Petites portes que ens duen cap al passat (més recent)

No sé si, passejant pel centre de la nostra vila, us heu adonat de la presència d’una petita porta present al carrer Pou de Sant Pere, a la paret lateral de l’Ajuntament, just al costat d’una porta d’emergència. Sí, és un trapilló d’una escomesa d’aigua. A la seva superfície (que amida uns 16 x 11 cm.) apareix una inscripció que diu “AGU[AS] S JUSTO DESVERN”, es veu un foradet per la clau i un cercle central a mode de decoració (juntament amb motius senzills a forma de rombes).

Imatge de detall de la porta del trapilló.

Una porta idèntica la trobem a Can Cardona, a St. Just Desvern (imatge procedent del treball de F. Riera, 1995)

Aquest element remet a les primeres iniciatives privades d’explotació d’aigües. Concretament es refereix a la Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern (1892-1940) i que corresponia a una iniciativa del 4t Marquès de Monistrol (Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Còrdova) que explotà les aigües freàtiques de la Serra de Collserola a través de les mines i drets de les que era propietari (Mina Torreblanca – Les Fatjoses).

Uns dels primers clients de l’empresa van ser els ajuntaments dels voltants (Esplugues, Sant Just i Sant Feliu) que contractaren pòlisses per alimentar les fonts públiques de les ciutats.

En aquest cas, el trapilló podria vincular-se a la contractació del servei d’aigües per al nou edifici de l’Ajuntament que es va inaugurar al 1928, o potser ja es vinculava als antics contractes subscrits amb la societat amb anterioritat als anys 20.

Aquesta empresa, sorgida davant la necessitat creixent d’aigua potable a unes formacions poblacionals en creixement i assetjades en moltes ocasions per pandèmies de còlera o febres, exemplifica la importància que a la segona meitat del segle XIX tingueren l’explotació de les aigües del subsòl de Collserola mitjançant la construcció de tot un seguit de xarxes de mines. Majoritàriament orientades a l’explotació i ús propi, la iniciativa del Marquès de Monistrol s’emmarca en els processos de renovació empresarials d’aquestes famílies orientades a millorar els seus ingressos provinents de les explotacions agràries o les rendes. La comercialització de l’aigua potable els permetia l’entrada directa en el sector dels serveis.

Evidentment, la seva vinculació a Sant Feliu va fer de la nostra vila un client excepcional. A la premsa de l’època trobem de manera habitual que, així que la ciutat s’estenia cap al Pla, les autoritats aprofitaven per incorporar les instal·lacions per assortir a la població d’aigua potable. I també observem com sempre aquesta era servida per la Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern gràcies les “bona voluntat” de la marquesa Pilar de Setmenat (vídua del quart marquès).

Per exemple, la publicació Pàtria i Treball, a l’edició del 15 de juny de 1920 parla d’un conflicte al Ple on l’oposició afirma que l’Ajuntament té contractades set plomes a la senyora marquesa (i que hi ha còpia del contracte a l’arxiu) i que aquesta no es gasta i es pregunta com aprofitar-la! O d’altra, a l’edició del 25 de setembre de 1910 de la publicació Sang Jove que parla d’aquestes qüestions vinculades al creixement de la vila i del monopoli de les aigües de la marquesa que es veu amenaçat per les intencions “guerreres” del constructor Josep Molins Cañameras.

Aquesta situació tingué continuïtat fins als anys 40 quan l’empresa Sociedad General de Aguas de Barcelona comença l’explotació de les aigües del riu Llobregat i la societat del Marquès de Monistrol és venuda a la primera amb data de 30 de juliol de 1940. Així acabava una de les primeres etapes en el subministrament de serveis “moderns” a la vila de Sant Feliu. Un altre dia caldrà parlar de l’arribada de la llum i altres qüestions semblants.

Ja veieu, aquesta petita porta ens duu cap el passat més recent de la nostra història; podríem dir que és una peça de museu a l’aire lliure!

Jordi Jiménez Zamora

 

Per saber-ne més:

OCHOA, J.; RIERA, F. I RIERA, A.

(1990) “Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba. Un polifacètic aristòcrata vinculat a la història de Sant Just Desvern” a Miscel·lània d’estudis santjustencs, 2: 27-38.

RIERA, F.

(1995) “Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern” a Les mines d’aigua de Sant Just Desvern a Miscel·lània d'estudis santjustencs  nº 6: 47-85

Imatge de la situació de la porteta a l’esquerra del portaló de sortida d’emergència de l’Ajuntament.

 

Detall de la inscripció present a la llinda de la porta que fa referència a la data de construcció (1680) acompanyada pel símbol municipal (la graella de St. Llorenç)

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat