"Concurso oposición"

Tretze mesos després del meu primer dia de treball a l'Ajuntament, va arribar el dia del "Concurso Oposición para proveer la plaza vacante de alguacil municipal". Així ho deia la notificació que em varen lliurar sota signatura per donar-me per assabentat. Quan vaig llegir la lletra menuda i el sou assignat, vaig quedar de pedra; vaig pensar entre mi "bona l'has feta, això d'alguacil municipal fa pudor de socarrim". Agutzil vol dir posar-te la gorra al cap com més hores millor, agafar la trompeta i posar-te-la sota el braç i a córrer carrers, pregonant qui sap quantes beneiteries: el meu bon amic i superior immediat així ho corroborava. I jo quasi astorat prou li ho deia, que no sabia tocar la trompeta, que només sabia bufar la cullera de l'escudella quan crema molt. "Ja n’aprendràs...” em deia.

Entre que si són verdes o madures, uns bons consells i una excel·lent col·laboració dels companys més propers, va arribar el dia de l'examen. A l'hora convinguda ja era en capella com un reu, en un lloc reservat on no pogués parlar amb ningú fins que em cridessin. Tot d'una, s'obre la porta i el Sr. secretari m'avisa. Jo, aparentment serè però per dins més nerviós que un nuvi, entro a la sala de sessions en la qual hi havia el tribunal format. El presidia el Sr. alcalde, a un costat un mestre "nacional" (ara de l'escola pública) i a l'altre costat, el "Sr. delegado del gobierno civil" assistits tots ells pel Sr. secretari de la corporació. Jo, de la porta estant, en veure aquells senyorassos  asseguts en aquelles poltrones i tant seriosos, (d'una manera especial el Sr. "Delegado"), em vaig posar més vermell que un pebrot; però no hi havia més remei que afrontar la circumstància:  coratge i endavant. Dic "Buenos días, señores". No sé si em van sentir, ni el que em van contestar, perquè la mateixa sufocació no em deixava sentir res...  només "siéntese". El Sr. secretari demana permís al president per començar l'examen; aquest li dóna la bènia i el "Sr. Delegado" diu "empecemos".

La taula ja estava equipada amb paper segellat i un bolígraf. El Sr. secretari comença a dictar un text del Boletín Oficial de la Provincia. No sóc cap erudit, però el castellà l'escric millor que el català i goso dir que faig poques faltes d'ortografia, però, degut a la benevolença del Sr. secretari, ell m'anava indicant els accents allí on corresponien o les h allà on també n'hi anaven. Mentrestant, ell, el Sr. alcalde i president del jurat ensenyava al Sr. "delegado", des del balcó de la sala, la Plaça de la Vila amb la vistosa església parroquial etc. Acabat el dictat, el Sr. mestre em va presentar un problema de quatre regles. El "Sr. delegado" mentrestant, des del balcó, continuava admirant la plaça i el saló de sessions.

Acabats aquests exercicis, el Sr. secretari li diu: "Vamos a ver,  hágame un parte". Jo , que ja estava alertat que molt probablement em farien fer un comunicat i que, per tant, estava preparat per fer-ho, a la de tres li presento el treball esmentat. Em sembla que en veu baixa va dir "bien". Després em va preguntar "¿cuántos miembros forman el consistorio?" i com que va en funció dels habitants i feia poc que hi havia hagut variació, em va agafar de sorpresa. Vaig dir un nombre aproximat que no sé si el vaig encertar, però com que em penso que ell tampoc no el sabia, també va dir "bien".

Aquí va acabar l'examen del "concurso-oposición". El "Sr. delegado", seriós com sempre, em digué: "Puede retirarse, que vamos a deliberar". Entremig d'altres veus en vaig sentir una que deia: " ja et cridarem". Em retiro de la sala, tot esperant que novament em cridin per notificar-me el resultat. Passada una bona estona, em diuen que l'avaluació de l'examen ha donat un resultat de nou punts d'una màxima de deu.

El Sr. "delegado", conservant la seva serietat, em va felicitar,  de la mateixa manera el mestre nacional i no cal dir el Sr. alcalde i el Sr. secretari que, amb certa satisfacció, digueren al Sr. "delegado" (després d'haver cobrat la minuta): "se ha hecho muy tarde, ahora usted viene con nosotros a comer. La próxima semana le mandaremos unos rosales para el jardín de su finca". Se li transformà la serietat en una cara més riallera i, tot fent un petit somriure, va dir: "Con su permiso, Sr. alcalde, voy a telefonear a mi casa, que no me esperen para comer".

Vet aquí que després d'aquest batibull, vaig quedar convertit agutzil amb la plaça en propietat de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Presentant els requisists necessaris, com ara "ser adicto al régimen", ser bon noi i no haver trencat mai cap plat ni cap olla, se'm donaria possessió del càrrec, en el període de trenta dies hàbils després del "Concurso- Oposición". Ah! de la trompeta me'n vaig poder lliurar. En canvi, la gorra la vaig haver de suportar durant una bona temporada.

Comentaris

Josep Xufré CREIXELL
1.

M'ha agradat molt llegir aquest article. I sobretot veure la fotografia del Joan Obiols amb el meu avi Josep Xufré. Moltes gràcies!!!

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat