Què s'ha de fer per treballar a la casa de la Vila

Com aquell qui res, un bon dia d’octubre de 1965 em presento a l'Ajuntament i demano pel Sr. secretari, que em va atendre molt amablement, va escoltar la meva petició i li va donar conformitat. Això sí, em va dir que s'havia de complimentar la paperassa de rigor. Jo no ho vaig entendre i era natural, perquè per entendre els tràmits burocràtics has d'estar ficat a dins de la complicada maquinària de la burocratització i, és clar, la meva pobra closca no donava per tant.

Després de recórrer tres finestres i pagar l'import de trenta pessetes en timbres de la MUNPAL, un cop segellada la documentació i amb un resguard per a l'interessat, es va donar per acabat el tràmit de recepció de documents. Jo, pobre de mi, empès altra volta per la ignorància, torno al secretari i li dic: "Ja he fet tot el que m'ha dit i ja tinc aquest paper segellat pel registre d'entrada. Ara vostè ja em dirà el dia que puc començar a treballar". L'home em mira i es posa a riure. Jo, entre mi, vaig pensar que no n'hi havia per tant i vaig seguir amb una rialleta per complaure'l. Em posa la mà a l'espatlla (val a dir que teníem certa franquesa) i em diu, seguint a la rialleta: "Mira, vés-te'n tranquil cap a casa teva que ja t'avisarem". Vaig parar en sec la rialleta, vaig arronsar les espatlles, li vaig donar la mà i em vaig acomiadar.

Passaren set mesos i l'Ajuntament no respirava per enlloc. "Renoi -pensava jo-, potser burocràcia és sinònim de lentitud, perquè després de tant de temps, o ja no se'n recorden, o és que els papers no estaven en regla". Però això no podia ser, perquè ens vèiem molt sovint amb el Sr. secretari i molt afectuosament ens abraçàvem i, quan el tenia ben agafat, li preguntava com anava el curs de la meva petició. I ell em deia: "va per bon camí". Però es veu que el camí, a més de ser bo, era llarg i costerut.  Fins que un bon dia, amb les nostres trobades, em va dir: "Això és competència del tinent d'alcalde de governació. Però és clar té tants afers entre mans , que aquest, es veu que se li escapa". Ah! vaig pensar jo, és qüestió d'agafar-lo fort i la millor manera és anar-lo a veure.

 I dit i fet, concerto l'entrevista i ja em tens com un sol home davant del Sr. tinent d'alcalde de governació. L'home, molt seriós, em va dir que li semblava bé que entrés a treballar a la Casa de la Vila, però hi veia un problema  amb el Sr. rector. Jo francament, vaig quedar parat (quina carta hi jugava el Sr. rector en aquest assumpte?) i vaig dir: "Sr. tinent d'alcalde, si no s'explica més bé, no entenc res de res". Bo i afinant-se el bigoti, va afegir: "La teva oferta de treball és de sereno o vigilant nocturn. Això comporta fer detencions de pispes i borratxos (la droga no era corrent encara) i tancar-los al dipòsit de detinguts i dubto que tu, enlloc del dipòsit, els portis a confessar-se al Sr. rector". Vaig quedar una mica sorprès... però era una opinió respectable. Passats uns dies i per trucada telefònica, requereix novament la meva presència al seu despatx, i em diu que ja havia resolt la meva situació. Enlloc de vigilant nocturn, em donava l'opció de fer d'ordenança de l'alcaldia, la qual cosa, segons ell, s'esqueia més al meu tarannà.

Per fi, després de set mesos, es va acabar el llarg procés de l'expedient d'acceptació amb la classificació d'agutzil municipal i amb una assignació d'onze mil pessetes a l'any. Vàrem convenir l'horari i el dia de començar a treballar amb contracte de servei, fins a obtenir la plaça amb propietat, mitjançant "concurso-oposición", cosa que vol dir un altre llarg recorregut burocràtic: tres mesos en teoria, que després va resultar ser un any.

Comentaris

Gos d'Atura Pallars
1.
El maravellós món de l'Administració Pública: burocràcia, falta de digitalització en els tràmits (i si estàn digitalitzats són igual de repugnants), falta d'humanitat i empatia envers el ciutadà... Res nou, ja se sap com és el sector públic. Zero innovador, zero dinàmic... Tot normativitzat i ranci.
  • 7
  • 14

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat