Populisme reformista versus partits paràsits

Els perdedors de la crisi i de la globalització
Els ‘perdedors de la crisi i la globalització’ (PCG), són sobretot: els joves, els agricultorrs, i els treballadors d'indústries deslocalizadas. Tenen en comú que tots estan ‘allunyats de l'Estat’ (és a dir ni són funcionaris ni treballen en empreses lligades al BOE, ni en la banca, ni en utilities). Els PCG són fruit de: globalització + caos financer = crisi global. 
La crisi ha afectat a més capes socials que les referides com PCG, per tant el sentiment antisistema està estès, però la dada diferencial és que els PCG han estat precaritzats.

La ‘democràcia occidental’, basada en una classe mitjana i un Estat del benestar, és incapaç de donar treball digne als PCG. Així, els seus actors principals (partits) esdevenen instruments inútils, còmplices de la creixent desigualtat. Per això els partits clàssics de govern democràtic són percebuts com a ‘màfies legals’ privilegiades, contràries al ben comú.

Els PCG s'han erigit en protagonistes polítics als Estats Unit, Regne Unit, França; ells estan portant la pitjor part i estan actuant en defensa pròpia, ja sigui per carregar-se el sistema democràtic o per reformar-ho i retornar-ho als valors d'igualtat i fraternitat. Els qui s'escandalitzen pel populisme amaguen el seu suport a un sistema nociu per a moltíssima gent.

França: Populismes amb diversos continguts
França ens diu que hi ha un populisme igualitari, crític amb Europa; i un altre que manipula als PCG per crear un ordre amb més exèrcit, més xenofòbia, i menys impostos per a rics. Però també hi ha un populisme reformista europeista sorgit fora dels partits i liderat per Macron que va camí d'afermar-se.
 

Varoufakis va dir que Macron era l'únic que de debò havia recolzat als grecs. Macron ha guanyat. Els partits del sistema francesos han tingut un molt mal resultat. 

El Populisme és la resposta dels PCG per rebutjar una democràcia formal que va contra ells. La paraula populisme és usada per certa premsa com alguna cosa molt dolenta, però aquesta premsa sol estar encobrint un prejudici a favor del sistema bipartidista clàssic. 

Quan va sorgir Veïns per Sant Feliu (VPSF) se'ns va titllar de populistes perquè defensàvem la rebaixa de l'IBI a través d'una racionalització de despesa e inversió. A Macron se’l titllava de populista quan a l'abril 2016 va crear EM com alternativa a un sistema de partits en crìsi. Macron proposa reduir 50.000 funcionaris d'un Estat que gestiona el 57% del PIB.

És populista Macron? És populista VPSF? O simplement ‘populisme’ no ha de ser pres com una cosa negativa sinó més aviat com a sinònim de ‘crítics amb els partits del sistema en crisi’.

Els partits clàssics a Sant Feliu de Llobregat (SFLl)
Els partits estatals de SFLl que han tingut responsabilitat de govern són la nostra aproximació a tot aquest univers en crisi. Uns partits que aquí van crear un sistema en el qual: excepte “calderilla” en obres, res es consulta a la ciutadania. Van crear una administració que responia (grandària e integrants) a les necessitats dels partits en termes de fidelitat i d'assegurar-se ingressos (via quotes al partit de càrrecs públics). Van tancar el pas a la incorporació dels millors gestors, suplantant-los per adeptes. Van teixir xarxes “clientelares”…


Per tot això, gens té d'estrany (l’estrany seria el contrari) que tinguem aquí: un govern aliança de ‘partits del sistema en crisi’ que busquen defensar el bloc d'interessos preexistents, un capítol 1 distorsionat, inversions pur disbarat, alts increments en les contractes, plens que acaben tard per avorrir i destrossar el seu contingut, etc. (veure nota*) 

A SFLl, molts PCG empobrits però que resisteixen, paguen un cost municipal injustificable. 
Ni la FECSA , ni Gas Natural, ni el nostre Ajuntament estàn entre els perdedors de la crisi. Els seus pressupostos, facturació i inversions han seguit pujant com si la crisi no existís per ells.

Fa falta gent amb capacitat de gestió reconeguda que vulgui fer política sense submissió servil a l'aparell comarcal. Falta mantenir el ja fet en lloc de refer-ho cada poc. Sobren partits estatals i falten grups independents autòctons de SFLl. Sobren mocions tontes redactades a la comarca per ensenyar ‘paquet’ dins del partit faltant al respecte als Plens. 

(En els Plens de SFLl seguim amb mocions buides (feminització del nomenclàtor, nosequè de la unitat espanyola) i amb posicions negatives: criticant un Pla de reparació de perills de la via pública, pel sol fet que no s'ha tingut el protagonisme ‘degut’.)


(No crec que des de VPSF haguem de aspirar a ser l'eix de diversos grups autòctons de SFLl que en 2019 aconsegueixin un pes decisiu. Tenim limitacions, un procés així ha de sorgir des de la ciutadania més conscient. El que dic és que la necessitat existeix i existirà.)

Següent capítol : Soterrament
La confluència astral entre un Rajoy necessitat d'arguments, una lleu recuperació econòmica, i un ‘procés’ que va guanyant terrè, sembla farà ploure milions en infraestructures a partir de 2018. Dels 3 projectes de soterrament el de SFLl és el més acabat. Pot haver-hi una oportunitat, toca fer-li la gara-gara al Sr Millo i nomenar-lo fill predilecte de SFLl for ever.
Hospitalet, amb més ciutadans i pedigrí espanyolista, pot presentar batalla per ser primera opció; però la inversió allí és molt més bèstia i no hi ha projecte.

Probablement l'alcalde ens dirà que hem d'endeutar la ciutat fins al 110% del pressupost, ja que no hem estat capaços de desendeutar-nos (0%) per tenir marge (per inversions mal fetes).
No és raonable que SFLl hagi d'assumir un endeutament pel soterrament, que col·loqui la seva ràtio més enllà del 50%. No estan els temps per hipotecar més el futur.
[Ultima hora: el PNB apunyala a el ‘procés’ a força de reforçar al PP amb el seu suport pressupostari deixant el seu independentisme pel segle 25. El ‘xollo’ que té el PNB (concert fiscal) s'acreix. Potser ‘el nostre’ soterrament, acabi realitzant-se en Sant Intxaurri over Bidasoa.]

Epíleg.-
La gent està farta d’uns partits que ‘utilitzen’ els municipis com a masos propis i com a caixes de ressonància de discursos allunyats dels problemes. Ens mereixem una altra cosa.
Que un mig filòsof, jove, com Macron, pugui representar el rellançament d'una Europa a la vora del col·lapse, és esperançador. El seu populisme reformista pot consolidar-se obrint més camins per a les iniciatives (locals o no) independents dels partits.


Nota (*). Avui no toca parlar ni d'IBI, ni d'espolis, ni de subvencions, ni de mala gestió.

Comentaris

jose maria ardepso rosal Sant Feliu de Llobregat
1.
Sr Sospedra, permítame varios comentarios: 1.- Fecsa no existe es Endesa. 2.- Su escrito no parece haber pasado filtro del Fetasfll, quizá debería usted tener su propio blog y autogestionarse. 3.- Ahora no hay forma de saber si su articulo lo llen dos personas o 200, en esto vamos a ciegas.
Pero hablando de política hay también cosas a comentar, con ánimo positifo: 4.- Cuando usted habla del fenómeno populista como sinónimo de crítico con el sistema de partidos, debería incluir en él al Procés (lejanía del Estado (aquí sería animadversión desde el Estado), , globalización que perjudica a las áreas industriales (Cataluña), etc). 5.- Cuando usted habla de partidos del Sistema debería matizar que son PP, PSC, PDCat, y que los demás quedan lejos aunque IC EUiA de SFLl por el tiempo en el poder es bastante parecido. 6.- El caso de ERC, alma mater del Procés, merecería ser ubicado en la categoría del 'populismo reformista' que a usted tn bien le cae..

Por último, déjeme meterme con Veïns per SF: 7.- Pretender que un grupo local puede tener consistencia a base de un Programa sólido y una Organización estable y multifronte, es hablar de algo complejo de alcanzar y que ustedes no tienen, por tanto quizá no debería ser usted tan crítico con los partidos. 8.- Yo le aconsejaría que hablara más de partidos corruptos y menos de partidos del sistema. En fin.
Dicho lo anterior, si quiero resaltar que al menos ustedes hablan otro lenguaje y quizá otras alternativas.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat