Cavallers, dracs i princeses

Diu la llegenda que el cavaller Sant Jordi, que passava per allà, va salvar a la princesa i al poble de ser víctimes d’un drac. Va lluitar contra ell fins vèncer-el, el va matar, i va continuar el seu camí. Diu també que de la sang vesada pel drac brollà un roser.

Avui m’he despertat pensant en la riquesa de simbolisme que conté la historia i les reflexions que podem fer amb ella en clau de valors i contravalors. Comencem pel drac, aquesta bèstia ferotge, egocèntrica, insaciable i acaparadora. M’ha sacsejat la pregunta de a qui podria representar avui aquest drac i m’han vingut exemples tant a nivell sociopolític com personal. Podem veure representat en el drac el nostre model neoliberal amb les seves polítiques provocant desigualtats socials, corrupció, abusos de poder, fam, dolor. Però també pensava en el nostre drac interior. Aquest amb el que sovint traiem verí pels queixals, sigui contra els altres o contra la nostra pròpia persona, flagel·lem i ens flagel·lem, minem l’autoestima pròpia i de rebot aliena –dic de rebot perquè qui mina l’aliena acostuma a tenir molt destrossada la pròpia-. El poder, la perfecció, el posseir i la banalitat serien per mi contravalors representats per aquest drac. Val a dir que entenc els valors com allò que es important per cada persona i, per tant, només es converteixen en contravalors quan impedeixen a la resta venera els seus: Lluny del judici, que aporta poques solucions, apel·lo al diàleg, al replantejament dels fonaments dels valors i a cercar altres formes de satisfer-los si cal.

El cavaller és un altre arquetip interesant. Per ell sembla important salvar les persones de situacions de perill, fins i tot arriscant la pròpia vida. Aquest cavaller honora valors com la solidaritat, la compassió –amb la princesa-, la justícia, el altruisme. Podríem identificar-lo en les persones que avui dia treballen per un canvi de model socioeconòmic i es treballem elles mateixes per un creixement personal.

Vull posar també atenció en la princesa. Aquest personatge aparentment secundari en mostra un valor que sustenta tota la resta. Ella confia en aquell cavaller, en les seves intencions i en el seu potencial. El valor de la confiança i l’autoconfiança –el cavaller en te- em semblen primordials per reeixir en qualsevol àrea de la nostre vida. Val a dir que a la història també trobo contradiccions pel que fa a qüestions de gènere. De nou el cavaller home fort i armat, salva la pobre princesa dèbil.

Al final la sang convertida en rosa em suggereix la transformació que els dona quan posen en qüestió els dracs col·lectius i propis, valors, actituds, creences conscients i inconscients. Fem renéixer els valors de l’estimació i l’amistat, bàsics per construir societats on totes les persones puguem gaudir del nostre lloc.

Molt bon Sant Jordi
  

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat