ACF, 50 anys vivint la cultura popular

La cultura popular juga un paper clau a Sant Feliu. És difícil imaginar esdeveniments potents com la Festa de Tardor sense tot el que té a veure amb el món de les colles i el folklore tradicional. N’hi ha de recent creació, d’altres que acumulen dècades d’història i uneixen generacions diferents, i hi ha el seguici que es consolida com un inici de festes que posa la pell de gallina. Però d’on ve tot plegat? Com es fa per mantenir l’essència d’aquestes tradicions en ple segle XXI? Què fa que tantes generacions vulguin ser diables o ballar a l’esbart? No hi ha una sola resposta a aquests interrogants, però a Sant Feliu bona part de la responsabilitat en l’aposta per la cultura popular és fruit de la tasca de l’Agrupació Cultural Folklòrica (ACF).

La cultura popular de Sant Feliu té una data marcada a la seva història: el 1967, l’any de fundació de l’Agrupació Cultural Folklòrica. La Festes de Tardor o el Seguici, tal i com els coneixem ara, no serien possibles sense la tasca que es va iniciar des d’aquesta entitat. Prop d’una desena de colles i bestiari de l’imaginari popular santfeliuenc formen part de l’ACF: els Diables La Garsa, La Mula, l’Esbart, els Turcs i Cavallets, el Gegants de l’ACF, el Banyetes i la Rebanyuda, el Tonet i la Fada Natura, i la colla sardanista Roses Blaves.

Diables La Garsa fa 5 anys, celebrant el 30è aniversari/ Foto: Marc Rius

Al llarg dels seus cinquanta anys d’història, l’entitat ha anat creixent i s’ha consolidat, alhora que ha sabut crear un teixit cultural a la ciutat. És per això que avui dia no ens podríem imaginar la quantitat de colles ni el patrimoni cultural de la ciutat, ni unes Festes de Tardor o de Primavera com les de Sant Feliu sense l’‘Agrupa’ (tal com es coneix col·loquialment l’Agrupació Cultural Folklòrica). És difícil saber si sense l’empenta i el referent cultural de l’ACF haguessin sortit tantes colles, però està clar que a poc a poc l’ACF ha aconseguit impregnar a l’ADN de Sant Feliu l’element de la cultura popular.

De l’Esbart com a origen a la incorporació de Roses Blaves i els Diables La Garsa

El punt de partida de l’ACF és l’any 1967, quan l’Esbart de Sant Feliu, que aleshores era una secció del Centre Parroquial, va decidir escindir-se d’aquesta entitat, créixer i anar per lliure. Va ser així com Jaume Albareda i Joan Ferrer van fundar l’Agrupació Cultural Folklòrica. L’ACF, per tant, naixia amb l’Esbart, una secció puntal de l’entitat que s’ha mantingut durant aquestes cinc dècades i que encara ara està en marxa. Al cap d’un any de la fundació, el 1968, alguns dels dansaires de l’Esbart van crear les Roses Blaves, una colla sardanista per poder ballar la dansa popular catalana, que va passar a ser una secció més de l’ACF.

I gairebé quinze anys després, el 1982, de nou un grup de persones de l’Esbart va decidir crear la primera colla de diables de foc de la ciutat que passaria a ser la tercera secció de l’entitat: els Diables La Garsa. La colla va tenir tant d’èxit que de seguida van haver de substituir el vestuari inicial, tant simple que es feia malbé pel foc, per un altre que ja incorporava l’estètica actual tan característica. Un vestuari que afegia el casc, dissenyat pel Mocador d’Honor del 2014, Manel Carpi, i creat pel constructor de gegants Josep Cardona; ‘Nona’. Pel vestuari, Carpi va optar per simular les plomes d’una garsa que encara avui el fa tan peculiar.

Colla sardanista Roses Blaves/ Foto: cedida de l'ACF

Anys 80: la recuperació del Ball de la Soca i la Festa Berguedana

Les ganes de seguir creixent i de viure la cultura popular catalana dels qui formaven part de l’ACF els van portar a encarar nous projectes més ambiciosos. Un d’aquests va ser l’any 1984: amb la recuperació del ball propi i original de Sant Feliu que s’havia perdut als any 50: el ‘Ball de La Soca’. “El Jordi Sánchez, que era el director de l’Esbart d’aquell moment, va fer una recerca amb la gent del poble que recordava que existia una dansa” explica l’actual director de l’Esbart, Marc Udina. A partir d’aquí, es va poder desenvolupar el ball amb les idees que es van recollir, es va encarregar la música al mestre Jordi Núñez, i el vestuari al Manel Carpi, que aleshores era dansaire de l’Esbart.

El ‘Ball de a Soca’ és un ball de 8 parelles que dansen al voltant del tronc d’un arbre; la tradició diu que la primera parella que s’acosta i el toca es casarà en menys d’un any. És un ball que actualment es representa cada any a l’Aplec de la Salut durant la Segona Pasqua, tal i com es feia abans dels anys 50. Gràcies a la recuperació d’aquesta dansa hi ha un ball propi que representa la ciutat arreu, i des de llavors mai s’ha deixat de ballar, fent dansar cada any als balladors al voltant de la soca durant el dilluns de Pasqua Granada.

L'Esbart ballant el 'Ball de la Soca' el passat dilluns de Pasqua/ Foto:Joan Lorenzo

Després d’haver aconseguit la fita de recuperar el ball de Sant Feliu, quatre anys més tard, l’any 1988, l’Esbart va començar un projecte molt més gran que acabaria encaminant l’ACF al que és actualment: fer un ball homenatjant la Patum de Berga. Els artífexs d’aquesta idea van ser Josep Maria Palet, aleshores president de l’ACF i el Manel Carpi, que en aquell moment era director de l’Esbart i membre de la junta de l’Agrupació Cultural Folklòrica, que recorda “les ganes de fer un homenatge a la Patum a Sant Feliu”. Per això, explica que “es va demanar permís a l’Ajuntament de Berga”, que va acceptar i l’ACF va posar-li el nom de ‘Festa Berguedana’, perquè es tractava d’una versió de la Patum.

La ‘Festa Berguedana’, un punt d’inflexió i creixement

Avui dia és molt complicat imaginar-se un Seguici de les Festes de Tardor sense La Mula, els Gegants de l’ACF o els Turcs i Cavallets. Totes aquestes colles van sortir de la bogeria de voler muntar la ‘Festa Berguedana’, tal com apunta Manel Carpi: “mai m’hagués imaginat que ara tots els elements del ball formarien el seguici, però el Josep Maria Palet va saber veure que tot plegat serviria per formar grups en un futur”.

La ‘Festa Berguedana’ es tracta d’un ball que representa i versiona totes les comparses que apareixen durant la festa de la Patum de Berga: els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants i els Nans Nous, i els Tirabols. Es tractava d’encabir-ho tot en un ball que tingués els entremesos berguedans versionats i adaptats a Sant Feliu. Fer una representació d’aquest estil avui seria molt complicat per tot el que comporta. Manel Carpi, que en aquell moment ja dirigia l’esbart, recorda que: “fer tot allò valia un dineral, però tots els de la junta ho vèiem molt clar”.

Un cop aprovat el projecte hi havia molta feina per fer; s’havien d’adaptar tots els balls i la música, i crear les figures i el vestuari. Es va trigar gairebé 2 anys des que es va començar a treballar fins que es va estrenar el ball al teatre del Centre Parroquial el 14 i 15 de maig de 1988. El ninotarie ‘Nona’ va ser l’encarregat de crear tota la imatgeria: els 4 gegants, els Turcs i Cavallets, la Gita, i els 12 capgrossos, entre molts altres complements. I mentre es fabricava tot el material i es creava el vestuari, els dansaires de l’Esbart i els juvenils de l’època havien d’anar aprenent-se els balls perquè tot sortís tal i com estava previst per l’estrena.

Imatge del ball de la 'Festa Berguedana'/ Foto: cedida de l'ACF

I l’estrena de la “Festa Berguedana” va ser tot un èxit; després d’això, els impulsors es van trobar amb un munt de figures que havien creat i no sabien què fer-ne. La situació va durar poc perquè alguns dansaires es van animar i van decidir començar a treure els gegants i a fer sortides amb ells creant una nova secció. Però aquesta sort no la van tenir altres figures que van quedar arraconades durant temps.

Una segona oportunitat per figures com la Mula i els Turcs i Cavallets

Avui en dia l’Agrupació està formada per set seccions, més la colla sardanista Roses Blaves, que no té cap membre en actiu, però que organitza el Concurs de Sardanes i les audicions amb l’ajut de l’Ajuntament. Després de la ‘Festa Berguedana’, els Gegants es van sumar a les altres tres seccions: l’Esbart, les Roses Blaves i els Diables La Garsa. I a poc a poc se’n van anar sumant més.

La Mula és una de les seccions que encara no arriben al quart de segle d’edat. Al ball de la ‘Festa Berguedana’ feia el paper de Gita, i des d’aquell 1988 fins al 1995 va estar guardada en un racó de la seu de l’ACF. Va ser l’any 1995 quan unes noies de l’‘Agrupa’ van decidir reinventar la figura de La Mula per treure-la als correfocs, iniciant la història de la bèstia de foc de Sant Feliu portada únicament per noies.

Els que no van tenir tanta sort van ser els Turcs i Cavallets, que també es van fer servir a l’espectacle del 1988. Avui dia no són una colla com a tal, ja que no tenen una estructura organitzada ni uns portadors oficials. Són figures que només es veuen pel Seguici de les Festes de Tardor de Sant Feliu portades per membres del cos de dansa i dels juvenils actuals de l’Esbart. Tot i així formen part del patrimoni històric de l’ACF i són les úniques figures d’aquesta temàtica que hi ha a la ciutat.

Els inicis de La Mula/ Foto: cedida de l'ACF

Un altre dels personatges és El Banyetes, que no prové del ball de la Patum; es va crear com un gegant de foc per sortir a correfocs juntament amb la Rebanyuda. La idea no va acabar de calar; va sortir a pocs correfocs i després es va oblidar. Va ser gràcies a un altre grup de dones que fa 20 anys van recuperar-lo com un gegant convertint-se en la primera colla de dones geganteres de Catalunya i formant una altra de les seccions de l’‘Agrupa’.

I per últim, la secció més nova de l’Agrupació Cultural Folklòrica és El Gegant Tonet i la Fada Natura, que “es van crear com una iniciativa particular i més endavant es van incorporar a l’ACF”, explica el també responsable de patrimoni de l’entitat, Marc Udina.

El futur de l’ACF: implicació necessària

Actualment, l’Agrupació Cultural Folklòrica està molt viva i té més de 270 socis. El president de la junta, Carles Galdón, s’enorgulleix de l’entitat: “a nivell de gent som una entitat molt viva, amb molta participació de tots els integrants de les seccions”. Tot i això, també reconeix que potser falta un sentit de pertinença perquè “s’ha de ser conscient que hi ha moltes colles i entitats a Sant Feliu, a banda de l’ACF i hi ha gent que es perd”. En aquest sentit, Manel Carpi creu que “falta que quan s’entra en una colla es doni tota la informació sobre d’on prové” perquè els mateixos integrants de les seccions coneguin la història d’on vénen i puguin ser conscients de què estan representant a Sant Feliu.

D’altra banda, Galdón aprecia que els nous socis i membres de les colles millorin el que s’han trobat i assegura que “s’ha dotat d’una estructura i un treball que abans no hi era”. El president de l’ACF creu que l’‘Agrupa' té un bon futur alhora que fa una crida a la implicació: “si hi ha gent amb ganes de fer coses i de conservar el folklore tindrà futur, però per això cal conscienciar als de dins i de fora que les coses no es fan soles i cal involucrar-se per tirar en davant”. Un punt d’inflexió per veure aquesta implicació serà l’actitud dels socis durant els actes del 50è aniversari de l’ACF que es faran aquest cap de setmana, conjuntament amb la celebració del 50è aniversari de l’Esbart del cap de setmana passat.

Foto del festival Esbart +50 amb els dansaires i exdansaires que han passat de l'Esbart/ Foto: Marc Rius

L’Agrupació Cultural Folklòrica és un clar exemple que les ganes, l’esforç i la il·lusió permeten fer coses que, vistes en perspectiva, marquen un abans i un després a la ciutat. Cinquanta anys després, aquella secció de l’esbart que es va escindir del Centre Parroquial s’ha anat fent gran a base d’idees i projectes agosarats fins a arribar a créixer de tal manera que poc podien imaginar Jaume Albareda i Joan Ferrer quan van fundar l’ACF aquell 1967.

 

NOTA: La fotografia nº1 dels Diables la Garsa i la nº 6 del festival Esbart +50 són del Marc Rius. La nº 3 del 'Ball de la Soca' és del Joan Lorenzo. La resta de fotografies nº 2, 3 i 4 ens les han cedit l'ACF.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat