Algunes reflexions sobre idiomes

He llegit el teu comentari, Jordi, en l'article anterior, i m’agradaria dedicar-te uns pensaments en veu alta. L’ idioma al que tu et refereixes, també és el meu. El dels meus avis paterns, que varen venir d’Alacant forçats per la misèria a que els sotmetien els terratinents. Ells mai varen parlar català. I jo amb ells parlava castellà. I els hi he agraït sempre. El meu pare en canvi va parlar des de petit en català. L'idioma que parlàvem d’amagat fins força anys després de la guerra.

Era l'idioma en què el “camarada” ens alliçonava sobre “el Espíritu Nacional”. El seu, és clar... L’ idioma en el què el pare jesuïta ens feia el “rentat de cervell”. L’ idioma dels opressors. I malgrat tot, també era el meu idioma. Tan present i en primer lloc com el matern. El català. I tan estimat com l’altre. I et diré més. Era l’idioma amb el que escarníem al “camarada” quan ens obligava a cantar el “cara al sol”, amb una lletra inventada per fotre’ls a parir. És a dir. També el castellà era idioma de combat.

El que tracto de dir-te és que el problema no és l’ idioma. El problema és l’ús que en fan els que continuen sentint-se propietaris del país i dels seus habitants. Nosaltres. Els que diuen que el dret a decidir és seu. No nostre. Els que com el John Wayne son la “Llei”. Tot i que ara ja no està de moda imposar-la amb les pistoles... Déu nos en guard...

Si creus que només és l’idioma de la Benemèrita, et recomano que escoltis de prop els Mossos quan parlen entre ells. No tots, és clar. I per què no?Catalunya és un país d’acollida. Saps quants idiomes es parlen a Catalunya a dia d’avui? Al voltant de tres-cents segons les darreres estadístiques. Crec que aquesta no és la guerra que ens toca fer. Aquests a qui em sembla que et refereixes, no escriuen en castellà. Ho fan en “español “. Ho podrien fer en català, però s’hi neguen. Volen deixar clar que són “els amos”. Encara que hagin nascut aquí. I el que és mes greu. No defensen unes idees que ni tan sols saben argumentar. Defensen una cadira. La que els manté. I ho fan fomentant l’odi. Estimulant una “parròquia” fàcil. Creant ressentiment.

El que et demano. Ens demano. És que no caiguem en aquest parany. El procés que em endegat està sent modèlic perquè és pacífic, raonat i just. No siguem nosaltres els que creem enemics. Jo ho veig així.  

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat