El primer dia de treball

A l'hora convinguda, em presento tot encorbatat a la Casa de la Vila. A la porta em trobo un municipal que em pregunta: "¿dónde va usted?, todavía no han abierto las oficinas". Jo li contesto amb tota l'amabilitat amb què era capaç d'expressar-me: "Es que vengo a trabajar ¿sabe? Y hoy es mi primer día de trabajo". Ell em contesta: "bien, suba". Noi, quin pes em vaig treure del damunt, només hauria faltat que aquest no m'hagués deixat pujar i hagués fet tard a la feina tot just el primer dia...!

Enfilo escales amunt, vers el segon pis on hi havia instal·lades les oficines municipals. Allí ja va ser ben diferent, els companys més matiners ja estaven en llurs taules de treball. En veure'm, més ben informats que el municipal de la porta, em donaren el bon dia i vàrem entaular una franca conversa, tot esperant l'arribada del Sr. secretari, el qual m'havia de donar les ordres oportunes i la tasca a desenvolupar. Arribat aquest, em fa posar a les ordres del zelador d'obres i cap dels agutzils, que em posa al vestíbul i em diu: " Queda't aquí, orienta la gent que vingui i sobretot, quan vingui el Sr. alcalde, li obres la porta i l'acompanyes al seu despatx". Jo, amb l'ànim de quedar bé, li vaig contestar: “Sí senyor. Intentaré fer-ho el millor possible". Va entrar al seu catau (després em vaig adonar que damunt de la porta hi havia un rètol que deia "SERVICIOS TÉCNICOS") i, al moment, torna a aparèixer i em diu: "Ah! si algú crida o falta el respecte a un funcionari, l'invites a sortir al carrer, i si no et fa cas, avisa l'ordre pùblic". L'ordre pùblic volia dir la guàrdia urbana, que eren quatre soldats i un "cabo" (valgui l'expressió).

Bé ja em teniu a la meva plaça de funcionari interí palplantat a les oficines de l'Ajuntament esperant que pugés algun ciutadà per orientar-lo o que algú faltés al respecte per avisar l'ordre públic o bé, si arribava el Sr. alcalde, obrir-li la porta i avisar el Sr. secretari que ja havia arribat Sa Senyoria. Res de tot això va passar aquell matí, ni tan sols vaig veure el Sr. alcalde, perquè aquell dia no va aparèixer per l'Ajuntament.

Aquell matí se'm va fer inacabable, mai a la meva vida m'havia avorrit tant. A mig matí em vaig adonar que en un racó d'aquell vestíbul hi havia una mena de taula petita, com de col·legi, i un banquet. Sense pensar-m'hi massa, vaig anar-hi a seure per refer una mica els meus peus que ja no em portaven d'estar dret tanta estona. Així, sense pena ni glòria, va anar passant el meu primer dia de treball. La poca gent que va pujar es podien comptar amb els dits de la mà i no necessitaven informació perquè ja sabien molt bé on anaven.

L'horari de les oficines era de dos quarts de nou fins les dues de la tarda i, és clar, jo també el seguia. A tres quarts de dues treu el cap el Sr. secretari i em diu: "vine" -vaig pensar que ja era hora que em manessin alguna cosa...- "vés a casa del Sr. alcalde i li entregues aquestes carpetes. No cal que tornis fins demà". Sense perdre temps m'encamino cap a casa del Sr. alcalde, -tindré ocasió de saludar-lo, vaig pensar jo-. Doncs no va poder ser, perquè aquell dia el Sr. alcalde no era a casa seva; així que vaig lliurar els patracols i fins demà si Déu vol.

Fins al tercer o quart dia de treball no vaig tenir ocasió d'obrir la porta del despatx al Sr. alcalde i de saludar-lo a ell i alguns senyors regidors. Recordo que vaig voler quedar tan bé en obrir-li la porta del vestíbul, que com que també li havia d'obrir la del despatx, vaig ventar-li la primera per la cara per poder anar a obrir -li la del despatx.

Passaven els dies i tot anava millor: l'ambient d'oficina no em queia malament i, encara que no fos dins a la feina, m'avenia molt amb els companys. Pel que fa al meu expedient de sol·licitud per obtenir la plaça amb propietat. seguia el seu curs normal (és a dir, lent) però jo anava exercint de municipal. L'únic inconvenient era que no tenia uniforme, imprescindible en aquell temps. Em feia falta sobretot la gorra, que era el distintiu principal dels atributs d'autoritat, molt important per als actes oficials i solemnitats religioses que en aquella època sovintejaven bastant i eren d'un rigor protocolari quasi exagerat...

Comentaris

Llop
1.

Us felicito per aquesta secció, Fetasantfeliu. És interessant veure la perspectiva dels servidors públics del nostre poble. Ho podrieu fer amb funcionaris actuals! Són un colectiu sovint oblidat.

  • 7
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat