïtat i la professionalitat d'una vella guàrdia experta en la gestió del govern i dels poders locals, malgrat que encara queden algunes cicatrius visibles fruit de la dura pugna en les passades eleccions. El resultat és que primer cop Sant Feliu té un govern en minoria que, a priori, podria haver implicat majors dificultats (en l'aprovació de pressupostos o de punts delicats), però que a efectes pràctics la geometria variable (l'establiment de pactes puntuals amb altres formacions) ho ha relativitzat.

En un consistori caracteritzat per la fragmentació, governar en minoria ha tingut escassa importància i només una vegada en dos anys han hagut d’ajornar un punt per vots contraris des de l’oposició. Van tancar la polèmica de l’IBI signant un hàbil acord (amb foto inclosa) amb els qui van ser més crítics per aquesta qüestió –PSC i Veïns–, han temptejat tímids processos participatius i han sabut buscar aliats per diferents temes als plens, on ningú acaba de fer una oposició del tot potent.

Reptes: Sobreviure a l’etapa San José. L’alcalde, Jordi San José, ha reiterat públicament que no tornarà a ser batlle de la ciutat i que no es tornarà a presentar com a cap de llista però que esgotarà el mandat. En principi no es procedirà com en les anteriors ocasions que s’ha viscut aquesta situació (amb Ángel Merino i Lourdes Borrell, substituint a Francesc Baltasar i Juan Antonio Vázquez, respectivament), en rellevar l’alcalde del càrrec abans d’hora per tal de promoure el nou delfí. Els nous càrrecs de confiança a alcaldia i segurament a comunicació, també, poden anar en aquesta línia de formar nou equip per la que molt probablement serà la candidata del partit, Lídia Muñoz, regidora d’urbanisme i primera tinenta d’alcaldia que en aquests dos anys ja ha actuat d’alcaldessa accidental en tres plens. De totes maneres, San José continua mantenint un lideratge fort, marcant l’agenda a través d’un blog personal i un Facebook permanentment actualitzat, que li permet explorar i explotar el rol d’influencer, essent el polític santfeliuenc amb més activitat i influència a les xarxes socials. Qui sap si això pot ser un bon bitllet per a continuar políticament actiu fora de l’arena municipal.

 

PSC: De l’oposició airada a la discreció del soci de govern

De durs contrincants a socis professionals. Els socialistes són els qui han fet una evolució més extrema en aquests dos anys. Sobretot perquè la seva entrada al govern, pactant amb ICV-EUiA, arribava després d’una campanya dura i amb evidents signes de recel i desconfiança mútua. Per arribar a l’acord de govern van cedir en punts programàtics i en promeses electorals sobre el retorn d’un IBI que havien qualificat “d’il·legal”.

Principals conseqüències de l’acord de govern: una rebaixa de to obligada i un lideratge desdibuixat, d’una banda per el canvi de portaveu – l’exerceix Javier Molina enlloc de Lourdes Borrell, en el que sembla ser una mena de torna o de penyora a pagar, i també pels galons visibles del seu polític més veterà, Josep Maria Rañé, que al capdavant de la regidoria d’Hisenda es qui sol portar la veu cantant dels socialistes en l’actual govern.

Reptes: Marcar perfil propi. Un cop superat l’equador del mandat cal veure com evoluciona el to discret que ha exercit el principal soci de govern. D’una banda, el PSC pot treure redit d’una gestió sense estridències ni grans problemàtiques i presentar-se a les eleccions del 2019 amb la bona gestió per bandera; o bé, marcar un perfil propi que permeti disputar-li l’alcaldia als seus socis d’ICV-EUiA. Hi ha moltes incerteses sobre el context polític del 2019, però si que és ara quan cal començar a perfilar candidats – repetirà Lourdes Borrell com a cap de llista?- i una futura política d’aliances que està per veure com es pre-cuina en aquests dos anys, especialment amb les relacions amb ERC i C’s, respectivament.

 

ERC: Consolidar-se com a cap d’una oposició molt fragmentada

Els republicans van passar de no tenir representació a ser tres regidors. Un rècord per la formació independentista que tanmateix va preferir créixer des de l’oposició per a desafiar a un govern en minoria i amb un cert declivi en la seva hegemonia. Aquesta visió i o ambició dels republicans els ha conduït a voler liderar l’oposició, objectiu que també persegueix C’s, des de les antípodes ideològiques. La participació ciutadana i el govern obert és el cavall de batalla de l’Esquerra que lidera Oriol Bossa - que ha anat agafant seguretat en les intervencions al ple- i l’argument principal per votar en contra dels pressupostos del govern municipal en els darrers dos anys.

Alhora, des d’ERC també han volgut marcar posicionament en temes d’urbanisme i la protecció de Collserola i han optat per l’abstenció en diverses ocasions. Tanmateix, la fragmentació de l’arc polític dificulta capitalitzar una oposició efectiva des de postulats independentistes, tot i que a diferència del PDeCAT, prefereix no entrar en el cos a cos en el debat nacional al ple municipal. Sol deixar aquests temes pel món virtual de Twitter o Facebook on Bossa és actiu i hi defensa les tesis independentistes abastament i polemitzant especialment amb el món “dels comuns”.

Reptes: Créixer. Sí hi ha un partit amb ganes de cloure aquest mandat, celebrar eleccions i estrenar un nou escenari, aquest és ERC. Amb expectatives de consolidació i de creixement, té precisament en aquest punt el seu principal repte. Créixer a costa del PDCAt o créixer en presència a barris on no supera el 10% dels vots? Créixer amb influència dins de l’ajuntament i treballant-se futurs pactes de govern o bé créixer fent una oposició més contundent que la que ha exercit fins ara? Wait and see.

 

Ciutadans: Relleus interns i crítica “constructiva”

Dels dos regidors municipals que van entrar a l’Ajuntament fa dos anys ja no en queda cap. Amb Xavier Alegre al Senat i Elisabeth Valencia al Parlament de Catalunya, ara és  Raúl Alba qui fa de portaveu del partit més crític amb el govern tot i que apel·len al caràcter “constructiu” o “no destroyer”, malgrat que a jutjar per algunes intervencions al ple semblin eufemismes. Són habituals les intervencions polemistes però documentades, fiscalitzadores però poc empàtiques, d’un Raúl Alba que està per veure si consolida el seu lideratge en el sí d’un partit que no ha tocat sostre i que té expectatives de creixement a la ciutat.

Ciutadans s’ha convertit en un partit que marca terreny als plens qüestionant el model lingüístic, qüestions de civisme i d’urbanisme amb una actitud desafiant que desorienta en saber si el PSC és el rival directe, a qui han recordat en diferents moments antigues promeses que van fer durant la campanya electoral, o bé n’és l’aliat potencial. També són crítics amb Veïns per Sant Feliu, a qui retreuen la manifesta reconversió d’ariet del govern a col·laboradors potencials de l’equip de govern. Combinen les mocions de temes socials amb qüestions d’actualitat política general on busquen l’enfrontament amb ERC i PDeCAT i, sobretot, obligar a ICV-EUiA i PSC a posicionar-se al respecte.

Reptes: Consolidar lideratge. En els propers dos anys C’s té el repte de consolidar un lideratge intern per tal d’encarar els comicis 2019 amb plenes garanties. El relleu de Xavier Alegre no ha esdevingut fàcil malgrat el voluntarisme i predisposició de Raúl Alba. A més, amb la marxa de Elisabeth Valencia el partit ha perdut presència femenina en el sí d’una formació amb predominança masculina. Tanmateix un retorn del factòtum Alegre també podria ser una possibilitat a considerar tot i que podria tenir efectes electorals difícils d’aventurar.

 

PDECAT: A l’oposició en època de vaques flaques

L’actual PDeCAT compta amb dos regidors a l’oposició, dels quatre que tenia a govern en l’últim mandat. Un canvi de papers que no ha estat fàcil i que ha enganxat el partit en un moment molt delicat a nivell nacional. Amb la fi de CiU, la nova etapa del PDeCat està lluny de l’hegemonia i de les quotes de poder d’anys enrere. I això sembla que traspuï a l’arena local doncs de vegades sembla que no acabin d’haver interioritzat que són a l’oposició i en alguns temes encara treuen pit de la feina feta al govern, en els anteriors mandats.

La portaveu, Rosa M. Martí, és qui més opina en temes d’àmbit social i nacional, però és Manel Carrion qui fila prim en qüestions d’Hisenda i Esports, les carteres que va dur en els anys en què va ser al govern. Més enllà de Sant Feliu, solen treure punta a temes nacionals des d’on aprofiten per remarcar el posicionament independentista del PDeCAT i el seu suport explícit a tota acció i obra de la Generalitat.

Reptes: Adaptació al medi. Adaptar-se a l’oposició quan vens de 12 anys formant part del govern municipal no deu ser fàcil, però no queda altra que adaptar-se al medi per sobreviure. D’entrada, convindria adaptar-se a la realitat social i política de Sant Feliu.  Sense renunciar a res, els exconvergents han de saber com és la ciutat per fora, trepitjar carrer i replantejar el projecte, per tal de remuntar el vol, tant  allà on han perdut vots com  allà on no n’han obtingut mai gaires. En cas contrari, ja no estarà en joc la renovació política sinó la pròpia supervivència del partit, si més no a escala local. Resistir segur, però no només. Després de la tardor 2017 de ben segur s’agafarà paper i llapis per traçar l’estrategia futura.

 

VSF: De partit de l’IBI a partit de l’avi

De ser el David de les passades eleccions (reunir avals per presentar-se, formar una candidatura i superar els 1500 vots i treure el segon regidor per ben poc i frec a frec amb el PSC) a ser l’amic de Goliat en menys de dos anys. De fet no hauria de sorprendre l’evolució d’una formació que compta amb dos representants amb la mili feta de fa molts anys i ben curtits en el món sindical, però també en el de la política local que coneixen molt bé. I viceversa, tan ICV com PSC també tenen ben apamats als regidors de Veïns per Sant Feliu. A diferència de Junts per Sant Feliu, l’agrupació d’electors de Veïns per Sant Feliu va néixer d’un moviment ciutadà o veïnal que va estar ben actiu del 2012 al 2015 i que va propiciar que es presentessin a les eleccions sota la consigna “somos los del IBI”. I que de fet “lo fueron” fins el juliol de l’any passat quan l’equip de govern va resoldre una de les patates calentes del mandat amb certa solvència aconseguint que PSC i Veïns per Sant Feliu apaivaguessin la brasa encesa entorn a l’IBI.  

Després d’un primer any més tebi, des de Veïns per Sant Feliu van sumar-se a l’acord del juliol passat sobre l’IBI, van fer-los costat en l’últim pressupost i al mes de març van tornar a escenificar una picada d’ullet amb els partits de govern, després de presentar conjuntament un pla de millores a la via urbana de la ciutat. Interpel·lats per l’oposició, han deixat clar -en més d’una vegada- que no els hi desagradaria formar part del govern municipal. Una petició però, que almenys de moment, no sembla que hagi d’arribar a bon port. El tàndem format per un Silvestre Gilaberte més tècnic i un Jordi Sospedra que juga a fer d’enfant terrible, continua proporcionant moments de tota mena que van d’intervencions hilarants a apreciacions ben elaborades. Les mocions de temàtica supramunicipal i la política de subvencions són ara els seus focus de preocupació. I sí, continuen organitzant sortides de cap de setmana a Marina d’Or, tal i com es pot comprovar a la seva pàgina web.

Reptes: Calibrar la brúixola. Més d’hora que tard la ciutadania santfeliuenca voldrà saber cap a on va el projecte de Veïns. A més, cooptar el seu electorat serà un objectiu estratègic de diferents formacions en les properes eleccions per la qual cosa Veïns per Sant Feliu té feina a fer. De moment no ha esdevingut el cavall de  Troia de les institucions locals si no una veu més de les presents en el consistori. I potser ja era aquest l’objectiu. En tot cas, a diferencia d’altres regidors, de coneixement de la casa gran si que en tenen, per tant, el que cal saber ara és si volen canviar-li els fonaments, acondicionar-la, o habitar-la. Si en aquests dos anys no redireccionen el projecte la confusió de passar de la protesta a la proposta pot ser de difícil comprensió. A més, també convé pensar en el relleu del carismàtic Silvestre Gilaberte, que amb 73 anys, difícilment tornarà a encapçalar a una hipotètica nova candidatura de Veïns per Sant Feliu.

 

PP: un posicionament pràctic i adaptat a Sant Feliu

Elisabet Ortega és l’única regidora que actualment tenen els populars a la ciutat, després d’haver-ne perdut tres en les últimes eleccions. Concisa i pragmàtica, és qui fa les intervencions més breus –i sovint concretes– a les sessions de ple municipal. Sap que ha de defensar el posicionament d’un PP que a Sant Feliu perd votants i opta per ser poc polèmica durant les sessions plenàries. Amb l’equip de govern tant pot ser crítica com votar-los a favor o, majoritàriament, abstenir-se.

Insistent amb la reivindicació del soterrament, no sol entrar en el debat nacional quan el tema apareix al ple en forma de moció i, si ho fa, és sintètica. Deixa la part més dura pel seu perfil a les xarxes socials, on es mou de manera activa. Recentment ha fet un salt més enllà de Sant Feliu i ha estat escollida per ser vicesecretària de política municipal i sectorial de Daniel Serrano, nou president del PP a Barcelona.

Reptes: Remuntar sense caure en temptacions lepenistes. El projecte del PP a Sant Feliu sembla anar de la mà d’una Elisabet Ortega que es va consolidant com a líder dels populars santfeliuencs dins i fora dels plens, i que a més, compta amb el suport de “l’aparell”. Per tant, el principal repte del PP és remuntar en les properes eleccions però sense caure en temptacions lepenistes que li podrien comportar guanyar centenars de vots provinents del discurs islamofòbic i xenòfob, però que amb tota probabilitat la situaria en un extrem que difícilment li permetria establir cap mena de coalició electoral.

 

Luis Serrano: un regidor “violeta” sense partit

L’emprenedoria política no és cosa fàcil. Junts per Sant Feliu va ser una de les sorpreses de la nit electoral del maig del 2015 a l’obtenir un regidor, una fita remarcable ateses les circumstàncies. Els mesos previs van ser tensos i van acabar comportant la retirada de Podem Sant Feliu de la candidatura encapçalada per Luis Serrano i que va acabar sent una coalició d’independents, Equo i Pirates de Catalunya- Partit Pirata. Transcorregut un any, aquests dos partits opten per iniciar un procés de dissolució de la coalició i això comporta que Serrano esdevingui regidor no adscrit.

Amb tot, cal recordar que en el primer any de regidor els pressupostos es van aprovar gràcies al vot a favor de Serrano, cosa que va fer que alguns el situessin com “un regidor més” de govern. Tot i això,darrerament ha anat endurint el seu posicionament i afilant el sentit de l’humor en les intervencions del ple. És un dels fundadors de l’entitat Violeta, la qual cosa es nota en algunes mocions i intervencions als debats municipals, en què en moltíssimes ocasions ha aprofitat per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI i reclamar polítiques en aquesta línia.

Reptes. Acomiadar-se amb dignitat. La coalició no es reeditarà i segurament Luis Serrano no encapçalarà cap llista electoral. Que passi a formar part d’una altra formació es preveu difícil en el context actual, per la qual cosa encara aquests dos darrers anys de mandat amb més llibertat que pressió, fet que pot jugar al seu favor.

 

Comentaris

Marcial Martín caballero Sant feliu de Llobregat
4.
Algo se ha de apuntar y por supuesto tener muy en cuenta,a los partidos políticos políticos presentes en nuestra ciudad, les da verdadero miedo y pavor, crear y a la vez hacer políticas reales y que estas estén en consonancia y verdadero equilibrio con la necesidades reales de nuestra ciudad, no es porque las desconozcan esas necesidades, no,no........mas lejos de la verdad, sino porque tienen un miedo absoluto a no salir en la foto, no vaya a ser que puedan identificarlos con figuras de la política, valientes y con convicciones claras y reales, he de decir aquellos lideres que expresando su programa con convicción, expresa su deseo de sacar adelante a los ciudadanos en su quehacer diario, eso si, con programas locales que duran a lo máximo 5 años, no 10 ni quince, eso es poco operativo, es una quimera.
La foto no es otra, que aquella que reúne a todos los representantes del consistorio, como un solo y único partido, uniendo el voto, cuando la voluntad del pueblo de San Feliu......, por voluntad propia y soberana lo emitió fragmentado, a mi entender es un fraude, no regulado nada mas que en la conciencia de cada uno de aquellos que lo comete.salvo excepciones, no existe no existe una defensa ideológica basada en los principios, si no que todos ellos basan sus políticas en la falsa equidistancia, intentando a la vez en el marco político que los sostiene, pasar desapercibidos, ademas de si es posible dentro de los medios que tiene al alcance pasar desapercibidos cuando existe un tema importante y relevante para la ciudad de San Feliu, no vaya a ser que como consecuencia de ello salgo estigmatizado/a, hablar lo menos posible por no decir bostezar, en la falsa creencia de que pueda ofender.
Flaco favor hace esta actitud conjunta a la vista de los ciudadanos, porque mas que políticas representativas de la ciudadanía, no se abren debates continuos, en materia de lo que verdaderamente es necesario para nuestra ciudad ofreciendo estos, con convicción y credibilidad por aquellos que lo proponen. Da la sensación... que mas que políticos, sean un grupo de amigos, que se reúnen de tanto en tanto para cambiar impresiones amigablemente, valga la redundancia. Desearía que fuera para dar solución a los problemas del ciudadanos y decidir el futuro de nuestra ciudad.
Algunos, no todos, están pensando mas en las dádivas que le pueden llegar y suponer con su comportamiento, la satisfacción sobrevenida a todos aquellos que deben sumisión en los respectivos despachos centrales en Barcelona (dígase sedes ) , que no, esforzarse día a día en el compromiso que un día juro o prometió al pueblo de san Feliu.
Sinceramente creo y ademas tengo el convencimiento, de que preferiría tener en mi bolsillo , que confiar en lo que puede ser el futuro del ciudadano sanfeliuense y el futuro de la ciudad en que habitamos.
Siempre he dicho, y esta vez me dirijo al ciudadano de Sant Feliu: No habrás nunca la puerta a la mediocridad, porque esta arrastra hacia dentro, mas mediocridad, porque el mediocre, nunca vive ni vivirá de la excelencia en su trabajo.
  • 2
  • 1
Jordi San José Buenaventura Sant Feliu de Llobregat
3.
1) Enhorabona per l'article. Em sembla MOLT BO, en majúscules. Pel fons i per la forma. Crec (i així ho he fet constar a les meves xarxes socials) que és de lectura obligatòria per entendre el moment actual de la política local i esbossar les seves perspectives a curt termini.
2) Enhorabona pel debat. Tot i que ens hauria agradat que hi hagués més gent, tant la idea, com el contingut i la conducció del debat em van semblar molt bé. Gràcies al Feta i a Ràdio Sant Feliu!!!
Continueu així!
  • 2
  • 0
Javier Molins SF
2.

La alternativa debería de ser ERC +PDCAT+ PODEM. No lo será pues el techo electoral nacionalista es escaso en nuesta ciudad.

Gelaberte es puro narcisismo españolista, un bluf enamorado de Oropesa del Mar,o sea :volverá a gobernar ICV.

Tiempo al tiempo.

  • 2
  • 0
Juan M Sant Feliu de Llobregat
1.
Soy votante de Veïns per Sant Feliu. El Señor Gilaberte con todas sus virtudes y todos sus defectos tiene un conocimiento de lo que es el aparato del ayuntamiento que ya lo quisieran para si muchos de los concejales que tanto le critican. No creo que la edad sea un impedimento para hacer bien las cosas, recordemos que tanto Trump como la Sra Clinton están por los 70 años y ahí han estado peleando. Tener años, conocimiento, sentido común y tener ganas de trabajar es lo que le diferencia del resto de los concejales que lo único que hacen es ir a calentar la silla a los plenos. No hemos visto unas movilizaciones en Sant Feliu como las que lleva este grupo, El IBI, las aceras, las respuestas del ayuntamiento, la limpieza de las rieras.......etc..etc...eso es trabajo. Enhorabuena al buen trabajo del grupo de Veïns.
  • 6
  • 10

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat