Amunt i avall amb l'Alcalde

Entre els anys 1940-1970, l'alcalde normalment assumia la doble jerarquia de "Alcalde-Presidente y Jefe local del Movimiento", o sia cap o "Jefe de la Falange Española". Aquesta era la condició en què es trobava el nostre alcalde.

En certa ocasió, tenia una convocatòria per una reunió a la "Jefatura Provincial". L'home, per certes circumstàncies, no hi podia assistir i em diu: "aquesta tarda a les sis vas a la Seu Provincial de la Falange (en altres ocasions ja hi havia anat a lliurar documents) i m'excuses l'assistència dient que tinc altres reunions molt importants i inexcusables”.

Tal com havíem quedat, abans de les sis em presento a l'edifici del carrer Mallorca. "Buenas tardes -em diu el conserge- ¿viene por la reunión?" "es que yo..." "pase; pase,", i sense deixar-me explicar, m'acompanya en una sala amb una taula gran al mig i uns quants senyors. Em dirigeixo a un d'ells i li dic: "Es que yo vengo por encargo del Sr. Alcalde de Sant Feliu" i sense fer-me gaire cas, em diu: "ahora vendrá el jefe". Ja em teniu assegut enmig d'aquella gent esperant que vingués el "jefe". Però com arribar-hi per dir-li amb certa discreció l'excusa de l'alcalde?. El cas és que esperant l'avinentesa amb frases de rigor, va començar la reunió i jo aguantant, fent el paper de la trista figura, esperant l'ocasió propícia per donar el descàrrec. En un moment donat de la reunió, es van adonar que no sabien els convocats que hi assistien i un va dir; "que cada uno se de a conocer y diga de dónde viene". Allò em va anar com l'anell al dit per desempallegar-me d'aquella situació tan compromesa. Quan va arribar el meu torn, vaig poder dir-li al "jefe" el motiu pel qual jo em trobava allí. No sé si va creure el que li deia, contestant "muy bien" amb un to un xic burleta i em diu " dele recuerdos al Sr. alcalde"×. Amb un "sí señor, será servido”, vaig poder fugir més de pressa que corrent d'aquella reunió que a mi ni m'hi anava ni em venia.

Amb els freqüents viatges que feia el Sr. Alcalde a Madrid, no hi havia setmana que no hagués d'anar a la companyia Iberia a reservar bitllets d'avió. Un dia però, li precisava ser a la capital de l'estat a una hora molt fixa, puix tenia una audiència amb un alt mandatari i no hi podia fallar, havent-se concretat aquesta entrevista d'un dia per l'altre. La qüestió és que ja em teniu sense perdre temps, cap a la terminal d'Iberia per enllestir la compra del bitllet. Aquest alcalde tenia el costum de viatjar amb classe primera, perquè segons ell, tenia ocasió de seure al costat de persones importants dintre de l'administració de l'Estat i donant-se a conèixer, podia exposar els problemes que tenia pendents, i segons el càrrec que tenia podia fer-li de bo en algun ministeri.

Però aquell dia no era pas aquest el cas, tenia ja les portes obertes i calia aprofitar-ho anant puntualment a la cita fos com fos, sense importar-li la classe del bitllet. Vaig sortir de l'Ajuntament amb ordres molt concretes i la cartera plena per poder donar estrenes a qui calgués. Arribat a les oficines d'Iberia vaig anar de pet a la finestra de "Vuelos Nacionales" (no hi havia encara pont aeri) i, com era molt corrent, em diuen: "este día a esta hora las plazas ya están completas". "No importa la clase, sea turista, de primera o butaca de ministro no importa el precio, pagaremos lo que sea".  Vaig insistir dient que  m'havien informat que en tots els vols reservaven uns seients per alts càrrecs de l'Administració, polítics, governadors, ministres et. Per això insistia: "Piense señorita que es para el alcalde de Sant Feliu de Llobregat y la visita a la capital es de suma importancia para la ciudad". Mentrestant, feia volar dos bitllets de cent pessetes per davant dels seus ulls, però en cap moment no en va fer cas. Deixava passar els que tenia darrera meu i tornava a insistir; cansada de veure'm i per treure'm del seu davant, m'indica que vagi a veure un "ordenanza" i que m'acompanyi al despatx del "jefe". I així ho vaig fer: entro al despatx amb cinc-centes pessetes a la mà un xic discretes, però que es veiessin. Explico la mateixa història al senyor de la poltrona, torna a consultar la pantalla de l'ordinador i em respon el mateix que la senyoreta de la guixeta. Desanimat, torno a insistir amb la butaca de ministre etc. Davant la negativa, li dic que el preu no importa, insinuant d'entregar-li les cinc-centes pessetes si em sol×lucionava el problema. Davant la meva actitud, molt severament em va rebutjar les cinc-centes pessetes i em va suggerir que mitja hora més tard de la que demanava, arribava un "jumbo" procedent de Nova York-Madrid i desembarcava el passatge de Madrid i volava fins a Barcelona per als viatgers que tenien ací el seu destí. Retornava cap a Madrid i encaixava molt bé amb l'hora que li convenia ser-hi, valia la pena aprofitar-lo.

 

Vaig tornar a la guixeta per fer la reserva, amb el benentès que si no interessava, tan bon punt arribés a l'Ajuntament podríem anular-lo. Arribat ací, explico la causa de la forçosa mitja hora de retard. S'hi van conformar i, a l'endemà, el Sr. alcalde va poder volar amb "jumbo" cap a Madrid.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat