“No tothom ha de tenir el mateix currículum, però sí les mateixes oportunitats a l’escola”

L’Ateneu va acollir ahir la conferència-diàleg 'Educació i inclusió social: el cas de Brasil'

Anna Rovira

Acompanyant a la professora de la Universidade Federal do Rio Grande do Sul (Porto Alegre) i integrant del Ministeri d’Educació del govern brasiler desenvolupant funcions directores en els programes d’Educació Integral, Drets Humans i Ciutadania, Alfabetització i Diversitat, hi havia el professor de Sociologia de la UAB i director de l’IGOP, Oscar Rebollo, expert en temes de participació, desenvolupament i governança local. El format era el d'una conferència-diàleg on el pes narratiu requeia en l'experiència de la professora Moll al Brasil, com a impulsora de projectes educatius integradors.

Jaqueline Moll va explicar que quan treballava pel govern brasiler s’imposava a ella mateixa una “relació molt forta entre la reflexió i l’acció”. Les dues dictaduresque va patir el Brasil en el S.XX van deixar al descobert diverses mancances estructurals i una de les més evidents era el d'un analfabetisme del 75% de la població. Les altres mancances eren els percentatges elevats de marginalitat i exclusió scoial, durant els anys 90. Al 2003 quan Lula da Silva va pujar la poder, el país va començar a afrontar la problemàtica de la fam (Programa Fam 0), per més tard centrar-se en l’educació. Segons Moll “ara estem tenint la primera generació de nens de 16 anys que han complert totes les etapes de l’escolarització”. Amb el programa nacional d’eduació han format a mestres, han obert llars d’infants, i han generat 3 milions de places a les universitats públiques i privades. També han aconseguit crear beques perquè els alumnes puguin estudiar i puguin sortir del país per fer-ho.
 
Educació i societat

Actualment, les hores d’escolarització obligatòries a Brasil són quatre. “Sabem que és molt poc”, s’excusava Jaqueline Moll al mateix temps que mostrava convenciment en què "això al llarg del anys ho aniran millorant". També va mencionar que “hem ampliat els camps d’ensenyament afegint les arts, la dansa, les noves tecnologies, la literatura…”

La professora universitaria va aclarir que l’educació no és igual a tots els indrets de Brasil. Va posar l’exemple del indígenes, ja que hi ha plans d’educació per a ells: “amb la seva pròpia cultura perquè es reconeguin en els materials pedagògics”. Oscar Rebollo la va recolzar en aquest punt expressant que “no tot el món ha de tenir el mateix curriculum, però si les mateixes oportunitats a l’escola.”

Jaqueline Moll en aquest sentit va advertir que a Brasil no fan gaire cas dels estudis internacionals d’educació que fan rankings entre països, sinó que allà eduquen als nens amb el què és necessari: “s’ha de llegir el món en el que vivim, no serveix només amb saber llegir." I per aquesa raó va recalcar que l’escola no és només un pas per aconseguir feina, sinó que ha de generar somnis als nens i als joves.
 
L’educació en números

Brasil ha augmentat un 2,2% del PIB els diners destinats a l’eduació, i la pregunta era obligatòria: amb quins diners han aconseguit tot això, quan a Espanya el que s’està retallant és en eduació? Moll ho té clar: “s’han prioritzat els diners, no es treuen als bancs de les fallides econòmiques". I va seguir parlant de diners i del govern dient que “els ciutadans han de coneixer els diners que té el govern i com els utilitza". Sense deixar el tema, la brasilera, es va referir als sous dels professors universitaris i va pronunciar-se la respecte, “a la universitat ens han triplicat el sou”; afiramció que va causar rebombori a la sala, sabent que aquí passa tot el contrari.
 
A Brasil, a part de fer un programa nacional d’educació n'han anat creant d’altres com un de medicina, de crèdit, de misèria o d'agricultura. Parlant del programa nacional de crèdit la professora Moll va mencionar que “des d'eduació estem molt preocupats perquè no volem que la gent passi a ser més consumidora i menys persona.”

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat