Midterm elections

Dimarts que ve és el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, és a dir, Election Day als Estats Units. Més de 230 milions de nordamericans hauran d’escollir uns quants milers de representants a tots els nivells de l’administració: local i sublocal, estatal i federal. Les eleccions més llamineres i les que reben més atenció internacional són, evidentment, les federals, o midterms com es coneixen popularment. De les altres ja en parlarem un altre dia.

Les Midterms se celebren dos anys després de l’elecció del President, és a dir just a la meitat del seu mandat i s’escullen els 538 representants al la Cambra de Representants (el que vindria a ser el Congreso de los Diputados) i 1/3 part dels senadors. Els Estats Units són un sistema presidencial, de manera que les dues cambres legislatives no tenen perquè ser del mateix color polític que el president. Com que totes les lleis federals han de ser aprovades per les dues cambres i signades pel President, quan una o totes dues cambres són del partit a l’oposició, les iniciatives que el president pot dur a terme queden enormement condicionades. Per això hi ha unes expectatives enormes en les properes midterm.

A les eleccions de 2016, els americans no només van escollir Donald Trump president, sinó que van donar la majoria de la Cambra de Representants i del Senat al Partit Republicà. Donald Trump té a hores d’ara un dels nivells de popularitat més baixos que per a un president en aquestes alçades del mandat, cosa que hauria de sorprendre quan l’economia creix i els nivells d’atur es situen a fregar del 3%. Moltes de les mesures que ha pres (reforma fiscal regressiva, elecció de jutges ultraconservadors per al Tribunal Suprem) o que ha intentat sense èxit (derogació de la reforma sanitaria “Obamacare”, construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic) sumat als seus comentaris i opinions sobre les dones, els col·lectius LGTBQ+, els immigrants mexicans i asiàtics, etc. han donat força a l’oposició demòcrata. Les enquestes diuen que sembla força probable que Partit Demòcrata obtingui la majoria a la Cambra de Representants que és qui aprova el pressupost, per exemple. Les eleccions al Senat no són tan clares, i com que se’n renova només una tercera part, sembla ser que els republicans poden conservar la majoria.

La campanya està en màxima ebullició. Als Estats Units no hi ha un cens amb tots els votants: si un ciutadà vol anar a votar el 6 de novembre, ha d’inscriure’s prèviament. Com que la majoria d’estats no permeten el registre el mateix dia de les eleccions, els demòcrates estan fent esforços enormes perquè col·lectius amb baixos percentatges de registre i que són generalment pro-demòcrates (minories racials i joves, per exemple) es registrin. En moltes circumscripcions electorals el vot negre o hispà pot canviar qui és el representant elegit, sobretot en zones suburbanes. Els republicans en són conscients i en alguns estats que dominen com ara Florida o Georgia, hi ha intents per fer el registre més difícil, i condicionar d’aquesta manera els resultats. Sembla, però, que ens molts estats hi ha hagut un augment significatiu del registre, cosa que no és gaire bona notícia per als republicans. Queda només una setmana i aviat sabrem si aquestes midterm serveixen per frenar o validar la megalomania de Donald Trump.

 

Arnau Casanovas-Massana

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat