L'apunt de Fetalsbarris: La Salut

Aquest 2017, des de Fetasantfeliu i conjuntament amb SKREI Studio hem engegat el projecte audiovisual Fetalsbarris. Es tracta d'una sèrie de 7 capítols  d'uns 10 minuts de durada dedicats a cada barri de Sant Feliu, per oferir una radiografia aproximada al seu batec ciutadà. Ara volem complementar cadascun d'aquests vídeos amb la mirada d'una altra persona del barri retratat. Comencem amb La Salut, per Alfons Expósito. Podeu tornar a veure el vídeo al final de l'article.

I què deu fer, aquesta bona gent que un dia va arribar de llocs llunyans i diversos i va anar a petar a una assolellada vall al sud de Barcelona?

El primer plànol que obre ell documental és tota una declaració d’intencions, avis asseguts al sol a la plaça. Queda clar que a La Salut es pren el sol. Però un veí ens diu que és un barri en moviment continu… Què està passant? Si ens fixem en les dades a continuació, tenim part de la resposta: un barri amb molta densitat de població, amb moltíssimes realitats diferents, amb dinàmiques socials molt diferents a les de barris i nuclis urbans amb més història. Potser falta una dada que podria ser representativa: quina és la mitjana de temps que viu una persona al barri?

Caldrien molts documentals per anar-ne seguint la història. Fills que marxen del barri perquè poden, i els nous adinerats del barri: els pares, que ara són els que poden marxar. Els pioners subsaharians que van posar color al barri. Els magribins. Les diferents comunitats llatines. Van i venen. Són cases barates, què voleu? Un eixam en moviment continu. Molta gent per tan poca transcendència. No és que la gent sigui especialment acollidora, és que és el que hi ha, i quan un grup humà divers ha de conviure en poc espai, no hi ha gaire oportunitat per la intolerància.

El moviment continu obliga a l’adaptació contínua, per això és un barri “amb vida” com se sol dir quan un no el coneix gaire. El comerciant s’ha d’adaptar a que els canvis demogràfics impactin directament en la seva facturació. La Carmen, de 85 anys, veu en pocs mesos com arriba tot de gent diferent a allò que ha vist. No els entén gaire, però s’adapta.. Hi ha una discussió al 4t 3a que no et deixa dormir. I t’adaptes, perquè quan has crescut en un bloc amb 82 famílies saps que és una qüestió d’estadística elemental. Potser hi ha algun paper més a terra, però si intueixes la ràtio de papereres per habitant t’estranya que no sigui molt pitjor.

És un barri lluitador, sí, però lluny queden les lluites veïnals organitzades. L’individualisme també hi ha arribat en certa mesura, la crisi ha passat factura en aquesta tipologia de barri més que en altres estrats. Avui hi ha més grups humans, més llengües, potser més percepció de tenir uns interessos diferents als del veí. Alguns prou fan de sobreviure. Vol dir això que és un barri sense futur? No, d’aquí uns anys les cares seran diferents però els interessos continuaran sent semblants.

Aquests barris, aquests eixams, no acostumen a sortir als mitjans, de fet ara gairebé ni a les seccions de successos. Són llocs on el concepte d’estirp no té relació amb el mitjà, on no hi ha cases antigues de l’avi amb documentació, on els fills vés a saber on paren, si treballant a Holanda o a França. Són llocs que si no reben una foto periòdica, una crònica, un documental, corren el perill d’esvaïr-se i privar el relat santfeliuenc d’una quantitat enorme i diversa d’històries humanes.

El barri mola, la quantitat de personatges diversos el fa molt interessant, se senten rialles sovint al carrer, la gent va arrossegada de diners però en general ho va portant. Hi fas una volta i tornes a casa amb unes quantes històries. Gent al carrer, al sol, parlant. Vida mediterrània. Una cosa bona que té el fet d’haver anat a petar a una assolellada vall al sud de Barcelona.

 


 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat