Monstres bessons

Amb aquesta expressió rotunda goso descriure el capitalisme salvatge i el populisme estatista (comunista o feixista), extremismes abocats a la destrucció de l'home.

L'ultraliberalisme no funciona perquè disposa com a estímul econòmic un model competitiu que acabarà amb uns pocs rics cada cop més rics i una munió de pobres cada cop més pobres. El capitalisme sense regnes, el poder absolut del mercat, mena a la opressió. La riquesa que genera és una poma enverinada. S'acumula exclusiva o principalment en mans d'una minoria, per tant no es tradueix en una veritable millora social. A més crea una plutocràcia: els rics sotmeten totalment les decisions polítiques als seus interessos emparats en la importància del seu paper productiu, i com més rics són, més poder ténen. La riquesa augmenta molt i ràpidament però la desigualtat ho fa exactament de la mateixa manera. 

Avisats del perill d'una llibertat degenerada en egoïsme, molts reivindiquen el comunisme o el feixisme (és a dir, un estat orgànic negador de la llibertat) com a alternativa. Irònicament amb aquesta ideologia s'arriba a la mateixa explotació anant en direcció contrària. Com quan en un cercle una persona surt d'un punt en una direcció i una altra persona surt en sentit oposat, però acaben coincidint igualment.

Si el problema del model ultraliberal és l'individualisme i el seu monstre l'empresa, al populisme (comunista o feixista) el problema és el col-lectivisme i el monstre és l'estat. Al comunisme una casta burocràtica s'eternitza en el poder fent servir la igualtat com a excusa i regulant-ho absolutament tot, resultant en una proliferació de la misèria (molt ben repartida, això sí), la corrupció i la tirania. Al feixisme (o nacionalisme, massa sovint són sinònims) la pàtria o fins i tot la raça és divinitzada produïnt una "realitat" maniquea on un grup és "bo" i "amenaçat" i un altre és "culpable" de les misèries del primer. No cal dir que, com en el comunisme, el sistema polític pren la forma d'un règim autoritari amb una extinció de la persona que es transforma en engranatge.

L'ultraliberalisme, el comunisme i el feixisme proposen idees diferents però coincideixen en la seva inhumanitat. Esclafen aquells que no pertanyen a la classe o ètnia "correcta".

Davant de tot això hi hauria la possibilitat del "camí del mig" (com dirien els budistes). Una societat complementària tant en l'aspecte polític com en l'aspecte econòmic. Una democràcia amb un estat que regula el dret i intervé econòmicament alhora que respecta un individu no magnificat però tampoc reprimit. Partidària de la solidaritat pública així com de la iniciativa privada i el comerç, motors de l'economia. L'estat del benestar europeu en seria un referent. Crec que és el millor dels sistemes existents en l'actualitat, malgrat que tampoc no podem idolatrar-lo (tota cosa humana és imperfecta pel sol fet de ser humana).

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat