Olor de fantasma

Des de la distància, no puc evitar seguir el què passa a la meva ciutat. Una notícia recent m’ha deixat tocat: veïns es queixen i, fins i tot es mobilitzen, en contra de la reubicació d’un centre de culte religiós musulmà. Un centre que, per a més inri, porta disset anys a Sant Feliu sense donar cap tipus de problema.

En veure la notícia i reaccions vàries, he pensat en escriure un article desmentint cada un dels tòpics que calen amb facilitat i que porten la islamofòbia injectada. Que si les dones musulmanes i el vel, que si allà no hi ha esglésies, que si el terrorisme, que si el l'Alcorà, que si s’aprofiten de les subvencions, que si la xaria… Però avui no em surt fer-ho i no crec que aporti res de nou. Tots sabem com rebatre arguments tant baixos. I si no en sabem, toca aprendre’n. Avui em sento una mica obligat a explicar la meva –petita– experiència personal sobre el racisme (sí, sí… racisme).

Actualment, coses de la vida, em trobo al Regne Unit. Aquí fa un any feia olor de fantasma. Un fantasma que creiem extingit i que es diu islamofòbia. Al final, va resultar que feia olor perquè el fantasma existia, va arribar el Brexit i, de cop, tots aquells que no havien volgut olorar es van escandalitzar. Al barri on visc es palpa la vergonya aliena quan algú parla sobre el Brexit. Curiosament, acostumats a olorar fantasmes, els britànics no es van sorprendre tant quan Trump va guanyar les eleccions.

Jo creia que tenia la ment oberta, que mai havia sigut racista i que mai m’havia cregut superior a cap altra ètnia ni religió. Però al setembre vaig anar a parar en un ambient on em va tocar conviure amb estudiants de tot el món. Europeus, africans, asiàtics, llatinoamericans… Cristians, ateus, i també molts musulmans. Musulmans africans, d’Orient Mitjà o de l’Àsia de l’Est. Musulmanes amb i sense vel. Musulmans que viuen la religió de maneres prou variades. Em va costar mesos de convivència i d’amistat amb persones –a priori– molt diferents a mi per adonar-me d’una cosa que em va espantar: tota la vida he estat més racista del que em pensava.  Potser tots tenim una mica de virus racista incrustat, encara que el neguem. Aquest 'youtuber' ho explica d’una manera prou divertida en aquest vídeo.

I, al final, és la distància, la desconfiança, el prejudici… tot el que ens allunya de comunitats amb experiències diferents a la nostra, a les quals podem evitar tota la vida, o de les quals podem en aprendre. Quan algú viu aquest acostament en primera persona, es fa molt més evident: hem de canviar el 'frame' “que s’integrin” a “acostem-nos-hi”.

Tornant a Sant Feliu, avui el fantasma de la islamofòbia torna a fer pudor. Però entre la tristesa que m’ha provocat la notícia hi ha alguna esperança. De moment, la reacció de l’Ajuntament ha estat excel·lent. Espero que la resta de la ciutadania, d’associacions i entitats de cultura, lleure, joventut, etc. es posicionin i recolzin a la comunitat musulmana santfeliuenca. Fa olor d’islamofòbia i cal plantar-hi cara des de tots els fronts, i més avui que els fantasmes del racisme populista sobrevolen Europa i Amèrica. No s’hi val posar-se una pinça al nas i esperar a que s’acabi la polèmica del centre de culte.

Perquè el problema no és on resen els musulmans de Sant Feliu. El problema és construir una societat –una ciutat– on tothom tingui assumits el respecte, la convivència i, sobretot, els drets humans.

Comentaris

Gemma Subirana Sant Feliu
4.

Tens raó Arnau, sovint tot el que és diferent a nosaltres ens provoca rebuigs sense parar-nos a pensa que amb la diversitat guanyem tots, parlem d'integració i som incapaços d'acceptar les diferències dels altres. Comencem amb el vestit, després la Religió la cultura i no colemveure les persones, tots podem viure, conviure i conèixer als nostres veïns. Les fílies i les fòbies les hauríem d'apartar.

  • 1
  • 0
Toni Plana Sant Feliu de Llobregat
3.

Gràcies Arnau. Molta sort per UK. Segueix vivint i opinant amb lucidesa

  • 1
  • 0
Gloria oxford
2.

Una gran veritat Ho portem al nostre adn judeo-cristia.Congratulations for your text.

  • 6
  • 1
Nico Sant Feliu
1.

Com sempre, grans paraules, esperades des d'ahir.

  • 8
  • 4

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat