Maryam Mirzakhani. La primera dona que guanya la Medalla Fields

La matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani va ser la primera dona en ser guardonada amb una medalla Fields l’any 2014. Va morir el 15 de juliol de 2017. Aquesta és una història esperançadora que ha acabat massa aviat.

La medalla Fields és el guardó més reconegut en el camp de les matemàtiques, vindria a ser el premi Nobel de Matemàtiques que, com ja es va publicar al Canal Ciència ben FetA, no existeix.

Figura 1.- Detall de la medalla Fields.

Així com els premis Nobel s’atorguen en reconeixement a les aportacions científiques desenvolupades al llarg de la vida, és a dir a persones sèniors, la medalla Fields és un premi a joves de menys de 40 anys que ja tenen una reconeguda trajectòria matemàtica però als quals se’ls prediu un futur matemàtic brillant.

La medalla Fields ser instituïda l'any 1936. Es donen quatre medalles Fields cada quatre anys durant el Congrés Internacional de Matemàtiques (ICM) que se celebra cada quatre anys. Precisament enguany l’ICM se celebrarà de l’1 al 9 d’agost a Rio de Janeiro (Brasil).

En la darrera edició de l’ICM que es va fer el 2014 a Seul (Corea del Sud), la Dra. Maryam Mirzakhani va ser guardonada amb la Medalla Fields pels seus rellevants avenços en l’estudi de les superfícies de Riemann i dels espais de moduli. És la primera dona i l’única persona iraniana que ha guanyat la medalla Fields fins ara. Els anteriors 52 guardonats van ser sempre homes, tot i que al 1958 la matemàtica Olga Ladyzhenskaya (1922-2004) era a la llista de possibles candidats.

Al principi, a l'escola, no se li donaven bé les matemàtiques i volia ser escriptora

Maryam Mirzakhan va néixer el 1977 a Teheran. Mentre estudiava en una escola de Teheran, va participar a l’Olimpíada Matemàtica Internacional. Era la primera vegada que una noia iraniana anava a l’Olimpíada Matemàtica Internacional. Ho va fer dos cops i en totes dues ocasions, el 1994 i 1995, va guanyar la medalla d’or representant Iran. Aquest bagatge li va permetre fer estudis de matemàtiques a la Sharif Universitat de Tecnologia a Teheran, una elecció gens fàcil per a una dona a l’Iran. El 1999 es va graduar i se’n va anar a fer estudis de doctorat a la Universitat de Harvard, Massachusetts (USA) on es va doctorar el 2004. Va ser investigadora a l’Institut Clay de Matemàtiques a la Universitat de Princeton. El 2008 amb 31 anys, va ser catedràtica (full professor) a la Universitat de Stanford fins a la seva mort.

Maryam es va especialitzar en problemes de geometria sobre superfícies i espais de moduli. Pensava en les superfícies com un model per entendre dimensions superiors. Un del problemes que va estudiar fa referència al càlcul del nombre de corbes geodèsiques tancades de longitud fixa que hi ha en una superfície hiperbòlica que, per entendre’ns ,es podria descriure de la forma següent: imagineu una superfície amb diversos forats, com la d'un pretzel o dos donuts enganxats (superfície hiperbòlica), i després intenteu embolicar una banda de goma de longitud fixada al voltant de la superfície sense que se superposi. Mirzakhani volia saber de quantes maneres diferents es pot fer. Es va interessar per problemes de sistemes dinàmics en aquestes superfícies i va trobar relacions de les superfícies amb problemes de física teòrica.

El president (l’equivalent a rector) de la Universitat de Stanford, Marc Tessier-Lavigne, la va descriure com "una brillant matemàtica i una persona senzilla que acceptava reconeixements només amb l’esperança que servissin d’estímul per a que d’altres persones seguissin el mateix camí que ella".

Figura 2.- Quan treballava, li agradava dibuixar gargots o formes. L'ajudaven a concentrar-se.

En rebre la medalla Fields, Maryam Mirzakhani va dir:És un gran honor. Seré feliç si aquest fet anima a les dones científiques i matemàtiques joves. Estic segura que hi haurà moltes més dones que rebran aquest guardó en els propers anys.”

Trobo que s’escauen els versos del també matemàtic i poeta persa Omar Khayyam:

Llums que s’apaguen, esperances que s’encenen: l’aurora.

Llums que s’encenen, esperances que s’apaguen: la nit.

 

 

Margarida Mitjana

Departament de Matemàtiques, UPC

 

 

Referències

Newletter EMS, Març 2018-06-03

Notícies/SCM, 42

Si en voleu saber més coses,dos llibres publicats recentment ens acosten a la seva figura:

"La ingeniosa Maryam Mirzakhani" de Matías Celedón i Paloma Valdivia.

"Contes de bona nit per a nenes rebels 2" de Francesca Cavallo i Elena Favilli. Editorial Estrella Polar.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat