Ja tenim cotxe oficial!

Ja he explicat anteriorment moltes anècdotes en el meu paper de recader. No puc estar-me d’explicar-ne dues més, per la seva comicitat vist des d’ara... i la seva incomoditat en el seu moment...

No acabat encara el batibull nadalenc, a vigílies de Reis ja em teniu, altra vegada a Barcelona  a buscar sabates, perruques, etc. Les portava dintre d'una capseta del tamany aproximadament d'una maleta mitjana lligada amb una cordeta no gaire gruixuda i, tot just al mig de la Rambla, es trenca la cordeta i, pata-plaf, ja tens un escampall de perruques i barbes al mig del passeig, i a correcuita a replegar tot aquell aparador al mig mateix de la Rambla. No hi van faltar tampoc les mirades i mitges rialles dels vianants que em va semblar que se’n fotien.

En una altra ocasió, a la mateixa Rambla, em va tocar anar a comprar un sabre per als uniformes de gran gala de la Guàrdia Urbana i reparar un casc de plumalls. Per evitar les mirades sornegueres dels vianants, vaig intentar de posar-me el sabre a la butxaca però no hi va cabre, i ja em teniu amb sabre a una mà i un plumero a l'altra, Rambla amunt. Ah! però era un senyal segur que era empleat municipal i no em treia els turistes de sobre, perduts en la gran urbs ciutadana, fent fotografies.

Com totes les coses d'aquest  món, es van anar acabant les anades a Barcelona mitjançant el transport públic. Es veu que l'Ajuntament va passar a millor vida (valgui l'expressió: em refereixo a la vida econòmica), ja que en ocasions excepcionals se'm permetia agafar un taxi[ Va semblar que no quedava massa bé que el Sr. Alcalde de Sant Feliu hagués de viatjar amb un taxi amb les sigles S.P i que més li escauria tenir cotxe oficial. Per no causar mala impressió als qui manaven, van tenir l'enginy de treure la plaqueta de S.P i vestir el taxista d'uniforme i entaforar-li una gorra de plat. Van tenir el problema resolt i de forma econòmica. Encara voltava la idea de dotar-lo amb banderí. No es va portar a terme no sé per què...

Aquesta decisió em va lliurar de moltes situacions compromeses, quantes vegades buscaves un taxi i no hi havia forma d'haver-lo. No podíem pas enviar al Sr. Alcalde a Barcelona amb el transport públic?  Quantes vegades havies de remoure cel i terra!. En certa ocasió no vàrem tenir més remei que refiar-nos de la bona voluntat d'un ciutadà que tenia un sis-cents no gaire llampant, però era la única solució. El vàrem encabir a dins com vàrem poder (ben cert un xic incòmode) però el pobre auto va arrencar i va complir la seva missió com un gran cotxe.

Aquesta situació no va durar gaire. es veu que la voluntat de l'Ajuntament, era tenir cotxe oficial per als desplaçaments del Sr. Alcalde i aquesta idea es va fer realitat. Un bon dia, com per art de màgia, apareix davant la porta de l'Ajuntament un cotxe negre amb un cartellet que deia: "coche oficial". noi, n'hi havia per treure's la gorra si l'hagués portat posada...

Mantes vegades el Sr. alcalde em feia anar amb ell amb el flamant cotxe negre. Si hagués estat alt i fornit, m'haurien pres pel seu guarda-espatlles. Tot i això, algú que em penso que devia tenir problemes a la vista m'ho preguntava. Segons la franquesa que hi tenia, jo li contestava: "me ha mirado bien ¿tengo yo tipo de guardaespaldas?".

Tot viatjant cap a Barcelona, el Sr. alcalde sempre aprofitava l'estona per preparar-se la paperassa que havia de tramitar. En aquestes que un dia em diu: " si ara tingués uns clips m'anirien molt bé". jo casualment sempre en portava a la butxaca i no faig res més que girar-me i oferir-li els clips que li feien falta. Aquell home va quedar parat i admirat de la meva diligència a l'oferir-li precisament el que li feia falta en plena carretera. No tenia paraules per agrair-m'ho. Estava a punt de demanar-li augment de sou perquè em penso que l'hauria encertat. I és que un cotxe oficial dóna per tant!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat