Presentació i preàmbul de l’autor: Joan Obiols i Roig

Presentació i preàmbul

L’autor: Joan Obiols i Roig

 

Amb ‘Dietari d’un agutzil’ el Fetasantfeliu obre un canal de divulgació dels relats  sobre ‘La Casa de la Vila’ que va escriure en Joan Obiols i Roig (31/01/1926-25/02/2001), el darrer agutzil del consistori i el primer cap de majordomia i de protocol de l’època democràtica. Es tracta d’escrits breus de mirada personal, mesurada, prudent però amb bones dosis d’humor fi sobre anècdotes i vivències, tan d’esdeveniments rellevants com dels quefers més quotidians i anodins, d’un funcionari municipal. Cada quinze dies en tindrem un tastet i estem convençuts que us enganxareu a la crònica sentimental d’un Sant Feliu diferent i d’un ajuntament ben reconeixible, o a l'inversa, això ja ho deixem a criteri dels lectors.

Tenim al davant relats en primera persona escrits pel propi Joan Obiols però corregits i editats -per encàrrec seu- per en Jordi San José, llavors un jove regidor, avui un alcalde a menys d'un any de deixar el càrrec. Dividits en 30 capítols i un epíleg, el lector s'endinsarà en el món d’un observador- directe però subaltern- de la transició d’una època a una altra, d’un règim polític a un altre, d’una manera de treballar a una altra, d’un tipus d’ajuntament a un altre de ben diferent. O no tant. I en aquí rau l’interès per aquests textos que temporalment s’estenen del 1966 fins al 1991, per tant un període que encavalca el darrer franquisme amb els ajuntaments democràtics i que exposa amb claredat els dubtes, temors, i capacitat d’adaptació d’un treballador municipal poc o gens arrenglerat políticament.

Però qui era Joan Obiols i Roig? Tot i que alguns conciutadans el recordaran per les seves divertides interpretacions teatrals (especialment recordat fent de Jeremies a Els Pastorets), d’altres l’ubiquen a la junta de l’Ateneu, però la principal evidència és que la majoria dels lectors ho desconeixen pràcticament tot d’aquest bon home.

Nat a Sant Feliu de Llobregat, el dia 31 de gener de 1926, fill d'un teixidor de "Cal Corrons". Cursa la primera ensenyança a l'Ateneu Santfeliuenc, la qual veu interrompuda als deu anys per causa de la Guerra Civil. Des del 1939 amb empentes i rodolons acaba  l’ensenyament de primària amb mestres particulars. Als setze anys entra a treballar a la "Industrial Sedera, SA" d'ajudant de contramestre i uns anys més tard passa a encarregat de preparació. A l’octubre del 1963 canvia de feina i entra a treballar a Textil Guarro fins al març del 1966, any en el que entra a treballar a l’Ajuntament de manera provisional. Amb la idea d’accedir a una plaça de sereno, acaba fent d’agutzil sense plaça fixa, fita que assoleix just un any després. Per les tardes es dedica a la confecció i col·locació de persianes al carrer Josep M Molina. Són temps del ‘pluriempleo’ i de fer més hores que un rellotge. Anys després, obre una botiga de cistelleria davant del Mercat Municipal, on la seva neboda Consell fa de dependenta. A principis dels anys vuitanta  i degut a l’ampliació de l’horari a l’Ajuntament, tanca la botiga i el taller, que passa a mans de la neboda que obre la tintoreria Consell (encara vigent).Durant una dècada és l’agutzil de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i a l’any 1977 assumeix les tasques de majordomia i protocol. Afeccionat al teatre, soci fundador de l’Agrupació de Pessebristes i membre de l'HOAC (Germandat Obrera d’Acció Catòlica) i, el 1991, un cop jubilat, entra a la junta de l’Ateneu Santfeliuenc on és nomenat secretari de l’entitat, primer amb en Pere Baleta de president i més tard, fins a la seva mort, amb en Magí Boronat. L’any 2000 fou nomenat Secretari d’Honor.

 

* Informació extreta de l’ACBLL, escrits del mateix autor, consulta a familiars, i tasca de documentació a càrrec de Marc Rius en padrons, expedient empleat municipal i premsa de l’Ateneu Santfeliuenc.

 

 A Continuació publiquem el preàmbul de ‘La Casa de la Vila: anècdotes i vivències 1966 -1991’, escrit pel propi autor i que comença amb aquesta dedicatòria:

 

“A la meva esposa, que ja no el podrà llegir. Ajaguda al llit del dolor, quasi immòbil, per alleugerir les nostres penes en les llargues estones de companyia, vaig començar a escriure aquest modest testimoni, bo i recordant circumstàncies més pròdigues de felicitat i grata recordança.

Als companys de treball, perquè sigui un lligam més de la nostra amistat i record durador dels dies que compartíem les jornades laborals.”

 

El Preàmbul

El que llegireu en aquest llibre, no té gens de rigor històric: només són fets ocorreguts i molt personals dels meus vint-i-cinc anys a la Casa de la Vila. He omès noms i cognoms de les persones implicades a fi de no ferir susceptibilitats. Si tens l'amabilitat de llegir-lo només n'hi trobaràs dues, les quals, per la seva vinculació i tasca abnegada a la Casa Gran, no he pogut prescindir d'anomenar pel seu nom.

Només et demano, que si la lletra no t'enfarfega ni t'avorreix i arribes al final d'aquestes pàgines -amb tot el que contenen de bo o de dolent-, et quedi la impressió que ets en una ciutat que és ben viva perquè hi ha acció i parers de totes menes. Estima-la.

Joan Obiols i Roig

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat