Per què no hi ha premi Nobel de matemàtiques?

Els premis Nobel van ser creats per Alfred Nobel, un químic, inventor i industrial suec. En el seu testament, signat el 1895 a Paris un any abans de morir, Nobel va donar la quasi totalitat de la seva fortuna per crear cinc1 premis anuals destinats a persones individuals que en els últims anys haguessin fet la major contribució a la humanitat en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Els premis Nobel es van atorgar per primer cop el 10 de desembre de 1901 en el cinquè aniversari de la mort d’Alfred Nobel.

I les matemàtiques? No hi ha premi Nobel de matemàtiques. Segurament Nobel, un eminent home de ciència, no es va descuidar les matemàtiques perquè sí. Alguna raó havia d’explicar l’oblit. Com que no n’hi havia cap de creïble, va començar a córrer que Nobel no va voler expressament que hi hagués premi de matemàtiques perquè la seva dona el va enganyar amb el jove matemàtic suec Gösta Mittag-Leffler.

En realitat Nobel no va estar mai casat, sí que va tenir una promesa o amant vienesa, Sofie Hess, però no hi ha cap evidència que ella i Mittag-Leffler haguessin tingut mai cap mena de relació. La llegenda continua amb Mittag- Leffler per entre mig: sigui per motiu de la infidelitat o per un altre, Nobel sentia una profunda animadversió pel brillant matemàtic qui, a més, tenia influència en l’Acadèmia Sueca de Ciències. L’elecció dels premis Nobel de física i de química és a càrrec de l’Acadèmia Sueca de Ciències i és fàcil imaginar que si hagués existit el premi en matemàtiques, l’Acadèmia també n’hagués triat el candidat i Mittag-Leffler hauria fet valdre la seva influència per ser un dels primers guanyadors. Alfred Nobel va voler evitar-ho.

També la segona part de la llegenda és molt qüestionable. No és clar que Mittag-Leffler , tot i ser un molt bon matemàtic, hagués rebut el premi. Altres matemàtics contemporanis altament qualificats i reconeguts, com Jules Henri Poincaré o David Hilbert, indubtablement n’haurien estat mereixedors abans que ell, tot i la seva influència. Tampoc hi ha evidència que Alfred Nobel i Mittag-Leffler estiguessin enemistats pel motiu que fos. En realitat quasi no van tenir mai cap relació, en particular perquè Nobel va viure lluny de Suècia, a Paris, l’última part de la seva vida.

Segurament, l’única resposta és que simplement un premi en matemàtiques no va formar mai part dels plans de Nobel a l’hora de repartir el seu llegat. Alfred Nobel va dotar els premis en les disciplines que més directament li interessaven a ell. Els cinc premis Nobel, excepte el de medicina, connecten amb els interessos directes del mateix Nobel. Els premis de física i de química perquè són camps en els que ell va treballar i contribuir. Els de literatura i de la pau perquè quedés constància dels seus interessos literaris i del seu idealisme. Simplement les matemàtiques no formaven part dels interessos d’Alfred Nobel.

Des de l’any 2002, el govern de Noruega va crear el premi Abel, sovint citat com el premi Nobel en matemàtiques. Amb una dotació similar a la dels premis Nobel, el seu objectiu és reconèixer anualment un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques. L’any 2015 el guardó ha estat pels americans Louis Nirenberg i John F. Nash per llurs contribucions essencials a la teoria d’equacions en derivades parcials no lineals i les seves aplicacions a l’anàlisi geomètrica, segons que va dir el president de l’Acadèmia Noruega de les Ciències el passat 25 d’abril en anunciar el premi. Les equacions en derivades parcials són els models matemàtics que es fan servir per descriure una gran varietat de fenòmens com el so, la calor, la dinàmica de fluids o la mecànica quàntica. Molts resultats actuals en el camp de les equacions en derivades parcials dites de tipus el•líptic porten associat el nom de L. Nirenberg. En els anys 50 del segle passat, J.F. Nash va demostrar importants resultats sobre equacions en derivades parcials, però és també conegut pels seus treballs en la presa de decisions en la teoria de jocs que li va valdre el premi Nobel d’Economia l’any 1994 i perquè la pel•lícula dirigida per Ron Howard el 2001 Una ment meravellosa (“A Beautiful Mind”), està basada en la seva biografia.

Però el mite en relació amb la no existència de premi Nobel de matemàtiques a causa de l’embolic entre un matemàtic i la dona de Nobel és molt més intrigant i es continua repetint, per exemple en un dels episodis de la sèrie NUMB3RS (“Obsession” emès per primer cop l’octubre de 2005).


Margarida Mitjana
Dep. Matemàtica Aplicada I, UPC

Malauradament avui 24 de maig, un cop aquest escrit s’havia donat per finalitzat, s’ha conegut la notícia de la mort de John F. Nash i la seva dona en un accident de cotxe mentre tornaven a casa seva en un taxi que havien agafat a l’aeroport procedents de Noruega. J.F. Nash i L. Nirenberg van recollir el premi Abel el passat 19 de maig a Oslo.



1 El premi Nobel d’Economia va ser instituït pel Banc de Suècia el 1968 en memòria d’Alfred Nobel. Té la mateixa dotació que els premis Nobel i és atorgat en la mateixa cerimònia d’entrega dels Nobel.


Referències
Mathematical Intelligencer, vol. 7 (3), 1985, p. 74.
http://www.abelprize.no/


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat