Perspectiva utòpica

L'esperit utòpic és necessari, però perquè pugui fecundar i no destruïr potser caldria recordar la distinció que feia Raimon Panikkar entre utopia i perspectiva utòpica.

La primera és una construcció ideològica on es dibuixa un horitzó completament predeterminat, una mena de solució tècnica o matemàtica que senzillament traslladant-la de l'abstracte al concret produïria (segons els seus dissenyadors) un món més bo. La perspectiva utòpica seria més aviat la concepció de qué l'home sempre ha de rumiar i actuar per fer que el món que l'envolta sigui cada cop millor, però sense "fòrmules màgiques" ni posicions unilaterals.

Si la utopia és per al conjunt de la humanitat, per a tots els individus i cultures que en formen part, llavors la transformació no pot provenir només d'uns pocs que es veuen a si mateixos com a "salvadors" i que ténen uns plànols "infal-libles", sinò d'una activitat coral que permeti cercar vies de conjunt tenint en compte alhora l'especificitat de cada realitat concreta, on tothom hi pugui participar des de la visió única de cada persona i civil-lització.

La recerca d'un món millor ha de ser com una simfonia de molts instruments, no un solo (una sola persona) ni una peça polifònica on tots els instruments serien iguals i tocarien la mateixa línia (una sola cultura). Per això els espais de diàleg, els debats polítics, les trobades interculturals, etc. són indispensables. Són les jam sessions on es conforma la veritable utopia.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat