Amor infinit

Diuen que Déu és amor sense límits, l'Amor amb majúscula. Si el nostre destí a la vida és assemblar-nos a Déu llavors cal aprendre a estimar infinitament.

És important recordar que amor sense condicions no vol dir amor ignorant, que no reconeix l'existència dels aspectes negatius d'allò que estima. Déu ens estima no pas perquè siguem perfectes, sinò perquè Ell perdona els nostres errors en la seva absoluta misericòrdia.

Aquest és un tema important per a mi i per això el subratllo amb freqüència: la importància de ser capaços d'estimar il-limitadament sense caure en l'oblit del mal, és a dir, la ingenuïtat (davant el mal dels altres) o la hipocresia (davant el mal propi). És un punt central de l'espiritualitat, de totes les espiritualitats. Aquí rau el misteri de l'Amor.

Apreciar els altres, a nosaltres mateixos, la natura, la societat, la vida... això només podem fer-ho de debò quan acceptem la gran (molt gran, de vegades) imperfecció de totes, absolutament totes aquestes coses, però les estimem amb la mateixa intensitat que si fóssin perfectes. L'Amor amb majúscula és realista però la consciència de la realitat no el fa minvar ni una engruna. És la "sàvia innocència" dels místics: ingenuïtat del nen i coneixement del vell. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat