Cap a una nova forma de catalogació patrimonial: el bé cultural comarcal

Breu crònica de les VIII Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat

(Esparreguera, 22 novembre de 2017)

Jordi Jiménez Zamora

Des de 1998, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat organitza unes jornades centrades en el debat i la difusió del nostre patrimoni cultural. El seu caràcter bianual s’havia vist truncat pels diferents esdeveniments (40é aniversari de l’entitat organitzadora, el Congrés “El Baix a debat”) però el passat 22 de novembre va ser el moment per retrobar-se a Esparraguera per tornar a parlar del present i futur del nostre patrimoni. El motiu d’aquesta convocatòria era “Noves tendències en la gestió del patrimoni local” i la seva pretensió era oferir models exemplificadors a la vegada que discutir i dialogar sobre aquestes qüestions.

Més enllà d’aquesta temàtica, la trobada va ser el moment per a proposar un element que, des d’aquest balcó digital, creiem destacable i important: la creació d’una nova categoria de catalogació patrimonial: el Bé Cultural Comarcal. La legislació actual (originària dels primers anys 90’s) no contemplava aquesta realitat. La seva ràpida caducitat, segons els especialistes, hauria de provocar una nova regulació del marc de protecció del patrimoni que tingui en compte les noves concepcions sobre el patrimoni i els mitjans de divulgació (la societat 2.0, xarxes, etc.).

Un moment al llarg de la taula rodona.

En aquest nou espai de definició, la categoria Bé Cultural Comarcal donaria resposta a una realitat concreta i d’actualitat; ara mateix, tot i les diferències internes, sembla que hi ha una sensibilitat en alça sobre la identitat particular del Baix Llobregat. Aquesta qüestió, que posa en relació la nostra realitat dins d’un marc de referència superior i defineix les nostres mancances i els nostres punts forts, afecta també als nostres valors patrimonials. La seva inclusió dins de paradigmes de formes socials i econòmiques més sostenibles ens haurien d’apropar a models patrimonials que podrien incidir en formats del tipus Kilòmetre 0 o Patrimoni de Proximitat .

Un exemple palmari, actualment molts dels alumnes es desplacen fins a la Vall de Boí per conèixer de primera mà el fenomen del Romànic. Paradoxalment, la nostra comarca presenta vàries mostres de romànic original (Sant Ponç de Corbera i Sta. Maria de Cervelló com exemples més destacables) que semblen passar desapercebudes per als dissenyadors d’activitats acadèmiques.

Seria dins d’aquest marc que el valor Bé Cultural Comarcal tindria sentit com a marca patrimonial. Nosaltres hem defensat aquesta idea des d'un bon començament de les nostres activitats; així les nostres actuacions formatives han anat sempre etiquetades com “Arqueologia Comarcal”, les lúdiques s’han vinculat sempre a espais o elements propers (la Cova de Can Sadurní, la Cova de l’Or, el Museu de Molins de Rei) i el nostre Seminari ha mostrat sempre un clar tarannà local i comarcal. Per tant, ens afegim de manera total a la proposta i la defensarem com a forma més realista d’incloure la gestió del patrimoni dins del model social complex que ens toca viure.

Dos apunts més

El primer, la ponència inaugural a càrrec de la Dra. Paloma Gonzàlez Marcén (Dept. Prehistòria UAB) va incidir en idees que ens ajudarien a una millor comprensió dels processos de transformació dels conceptes en relació als valors patrimonials. Una d’elles seria la de les comunitats patrimonials com a realitats socials emergents que presenten una “idea” particular d’allò que és (o que no és) patrimoni. En aquest sentit, l’administració hauria de prestar atenció a aquestes sensibilitats en el disseny de les polítiques patrimonials i establir noves sinèrgies que haurien de defugir els models jeràrquics / impositius / unidireccionals de manera que arribem a situacions de representació més realista i fruit de la suma / intersecció de més segments socials.

La Dra. P. González Marcén al llarg de la seva ponència inaugural.

En segon lloc, cal establir espais de trobada amb els sectors acadèmics. Al llarg dels tallers participatius, un dels elements que més temps va ocupar va ser el del disseny d’activitats patrimonials en relació amb l’escola. Sembla que hi ha una coincidència majoritària en la idea que cal reforçar els vincles amb l’escola per a difondre els valors patrimonials entre la nostra joventut però aquesta premissa sembla no tenir una aplicació pràctica efectiva. Les explicacions d’aquesta fractura no passen el marc de la hipòtesi. Crec, i això també és una hipòtesi, que tenim un desconeixement alt de la (dura) realitat que la comunitat educativa passa avui dia.

Presentant els Tallers Participatius.

Seria en aquest punt recomanable aplicar la idea expressada al llarg de la ponència; caldria un apropament a la comunitat educativa per testar tant la realitat del sector docent com la idea que del patrimoni en té el nostre jovent. Sense aquest punt zero, el disseny d’actuacions que satisfacin a tots els elements en joc semblaria tenir un difícil encaix.

La cloenda

Accedint a la seu del Museu de la Colònia Sedó.

La jornada va cloure amb la visita a les instal·lacions que el MNACTEC a la Colònia Sedó. No insistirem en la idea ja expressada més amunt, la Colònia Sedó és un exemple paradigmàtic de la nostra riquesa patrimonial comarcal; el conjunt d’elements arquitectònics i industrials dona una imatge extraordinària del nostre passat productiu. Al llarg de la visita, guiada magistralment pel Sr. Xavier Granel, vam poder “gaudir” de l’explicació més detallada que descriu aquest projecte “megalòman” que articulà en un sòl element l’explotació dels recursos hídrics i la tecnologia més puntera en la producció d’energia per a la creació d’un model de producció tèxtil que incorporava idees de comunitat productiva amb la presència d’habitatges i altres elements de relació social al mateix espai productiu. Aquesta proposta utòpica (moderna però clarament reaccionària) s’allargà entre mitjans del segle XIX i els anys 80 de la centúria passada.

 

 

 

 

 

 

 

 

Maqueta de la Colònia Sedó on es poden veure els diferents elements que conformen el complex productiu – habitacional.

Imatge de la turbina Planas instal·lada al 1899 i que convertia la força del Llobregat en energia per moure telers i altra maquinària present a la fàbrica.

La seva realitat actual, més enllà dels rics valors patrimonials expressats, mostra una clara carència de manteniment i inversió (en aquest sentit també és exemplar del nostre patrimoni) que disminueix la seva eficiència com a exemple punter de la nostra riquesa cultural. Per tant, ens queda molt camí per a recórrer.

Res més.

Salut i Patrimoni.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat