Per què un debat de mig mandat?

“Si no hi ha eleccions, vols dir que cal muntar un debat?”; “Baaah i total, què diran que no hagin dit ja?”; “Home, fa quatre anys tenia gràcia perquè els dos partits més votats es tiraven els plats pel cap però ara està tot controlat, tot tranquil”; “De què parlaran si no ha passat res interessant?”; “Oposició, quina oposició hi ha?”; “La llàstima és que en actes com aquest la gent sense partit no ve"; “Qui hi vindrà, si en els partits cada cop hi milita menys gent i els costa molt mobilitzar al personal?”; “Hi haurà intervencions del públic? Passo d’escoltar a tíos [perquè sempre són tíos] que no fan preguntes sinó discursos”; “Si no es dóna veu al públic no té gràcia. Fer preguntes amb paperets no em convenç”; “Ei, però molt bé que el feu, eh?”; “El feu en streaming?”.

La millor resposta a la pregunta del títol la trobarem d’aquí a una setmana, el proper dimecres 14 de juny, una vegada finalitzi el debat polític que organitzen conjuntament Fet a Sant Feliu i Ràdio Sant Feliu (Auditori Palau Falguera, 19h). Mentrestant podem aproximar-nos al conjunt de voluntats i necessitats que propicien que es realitzi un debat d’aquestes característiques. I si a sobre serveixen per respondre o desmentir algunes de les expressions (reals i recentment expressades al qui escriu) al respecte del debat de mig mandat que citava en el paràgraf anterior, millor que millor.

Un debat per a maximitzar la informació política per al conjunt de la ciutadania

D’entrada, convé matisar que un debat de mig mandat no és un debat electoral, tot i que se li assembli; com tampoc és un debat polític de portaveus dels grups municipals. Un debat de mig mandat és una oportunitat de fer revisió a l’equador de la legislatura, en el moment on es pot valorar la feina feta i dilucidar els reptes de ciutat. Per fer-ho, qui millor que els regidors que van encapçalar les llistes de les respectives formacions o bé que ara, com a regidors exerceixen la funció representativa del partit o bé, com és el cas de Luis Serrano, prenen decisions com a regidor no adscrit després d’haver-se dissolt la coalició amb la que es va presentar (Junts per Sant Feliu).Per tant, no es tracta d’un espai encarat a conèixer els programes electorals ni de presentació dels candidats en les properes eleccions, sinó una oportunitat per tal que la ciutadania pugui conèixer, valorar, justificar o esmenar  l’acció política duta a terme a la ciutat de les roses. Una eina més i una oportunitat més, per al conjunt de la ciutadania i no per al lluïment de ningú.

I és que com bé apunta en aquest article el professor de Ciències Polítiques, Víctor Lapuente, un debat polític ha de ser sempre un sa exercici democràtic on el guanyador del debat no és un candidat, sinó que ho és el conjunt de ciutadans, ja que el principal objectiu és el de maximitzar la informació política. És en aquest sentit que a través d’un debat com aquest els santfeliuencs han de poder respondre bé a la pregunta clau que apunta Lapuente: ¿quina informació rellevant rep el ciutadà al respecte del posicionament de cada partit en una sèrie d’assumptes que conformen l’agenda pública, i que per tant, són susceptibles de conformar l’interès general de la ciutadania? Per fer que això sigui possible pren molta importància el paper que hi juga el periodisme (com a ofici) i les periodistes (com a professionals).

Reivindicar el periodisme, valorar la política i fer ciutadania

En aquest punt cal ser conscients que  més enllà de la matèria gris, l’oratòria o la capacitat de síntesi dels participants hi juga un paper clau la conceptualització, estructura i conducció del debat. Tres aspectes cabdals que es concreten amb antelació, en una fase prèvia a la de la posada en escena i que es basa en la següent qüestió: com s’ha d’estructurar un debat de mig mandat? El temps, els blocs, els temes, la participació ciutadana, com ho fem per tal que la informació proporcionada sigui del màxim interès?

Evidentment que les ganes de parlar de tot en dues hores i mitja de debat hi són. Que els vuit participants tinguin veu per igual també sembla just. Que la ciutadania pugui fer preguntes també s'entén necessari i positiu. Que el debat sigui plural i àgil, també. Per tant, cal encarar objectius a vegades contraposats i per això es ineludible estructurar el debat i la millor manera de fer-ho és la de basar-se en criteris periodístics.  En aquesta edició i ateses les característiques no electorals del debat (no hi ha vots immediats en joc) s’ha optat per un format més basat en les preguntes que en els grans blocs temàtics. És en la cerca de les qüestions de fons i no tant en l'anècdota de darrera hora on podrem apreciar l'enfocament periodístic del debat. Carme Verdoy (Fet a Sant Feliu) i Eva Murgui (Ràdio Sant Feliu) n'han traçat el recorregut temàtic i seran elles, la que entrevista regularment als portaveus i la que cobreix tots els plens de de fa més de tres anys, les encarregades de conduir un debat que pot ser molt interessant. Per això recomano fermament assistir al debat de mig mandat amb les ulleres ideològiques que vulgueu, però amb una mirada ciutadana atenta i analítica, crítica però respectuosa, partidista o apàtrida, però que ens permeti valorar quina acció política es duu a terme actualment a Sant Feliu i quin model de ciutat aflora en cadascuna de les visions presents a l’escenari.

Vine, i no te'l perdis!

Està clar que aquest últim paràgraf té un objectiu ben concret: animar-te a venir i a escoltar; a participar i sorprendre’t; a observar i opinar. El debat es clou amb un torn d’intervencions del públic que es farà per escrit, com ja s’ha fet en anteriors ocasions al no trobar millor manera que aquesta per tal de garantir l’objectiu exposat: maximitzar la informació al ciutadà enlloc de maximitzar la participació al ciutadà. No és un espai de participació sinó de debat polític amb vocació de servei públic, on els representants de la ciutadania haurien de ser les dues periodistes que repartiran joc i el tallaran quan faci falta.  I deixeu-me acabar amb una última cita (i recomanació explícita a l’article de Víctor Lapuente) sobre el fet que: “el debat no és un combat de boxa, sinó una discussió a l’aula”, una idea que comparteixo i que ha de permetre que l’endemà parlem del fons i no només de les formes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat