Les històries de l'Argentina de Videla, protagonistes a l'Ateneu

Aquest dijous s'ha dut a terme la primera activitat de les jornades per la memòria històrica i la democràcia

MARTA LACIMA

Aquesta setmana tenen lloc les jornades sobre memòria històrica i democràcia que la U.S.L.A organitza, centrades en la dictadura Argentina. Aquest dijous ha tingut lloc la primera de les activitats, amb la conferència sobre l'apropiació de menors i les conseqüències socials del govern autoritari de Videla, governador argentí que va morir precisament mentre s'organitzaven aquestes jornades. Àngel Merino, en la presentació de l'acte, va assegurar que "la memòria històrica no té fronteres. És importantíssim que la solidaritat històrica entre els pobles també es demostri en la defensa dels drets humans" ja que, segons Merino, la dictadura argentina es va condemnar en el país llatinoamericà, però no suficient en el context internacional.
 
Per donar inici a l'acte, Jordi Jiménez, professor de la UAB i membre de la U.S.L.A va fer uns introducció de les causes i el significat de les dictadures així com un paral·lelisme entre els règims patits a Argentina i Espanya: "ells ens parlaran d'àvies que busquen néts; aquí tenim néts que busquen avis".  A Espanya, des de que es va començar amb les exhumacions de cossos de les fosses comuns, se n'han obert 207 i s'han recuperat uns 5000 cossos: "les exhumacions conciten el centre de la memòria històrica: treure alguna cosa de sota terra es una metàfora de treure la veritat a la llum.", assegura Jiménez.
 
El plat fort de la jornada va ser el relat de Martín Mozé, membre de l'associació H.I.J.O.S Barcelona, que va explicar als assistents la seva experiència personal en la recerca de la veritat sobre el que havia passat al seu pare: "Per a mi explicar-los la meva lluita per recuperar la identitat no pot anar separat de la història. No podem separar el personal del col·lectiu", explica Mozé.
 
Miguel Angel Mozé, el pare de Martín, va ser portat a un camp de concentració el juliol del 1975, mesos abans de l'inici de la dictadura. Martín creix sentint històries sobre el seu pare "i cada any, en el dia del pare, el mato d'una manera diferent, sempre heroica, ja que jo no tenia ningú a qui portar-li les targetes que fèiem a l'escola". És quan té 17 anys quan arriba per casualitat a una galeria fotogràfica "semblant a la sala on estem avui" i descobreix una imatge dels presidents d'Argentina, Xile i Brasil amb un home d'enorme semblança amb ell. El fotògraf la hi regala, no sense abans explicar el cas a les Abuelas de la Plaza de Mayo, que li donen tot el suport en la seva recerca.
 
Martín Mozé destaca, entre les pràctiques de la dictadura, l'apropiació de menors, "que  ja es feia des d'abans, quan les criades eren violades i se'ls treien els nens. L’església donava partides de naixement firmades en les quals ells decidien quina era la nostra identitat". En el mateix sentit parlava Alexandre Valentí, director de la pel·lícula-documental que aquest divendres a les 22 hores es podrà veure al CineBaix: "la historia dels bebès robats es quelcom que transcendeix. no és un problema nomes d’Argentina, és un problema internacional".  Ell recorda la dictadura amb una càmera a la mà i és que, segons Valentí, "un país sense documentals es com una família sense fotos. Imaginin-se perquè no hi ha documentals durant dictadures, hi ha propaganda. Perquè el documental no et diu el que esta bé i el que està malament, sinó que et dona eines per a esbrinar-ho". Per a ell, el més important de la dictadura no va ser la violència com a tal, sinó que "el fet de crear, que jo tingues una càmera de cine, em podia fer un terrorista. Jo volia comprendre i comprendre ja era quasi terrorista". 
 
Tant Martín Mozé com Alexandre Almirall coincideixen que Nèstor Kirchner va ser el que va fer canviar les coses, en treure l'indult a tots aquells que havien estat relacionats amb la dictadura i indultats en la transició.  El 19 de febrer del 2009, Martín Mozé aconsegueix restituir la seva identitat. El 22 de desembre del 2010 aconsegueixen fer-los un judici "amb tots els drets que ell no li va donar a tots els desapareguts. La nostra història no és de venjança. Les àvies ens han ensenyat l'amor cap a l'altra". Des del 2008, i amb l'ajuda d'associacions con H.I.J.O.S s'han dut a terme a l'Argentina 2100 judicis, que van portar Videla a la presó, on va morir el 17 de maig de 2013, exactament 37 anys després que ho fes el pare de Martin Mozé.
 
Aquest divendres al vespre es podrà veure al CineBaix, amb posterior CineFòrum, el Documental " Argentina, els 500 nens robats de la dictadura", reconegut arreu del món per la tasca que fa en favor de la memòria històrica del país llatinoamericà.

-Mira la galeria d'imatges
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat