25 anys dels Jocs Olímpics des de la mirada santfeliuenca

Un reportatge a partir de testimonis de la ciutat que ho van viure des de la vessant del voluntariat

Avui fa 25 anys que es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Un esdeveniment històric que va convertir la capital catalana en el centre del món durant 15 dies en àmbit esportiu, que van servir de presentació de la ciutat al món i que van generar un sentiment col·lectiu d'eufòria i il·lusió. Ara es rememora aquesta efemèride, que va comptar amb un ampli suport ciutadà, però tot i això el clam no va ser unànime. Aquests dies ho hem pogut llegir a partir d'articles com Els altres 1992de David Fernández al Diari ARA, on recorda que "els Jocs Olímpics es van estrenar enmig de la impunitat de les tortures, els cops i els blaus contra l'independentisme" i també que "estava a punt de començar la dècada prodigiosa [...] i el miracle econòmic espanyol -el tsunami especulatiu- que ens esclataria a la cara el 2008". O també Manuel Delgado, que en aquest article que recull Sentit Crític afirma que "els Jocs van ser el projecte de reformar Barcelona per posar-la en venda".

Sigui com sigui, està clar que l'esdeveniment es va viure amb intensitat i un munt de voluntaris es van implicar en col·laborar-hi de manera activa. A Sant Feliu hi van participar més de 400 fent tasques diverses, tant de logística com també en la cerimònia d'inauguració. Un moviment que després va continuar amb els Jocs Paralímpics i que més endavant es reconvertiria en el Voluntariat per l'Esport i l'actual Volunariat de Sant Feliu. Aprofitant l'efemèride ens reunim amb tres de les persones que es van implicar a la ciutat amb els Jocs: Joan de Déu, fundador i president dels voluntaris olímpics i ara Voluntariat de Sant Feliu, Jordi Rius, va ser un dels que va participar a la cerimònia inaugural i Àngels Perea, es va encarregar de coordinar tot l'equip de voluntaris de Sant Feliu. Ho podeu llegir en aquest reportatge.  

Comentaris

Joaquim Fernández Sant Feliu de Llobregat
1.
Jo llavors feia de Subdirector de l'Escola de Policia, seu olímpica de Tir i on es va lliurar la 1a. medalla dels Jocs. Total que vam ser convidats a la inauguració com a VIPs, a la Tribuna principal, sobre el palco d'autoritats. I hi vam anar 4 hores abans, per viure-ho i veure-ho des del primer moment. El mateix se li va ocórrer a una jove Claudia Schiffer i a una amiga, al mateix lloc, i allà estàvem, recolçats a la barana contemplant l'Estadi completament buit. Més tard vam compartir tribuna amb Cruyff, Camilo José Cela... I tota una emoció veure en Fidel Castro, per exemple. I quina emoció tot el muntatge inaugural. Irrepetible.
  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat