Produir, distribuir i consumir productes vegetals a la comarca. L'agricultura al Baix Llobregat: un sector condemnat a la desaparició?

Jordi de Amorós

L’agricultura, com activitat econòmica i social ha estat hegemònica a la nostra vila i comarca al llarg dels darrers 6.000 anys. Des de les evidències arqueològiques presents al jaciment del Polígon Industrial Les Grases, i que ens remeten als espais de producció agrària més antics documentats a casa nostra (destrals de pedra polida, molins, sitges, datades pels volts del 4500 a.C.) fins a la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat han passat milers de generacions d’homes i dones que han fet del treball als camps del tram final del Llobregat la seva principal activitat.

No fa gaire temps, el professor Josep Moran afirmava, en una magnifica conferència sobre els noms de llocs a Sant Feliu, que els processos d’urbanització i industrialització havien fet desaparèixer els rastres i traces de molts dels llocs i dels noms que havien estat vigents a les nostres contrades al llarg de molts anys, de molts segles. Sense lloc per a nostàlgies “barates” però conscients dels processos històrics, i les seves conseqüències destructores, hem de confirmar que la producció agrària a casa nostra, lluny de la brillantor i preeminències passades, està en el procés de la seva desaparició, el seu estancament o la seva fossilització.

Verdures d'hivern a l'hort de l'Ernest / Foto: Marc Rius
Les dades son prou eloqüents; la part de la població activa de la comarca dedicada al sector primari el 2001 era un 0.6% i el 2011 un 0.7%; el pes de l’activitat agrària al PIB comarcal suposava el 2011 un 0.33% i el 2012 un 0.30% (tan sols dues comarques hiperindustrialitzades i urbanitzades com el Barcelonès i el Vallès Occidental estan per sota del Baix Llobregat). Per un altre cantó, la superfície dedicada a la producció mostra una reducció continuada enfront d’activitats com la creació d’instal•lacions industrials, la urbanització o la creació d’infraestructures públiques. A tot això caldria sumar-hi les amenaces especulatives d’alta volada que posen en risc espais tan emblemàtics com el Delta (ens referim concretament al projecte “EuroVegas”).

Tot això ens porta cap a un escenari compromès, potser caldria dir conflictiu, on cal preguntar-se sobre el futur a curt termini d’aquesta pràctica econòmica i social. Cal preservar-la com a una “antiguitat”? Hem de donar-li suport com a valor actiu i de futur per a la població de la comarca? S’ha de subvencionar? O, hem d’apostar per alternatives més vigents i més, “suposadament”, rendibles?



Amb la voluntat de “treure l’aigua clara”ens proposem apropar-nos als diferents agents implicats en el fet agrari present al nostre territori (Sant Feliu i el Baix Llobregat) per veure quina és la seva opinió. Productors, administració, venedors, associacions, consumidors, tots tenen alguna cosa a dir en aquest intent per treure una “instantània” de l’agricultura aquí i ara.

ELS PRODUCTORS, o com ser pagès i no morir en l’intent!

Fins no fa gaire temps, la població de la nostra vila vinculada a la pagesia era majoritària; ara els agricultors que viuen, que ho intenten com a mínim, es podrien comptar amb els dits de, com a molt, dues mans.

Els camps vora el riu, el secà i els arbres camí de la muntanya, el lucratiu negoci de la venda de fruites i verdures a la gran ciutat, el Canal de la Infanta i la revolució del regadiu, els sindicats i les germandats de treballadors del camp son escenaris que ja formen part del passat.


















Llavors, què significa avui dia ser pagès? Ens posem en contacte amb un d’ells per parlar sobre la realitat de la pagesia als inicis del segle XXI. Es diu Ernest, té 47 anys i ha treballat tota la seva vida al camp; els pares van arribar a Sant Feliu als anys 50 i van combinar el treball a les fàbriques amb la pràctica agrícola. Tot i que va estudiar, sempre ha volgut treballar al camp, “no sabria estar sis, vuit hores tancat a la fàbrica”. S’estima el camp i el treball i no es queixa ni dels horaris ni de la manca de dies lliures o festes de guardar. Ell i la seva família, la seva dona i dues filles, són un exemple del modus vivendi dels nostres pagesos avui dia: dedicació total de tots els membres i a la recerca constant d’alternatives per superar els rigors d’un mercat salvatge “que és molt potent”.


Acompanyats pel nostre fotògraf de guàrdia, el Marc Rius, ens passegem pels seus camps i xerrem; son set hectàrees d’arbres fruiters i verdures, alguns camps son seus i d’altres arrendats “guanyar-se bé la vida? Caldria més terra i més maquinària” . I això avui dia és impossible. L’alternativa ha estat la diversificació del negoci; muntar una fruiteria, participar del Mercat de Pagès de Torreblanca i experimentar amb nous productes (oli d’oliva arbequina) i nous sistemes (fruiters a l’estil lleidatà).


Les complicacions per a la continuïtat de la Cooperativa va forçar-los a aventurar-se amb la fruiteria pròpia i d’aquí als Mercats de Pagès del diumenge a Torreblanca. “Estem molt contents del mercat del diumenge i sembla que els clients també”. Ens diu que la clientela es manté, “no m’ho esperava”, pensava que podria ser una moda passatgera però sembla que no, la gent respon a la idea del producte de proximitat i sembla que tot l’entramat administratiu funciona (fa poc va rebre una inspecció de membres del Parc per verificar que el que ven al mercat és producció pròpia).


A tot això li ha sumat la posada en marxa d’un producte elaborat: l’oli. Un camp d’uns dos cents arbres d’oliva arbequina li han rendit uns 600 litres d’oli (premsat al Molí de Cal Sadurní, a Piera) que estan tenint una bona rebuda entre la seva clientela.


Les oliveres de l'Ernest / Foto: Marc RiusEvidentment li preguntem sobre el futur de l’agricultura a casa nostra i la seva resposta és contundent: “negre, molt negre (...) tendeix cap a la seva desaparició!” Quan li preguntem sobre les seves filles i la continuïtat del negoci familiar ho té molt clar: “no vull que siguin pageses, vull que estudiïn a la universitat i facin carrera en altres sectors”. Insisteix en la duresa del tipus de treball, “t’ha d’agradar molt”, en la qüestió de la no regeneració dels pagesos i en altres temes com els pocs ajuts de l’administració, els robatoris de baixa intensitat però permanents o la moda dels “hortets familiars” que ha generat una demanda i una especulació de les parcel•les que ha derivat en un increment de preu de la terra.


L’única solució que li veu al problema és un increment del consum de proximitat que permeti una inferior dependència dels “designis” de Mercabarna. Això hauria de possibilitar una millora del preu de venda, cosa que provocaria un possible increment del consum local, etc.


Ens acomiadem de l’Ernest, ell té feina i nosaltres hem de continuar la nostra ronda d’entrevistes.

Joves i agricultors

També volem parlar amb joves agricultors. Un dels problemes previsibles en la producció agrària a la nostra comarca és el de la regeneració de tots aquells pagesos que fins ara han resistit els embats de la mundialització de la producció de vegetals.

Ens trobem per parlar d’això amb el Lorien, jove agricultor de 29 anys. Ell forma part de la nova fornada d’agricultors que presenta una formació acadèmica acurada (és enginyer agrònom), una visió “crítica” de l’actual sistema de producció (entès de manera global, incloent la forma de produir però també la distribució i el consum) i una voluntat clara i ferma per treballar i viure de l’agricultura.

El Lorien parla amb passió del tema, li agrada i l’afecta a parts iguals. La seva experiència és un exemple clar dels problemes que tenen aquells joves que volen vincular-se al món de l’agricultura professionalment. “L’accés a la terra continua sent un problema” ens diu. Tot i que hi ha terra sobrant al Parc Agrari, la que hi ha és objecte d’una especulació important, que fa incrementar el seu preu, ja sigui vinculada al negoci del “totxo o el ciment” o a la nova demanda d’horts familiars o domèstics (responsable directe d’una nova micro –parcel•lació).

Ell va arrendar uns camps i distribuïa els fruits del seu treball amb el sistema de cistelles que repartia entre una xarxa de veïns que havia creat gràcies al boca orella. Ell es partidari i practicant d’una agricultura ecològica i tradicional que rebutja l’ús de químics i que aposta per un consum responsable i una vinculació directa i de confiança entre el productor i el consumidor: “aquesta és la clau per assegurar la pervivència dels petits productors”

Malauradament, aquesta primera experiència no va reeixir i va haver d’assalariar-se per sobreviure. Ara treballa per un pagès, practicant també agricultura ecològica i tradicional, col•laborant tant en les tasques agràries com en el procés de promoció i distribució de la producció. Aquesta és una altra de les noves iniciatives, un nou camí “controlar tot el procés, des de conrear fins a portar el producte als consumidors finals o intermediaris com poden ser els centres de restauració”

Ell, però, es mostra optimista en el seu futur, creu que la situació ha millorat prou (hi ha més consciència, hi ha més producció ecològica, noves oportunitats, noves alternatives), tot i les dificultats pròpies d’un sistema que, de no redreçar-se, camina cap a la seva extenuació. “Ens queda molta feina per fer però confio en que continuaré vinculat a l’agricultura”.

Ganes i empenta no li falten, segur que se’n surt!

ELS CONSUMIDORS
(1) Opinió i consciència crítica


No volíem deixar passar l’oportunitat de veure quina és la visió que de tot aquest entramat tenen els moviments ecologistes. Per això ens apropem a una de les associacions preocupada per aquests tipus de temàtiques: el Moviment Ecologista Santfeliuenc - M.E.S. Concretament volem parlar amb ells sobre els beneficis i perjudicis de l’actual sistema productiu agrari mundial i les alternatives ecològiques i locals al mencionat sistema.

Producció massiva i salut


Sortosament ja hem descobert que la nostra realitat (com a espècie però també com a individus) és el resultat de tot un seguit de factors que van més enllà de la nostra pròpia voluntat. Sabem per exemple, que la nostra salut està en relació directa amb allò consumit i que la nostra salut “social” i “ecològica” també és el resultat de les formes de produir i distribuir.

Però concretament, volem saber com ens afecta l’actual sistema de producció agrari. La gent de MES pensa que “la salut ha estat exclosa dels actuals sistemes de producció! La generació de beneficis (produir més a preus competitius) és l’objectiu únic d’uns models de producció massius i homogenis”. D’altra banda, hi ha el tema dels afegits i és que “moltes de les coses que mengem incorporen derivats del petroli”. Això per no parlar de com afecta als nostres sistemes ecològics que “estan patint un greu impacte i una forta depredació pels recursos que posen en risc la seva continuïtat i equilibri”.

Cebes i escaroles / Foto: Marc RiusEvidentment, el model expansiu també actua sobre el teixit productiu propi “debilitant al comerç local i de proximitat”.


I encara no hem parlat de com afecta les relacions personals (laborals, socials, polítiques, geopolítiques, etc). Efectivament, consideren que “l’actual model només genera desigualtats socials i competència”. Els treballadors i treballadores són tractats com a peces de l’engranatge en una carrera desesperada per obtenir mà d’obra més barata. Tot això genera “una situació de desestabilització permanent i creixent fruit de les subvencions rebudes per algunes produccions per poder exportar a preus més assequibles, desplaçant els productes locals i generant més pobresa”.

La pregunta immediata que ens ve al cap, doncs, és qui es beneficia directament del sistema establert? La seva resposta és contundent: “els últims beneficiats són l’agricultor i el venedor. Els realment beneficiats són les grans empreses, tant de llavors com químiques i, en un segon ordre, els intermediaris que especulen amb els preus”.

Ecologisme i alternatives


La constatació, i per tant la consciència, que l’actual sistema és, si més no, conflictiu, és una realitat relativament recent (l’ecologisme i la seva eclosió al llarg dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial). Aquest fet ha provocat tot un seguit de propostes de millora del procés, alternatives com “el comerç de proximitat, sobirania alimentària, consum crític, agricultura ecològica, agricultura biodinàmica”. Per exemple, l’agricultura ecològica és una alternativa que cerca minimitzar l’impacte ambiental a la vegada “que segueix unes pràctiques culturals que beneficien la salut, el sistema productiu i l’entorn”. De totes formes, ens diuen que “cal estar alerta, però, ja que l’agricultura ecològica s’ha convertit en una moda i així ha atret a molts productors en veure la seva potencialitat comercial”.
 

Escarxofes a l'hort de l'Ernest / Foto: Marc Rius

També ens interessa reflexionar sobre la nostra realitat més propera, Volem saber quina és la seva opinió sobre el model actual de producció al territori. “Hi ha coses negatives i positives” ens diuen. Per exemple, “cal denunciar que l’espai agrari del Baix Llobregat està per sota de les seves capacitats productives per qüestions com la microparcel•lació, la terra en desús i la manca de relacions associatives”.


Això no treu, però, que hi ha gent associada en cooperatives i produccions ecològiques de confiança. També cal afegir com a cosa positiva “certes iniciatives de l’administració, com el Parc Agrari, que han potenciat elements de diferenciació del producte local” com per exemple l’etiqueta o els que “fan possible el contacte directe entre pagès i consumidor”.



(2) Consumir productes de proximitat

En tot aquest cicle, la part final, la par
t on allò produït s’amortitza en forma de consum, constitueix l’únic espai-marge de decisió dels individus implicats en el procés. Ja sabeu, allò d’“el client sempre té la raó”.

En aquest procés de decisió hi intervenen multitud de factors i situacions que fan que les decisions finals siguin d’una manera o d’altra. La capacitat adquisitiva, la proximitat dels centres distribuïdors, els nivells d’informació sobre les conseqüències de les diferents alternatives de consum, o d’altres qüestions condicionen la nostra decisió final.

Una de les alternatives, orientada a la defensa i difusió dels productes i productors locals, és la presència de diferents “Mercats de Pagès” al llarg de diferents poblacions del Baix Llobregat (Sant Boi, Colònia Güell, Sant Vicenç dels Horts, Parc de Torreblanca i aviat Cornellà).
Per testar els motius i raons d’aquest tipus de consum ens apropem un matí de diumenge al Parc de Torreblanca per preguntar directament als consumidors.



















Ens trobem amb diversos compradors que han vingut per primera vegada al mercat cridats per la publicitat del producte Km. 0. Per exemple, la Sonia i el Manolo (de 40 anys i procedents de l’Hospitalet) cerquen més sabor, “la varietat de productes que es vincula al consum de productes de temporada i una relació més directa amb el productor”. La Trinidad (83 anys, de Sant Feliu) ve per primera vegada i troba que els productes són frescos, tenen bon aspecte i un preu acceptable. Defensa el consum de productes del territori i ens diu que “això està molt bé, li hauríem de donar més valor!”

Els compradors habituals, com l’Otilia (50 anys, de Sant Just Desvern), valoren positivament qüestions com “poder comprar en diumenge i a l’aire lliure” i accepta pagar una mica més per un producte i un servei “fresc”. El Josep (64 anys i de Sant Joan Despí) valora positivament la proximitat a la seva residència, “la informació que rep de part del pagès i afirma que el públic que accedeix a aquest producte es vincula a un nivell social mitjà–alt”. Remata la conversa amb una frase del seu professor de fitologia que deia “menja sempre les pomes que tinguin cucs”

En definitiva, sembla que els consumidors estan satisfets amb aquestes propostes i que valoren positivament qüestions vinculades a la proximitat, la frescor del productes, el valor del producte de temporada i procedent del territori i accepten, de manera “gustosa” pagar un preu superior.


L’ADMINISTRACIÓ


Donat que a casa nostra tenim l’experiència d’una unitat administrativa centrada de manera exclusiva amb la qüestió de la pagesia (el Parc Agrari) havíem decidit incloure-la dins d’aquest reportatge. D’aquesta manera, ens vam posar en contacte am
b el seu responsable màxim (el Sr. Raimon Roda Noya, gerent del consorci) que va accedir a que li enviéssim un qüestionari on li preguntàvem tant per la situació del sector com pels objectius del Parc i les seves iniciatives per tirar endavant aquest sector i aquests espais.
 

Malauradament, després de moltes trucades i uns quants correus sol•licitant la resposta al nostre qüestionari, ens trobem aquí i ara sense resposta; davant potser del clàssic silenci administratiu. És per tot això que ens veiem en l’obligació de tirar endavant i finalitzar aquest reportatge sense la seva col•laboració.


TANQUEM LA PARADETA

Hem de cloure aquest reportatge; el que inicialment havia de ser un apropament a l’experiència del Mercat de Pagès ens ha portat finalment a endinsar-nos en un món en p
rocés de dissolució, segur?

El nostre apropament ens ha permès veure que darrera d’aquest negre futur encara hi ha gent que s’estima el camp i el seu treball (i que continuaran entossudits fins al final); l’Ernest i el Lorien parlen amb passió de la seva vida com a pagesos i això ens fa tenir esperances de que el sector potser té alguna esperança de tirar endavant.
 

I ens interessa que tiri endavant? Ens interessa als habitants de Sant Feliu, als consumidors de Sant Feliu? Evidentment que sí; una producció de proximitat i responsable ens ha procurar unes millors condicions tant pel que fa a la nostra salut directament (ingesta de productes més naturals, més frescos, de temporada, conreats de manera tradicional o de manera ecològica) com una millora de les condicions ambientals (reduint la contaminació atmosfèrica, per exemple).


Per un altre cantó, la creació i sosteniment d’una xarxa de productors en relació directa amb els consumidors ens ha de permetre assegurar, per un cantó, la supervivència dels primers, i per un altre, un consum conscienciat que afavoreixi unes pràctiques agrícoles sanes i respectuoses amb les persones i el medi ambient. Serà en aquest punt que l’administració haurà de vetllar per aconseguir i afavorir espais i temps de contacte entre productors i consumidors i donar suport a la promoció d’aquestes pràctiques i produccions (l’experiència del Mercat de Pagès és un clar exemple de la potencialitat d’aquestes iniciatives).


Caldrà, això sí millorar algunes qüestions. Per exemple facilitar l’accés a la terra tant a joves pagesos com als més veterans (terra per a tothom!, reivindica el Lorien). Hi ha superfície suficient per agricultors professionals i per agricultors familiars, les dues pràctiques no han de ser incompatibles o contradictòries. Això sí, el preu d’arrendament de les terres no pot entrar en una espiral d’especulació que impedeixi el sosteniment d’una agricultura ja prou afeblida pel combat diari amb el gran mercat.

I en darrer lloc, sí, ens interessa també per preservar un espai que ja podríem considerar com a “patrimoni natural / social / històric” però que també caldria que fos un “cordó sanitari” enfront tant de ciment i asfalt.

Tot això i altres qüestions ho valoren com a positiu els consumidors que hem entrevistat al mercat de Torreblanca. És la decisió d’aquests darrers la que possibilitarà, o no, la continuïtat d’una agricultura de proximitat i de qualitat a casa nostra. Ja ho saben, la decisió és seva!
   

Fotos fetes als horts de l'Ernest i al Mercat de Torreblanca. Autor: Marc Rius

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat