Leptospirosi: la malaltia zoonòtica més estesa al món

Si no sou veterinaris, segurament no haureu sentit a parlar de la leptospirosi. I és ben normal perquè en països desenvolupats com el nostre, la leptospirosi és una malaltia que afecta sobretot animals de granja (porcs, vaques i cavalls) i domèstics com els gossos. Mireu la llibreta de vacunacions del vostre gos, pot ser que hi aparegui la vacuna contra la leptospirosi. Afortunadament, els casos en humans són ben poc freqüents en les nostres latituds. De tant en tant, però, hi ha algun brot generalment relacionat amb activitats a l’aire lliure, com el que va ocórrer el passat juliol a Bilbao, on es van detectar tres casos en triatletes que havien estat nedant a la ria (http://www.deia.com/2017/06/24/bizkaia/bilbao/tres-casos-de-enfermedades-infecciosas-por-agua-de-la-ria)

Leptospirosi al món

Però obrim el focus: la leptospirosi està considerada la malaltia zoonòtica (és a dir, transmesa per animals) més prevalent al món. Es calcula que cada any hi ha més d’un milió de casos en humans i més de 60.000 persones moren a causa de la malaltia. I això són només estimacions: malauradament tenim poques dades de la seva incidència real perquè, tot i ser present a tot el món, afecta majoritàriament a comunitats vulnerables en països en desenvolupament. Per això està considerada una malaltia negligida. Vaja, que a la majoria d’occidentals no ens amoïna gaire i per això no es dediquen gaires recursos econòmics a combatre-la.

La malaltia

La leptospirosi pot causar un ampli ventall de símptomes. En la majoria dels casos la infecció provoca una mica de febre i malestar general i poca cosa més. Tanmateix, sovint es desenvolupa el que es coneix com a malaltia de Weil caracteritzada per afectacions al fetge i als ronyons que requereixen hospitalització. En alguns casos severs els pacients presenten greus hemorràgies pulmonars, que provoquen la mort en el 50% dels casos. Si la malaltia es diagnostica a temps, el tractament amb antibiòtics és eficient i els pacients es recuperen sense més conseqüències. El problema principal, però, és que els primers símptomes de la malaltia són molt semblants a moltes altres malalties tropicals com ara la febre groga, la malària o el dengue. Això fa que en molts casos hi hagi un mal diagnòstic de la malaltia cosa que acaba, malauradament, incrementant el nombre de casos greus i de morts.

I com es transmet?

La transmissió de la malaltia es produeix a través de la combinació dels animals i l’ambient. Anem a pams: com dèiem les leptospires poden infectar un gran nombre d’animals domèstics (vaques, gossos, porcs, ovelles, etc.), però també de salvatges (rates, ratolins, cérvols, llops, rat-penats, etc.). Un cop dins de l’animal viuen i es multipliquen als ronyons i són expulsades en concentracions molt altes amb l’orina. Per exemple, en un mil·lilitre d’orina de rata infectada hi poden haver fins a 100 milions de leptospires! Un cop fora, les leptospires van a parar al sòl o a l’aigua on poden sobreviure setmanes o fins i tot mesos depenent de les condicions. Els humans i altres animals s’infecten per contacte amb aigua o sòl contaminats a través de la pell o les mucoses, sobretot si hi tenim petites ferides o abrasions.

Una mica de microbiologia

La leptospirosi està causada per bacteris del gènere Leptospira. Aquest gènere agrupa a més de 20 espècies diferents, algunes de les quals causen la malaltia. Les leptospires – com tots els bacteris – són organismes formats per una sola cèl·lula. Una característica ben especial de les leptospires és la seva forma: són llargues i primes, i tenen forma de tirabuixó (Foto 1). Això és així perquè a l’interior de la cèl·lula tenen unes estructures anomenades flagells, que els donen aquesta forma. Gràcies a aquests flagells, tenen la capacitat de desplaçar-se a gran velocitat en ambients aquàtics i això és fonamental per la seva capacitat d’infectar animals i sobreviure en l’ambient.

Figura 1.- Dues leptospires observades amb microscopi electrònic amb la seva característica forma de tirabuixó.

Faveles

Històricament la leptospirosi era una malaltia del món rural que afectava persones que treballaven o vivien en contacte proper amb animals i/o aigua (ramaders, cultivadors d’arròs, etc.). Tanmateix, ens els darrers 30 anys, ha emergit com una malaltia epidèmica en comunitats urbanes degradades en països tropicals – el que coneixem com faveles. En aquestes comunitats s’hi donen les condicions ideals per a la transmissió de la malaltia. Imagineu una favela: cases precàries, pobresa, infraestructura sanitària deficient, carrers sense pavimentar, acumulacions de deixalles... Tot això provoca una gran abundància de rates portadores del bacteri que contaminen constantment l’aigua i el sòl. I les persones entren amb contacte molt sovint amb aigua i sòl contaminats: solen caminar descalços o han de creuar clavegueres obertes per anar a treballar o a l’escola. A més, en aquestes zones tropicals els episodis de pluges intenses són freqüents: això provoca que les clavegueres obertes es desbordin, tot inundant les cases/barraques de la gent que hi viu a prop (Foto 2). Més exposició impossible! De fet, sabem que a les faveles de tot el món es dispara el nombre de casos de leptospirosi després de pluges intenses.

Figura 2.- Imatge de la favela de Pau da Lima (Salvador, Brasil) on es desenvolupa bona part de la nostra recerca. A la primera imatge s'hi pot observar la precarietat dels habitatges. A la segona, s'hi veu una claveguera oberta a prop de les cases. S'hi pot observar també l'acumulació de deixalles i vegetació que afavoreix les poblacions de rates.

I què estem fent?

Com comentava abans, la leptospirosi és una malaltia negligida. Això implica que tenim pocs recursos i ens manca informació de molts elements que són essencials per entendre la malaltia i poder dissenyar mesures preventives i millorar els tractaments i l’atenció als malalts. El grup de recerca en què participo fa molts anys que estudia de prop una comunitat urbana: Salvador de Bahia, al Brasil. Gràcies a la col·laboració amb els seus habitants hem pogut fer estudis epidemiològics, de microbiologia ambiental i d’ecologia de rates que ens han permès posar una mica de llum a com la malaltia es transmet en aquesta comunitat. Amb aquesta informació hem pogut començar a dissenyar millors mesures de prevenció per reduir les infeccions en aquesta favela i també en moltes altres amb característiques similars arreu del món. Tanmateix encara tenim moltíssimes preguntes obertes: podem dissenyar una vacuna universal?; quins són els mecanismes genètics que permeten a les leptospires sobreviure en l’ambient i a la vegada infectar animals?; per què hi ha pacients que desenvolupen manifestacions greus de la malaltia i d’altres no?; podem crear models predictius de risc per informar els habitants?; com afectarà a la distribució de la malaltia el probable augment de la intensitat i freqüència de les pluges a causa del canvi climàtic? Preguntes totes elles fascinants des del punt de vista científic i fonamentals per poder començar a reduir el nombre de casos de leptospirosi arreu del món.

 

 

Arnau Casanovas-Massana

Investigador postdoctoral

Department of Epidemiology of Microbial Diseases

Yale School of Public Health

Referències de les figures:

Figura 1.- Center for Disease Control and Prevention, US

Figura 2.- Fotos de l'autor.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat