Pensar Sant Feliu

Properament l’Ajuntament de Sant Feliu presenta un procés participatiu amb la voluntat de posar a consulta pública l’ordenació de l’espai de contacte entre el parc natural de Collserola i l’espai urbà de Sant Feliu. Dit d’una altra manera se’ns convidarà als santfeliuencs i santfeliuenques a dir com volem que sigui el futur de l’àmbit del Torrent del Duc, de la fàbrica Sanson i de la carretera que hi arriba. Des del nostre grup municipal assumim aquest procés com una bona notícia tan esperada com, fins a cert punt, preocupant.
 
La declaració al 2010 de Collserola com parc natural ens exigeix resoldre de manera coherent l’encaix entre la nostra ciutat i aquest espai a protegir. Però aquest procés, que ha de ser una bona notícia, ve marcat per un problema de fons que arrosseguem a la major part de les decisions urbanístiques que es prenen a Sant Feliu: l’actual equip de govern treballa sense la perspectiva d’un model de ciutat. Es plantegen opcions per a que la ciutadania triï què hem de fer d’aquests espais però ho fan sense el paraigües d’un projecte global de municipi. I així, sigui el que sigui el resultat final, potser estarem limitant els nostres recursos futurs.
 
Per posar només algun exemple: volem ser una ciutat que superi els 50.000 habitants per beneficiar-nos dels avantatges dels que disposen aquests municipis o volem evitar un creixement desmesurat? Hem pensat en la possibilitat d’explotar els nostres recursos logístics per esdevenir un pol d’atracció per a la indústria neta? Disposem d’espais per acollir els recursos comarcals, metropolitans o del país que, com a capital que som, hauríem de ser capaços d’aplegar, o seguirem perdent oportunitats com en el seu moment ens vam deixar perdre l’hospital Broggi?
 
Cap d’aquestes preguntes ha estat encara resposta i, tot i així, se’ns demana que decidim sobre el futur d’espais cabdals com els que ens connecten amb Collserola en un procés que esperem que sigui prou professional, adequat al marc legal i sostenible tant econòmica com mediambientalment. Potser seria important que, abans de prendre aquesta decisió haguéssim consensuat també quines són les nostres necessitats i quines són les nostres aspiracions per al futur. Però un cop més ens deixem emportar per la necessitat que marquen l’aquí i l’ara.
 
D’alguna manera aquestes són les decisions que ens reclamen que prenguem en el cas del Torrent del Duc. “Decidiu ara sobre què farem d’aquests espais i demà ja veurem si hem encertat”, diuen. Potser la pregunta prèvia seria: ja hem pensat què volem ser quan siguem grans?
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat