Capítol 1. L'ocupació

Jordi Amigó i Barbeta / Jordi Jiménez Zamora

Una vegada cauen els fronts de l’Ebre i del Segre, l’avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona és ràpid, molt ràpid. I caòtic. Son dies estranys i violents. Un front mòbil, intens foc d’artilleria i una part de la població en moviment, de retirada, espantats per les possibles represàlies. Tot és confús, però l’aparell publicitari franquista vol donar una idea d’una ocupació tranquil·la, sense gaires víctimes. La investigació sembla imposar una realitat diferent.

Intentem situar-nos, quan i com van entrar les tropes a Sant Feliu?

Segons el relat de J. M. Gelabert (1), el cos de l’exèrcit marroquí, integrant de l’Exèrcit del Nord, dirigit pel General Dàvila, va arribar a Sant Feliu el dia 25 de gener cap a les 15:30h. Una vegada arribats al Pont de l’Alumini, pregunten als veïns on és l’ajuntament i seguidament, un alferes i un soldat marroquí, prenen possessió de l’edifici. Allà l’esperava un grup de veïns que s’oferien com a voluntaris al Nou Règim. Acte seguit pengen la bandera nacional al balcó.

Gràcies a un altre document tenim una versió de com va ser l’arribada de l’exèrcit: és la carta que Rosa Ripoll (2) envia al seu promès Ricardo Parés (soldat de la XV Brigada i que en aquells moments estava pres a un hospital de Saragossa).

La Rosa vivia al carrer Josep Mª de Molina i viu en primera persona l’arribada; amb unes formes hàbils per superar la censura militar i epistolar li explica al seu promès els fets:

(...) el dia 25 entran aquí S. Feliu los nuestros tan esperados; un mes justo despues de Navidad dia inovidable. Entraron por la parte del rio nadie se creia que entrasen por el rio todos nos creiamos verlos entrar por la carretera de Molins de Rey (sic).

Sembla que aquesta via alternativa no fou pacífica i així al riu i als camps adjacents encontraron un poco de resistencia porque los rojos tiraron muchos cañonazos desde la torre Blanca. Els obusos volaven per sobre dels veïns con aquel zium zium (...) mi madre se asusto un poco (...) y mi padre no queria estarse adentro con nosotros por miedo de que se caiera la casa, y se fue abajo el patio con las gallinas (sic).

La notícia de la presència del foc d’artilleria, de les seves dimensions i efectes sobre la població de Sant Feliu l'han recopilat els historiadors J. M. Gelabert i Jordi Amigó (Gelabert, 2002) i està reflectida en el següent plànol:

Segons aquesta informació, van caure sobre la ciutat trenta-dos projectils que van esclatar  i van provocar un mort (a l’actual Passeig Bertrand, una mica més amunt de la Xurreria Castellà, enfront del que era cal Donadoni i per sota de l’actual restaurant La part dels Àngels). La major proporció dels projectils van caure al voltant de la carretera de Laureà Miró; a l’espai que conformen els actuals carrers de Jacinto Verdaguer, Riera de Pahissa, Verge de la Mercè i Joan Maragall.

Més enllà de la víctima fruit del foc de morter, sembla ser que el nombre de morts podria arribar fins a dotze segons l’historiador Jordi Amigó (3). Segons la mateixa font, els morts a tota la comarca al llarg dels dies que durà la conquesta podria arribar a cent vint-i-tres.

Poca cosa es sap d’aquests morts. La casuística es variada.

El Jordi Amigó ha documentat diferents casos de víctimes. Us en mostrem tres de manera concreta.

Els dos primers es vinculen a uns fets que van passar just el dia de l’ocupació al que es coneix com a Camp del Bastida. Allà van morir Nicolàs Panadés (Manresa, 38 anys) i Francisco Magrinyà Salvatella (Sabadell, 38 anys). Una placa, sembla que feta pel senyor Bastida, vol retre un homenatge a la seva memòria. La placa diu:

Aquí cayeron víctimas de la guerra Nicolás Panadés y Francisco Magrinyà de Sabadell

No sabem de manera certa que hi feien allà. Segons l’historiador Esteve Deu, F. Magrinyà constava com a desertor de l’exèrcit republicà i possiblement es devia amagar a Sant Feliu, a la barraca del camp del bastida, fins que el van trobar i el van afusellar.

Segon una altra font (Pere Baleta), els dos soldats haurien arribat la tarda anterior a l’estació de tren de Sant Feliu amb set minyons del poble (de la lleva del 42, un d’ells el mateix Pere) i trobarien la mort víctimes del foc d’artilleria del franquistes defensant la línia del riu. Aquesta versió estaria reforçada pel comentari de la Rosa Ripoll quan diu que els nacionals van entrar pel riu i que van trobar oposició.

Sembla ser que els cossos van ser portats al cementiri pel vell peixater, l’avi del Mestres, davant del risc que anessin a petar a la regadora. El cert és que a partir del 25 de gener per la tarda, es va donar ordre de que tots els cossos trobats morts per les rodalies fossin portats al cementiri.

Aquest segur va ser el cas de Buenaventura Vila Pau, la tercera víctima que volem mencionar. Aquest jove de Banyoles potser també va morir al llarg de la defensa de la ciutat davant l’avenç de les tropes nacionals. Pràcticament no sabem res. Només tenim constància del seu cas gràcies a l’esquela que la seva família va publicar el 18 de desembre de 1939 i que el J. Amigó va trobar en una plana de venda de documents online (4).

Una vegada conquerit el Baix Llobregat, el camí cap a Barcelona restava franc. La nostra vila va veure com desfilaven les tropes cap a la capital i cap al nord per finalitzar la campanya de Catalunya. Acabem amb una imatge que il·lustra aquest pas de camions amb soldats i guàrdies civils direcció cap a Sant Just i Esplugues. La instantània la va prendre el fotògraf Albert Louis Deschamps a primeres hores del matí del dia 26 de gener al pas del comboi per la carretera a l’alçada de la Torre Blanca (5).  

I a la propera entrega ...

El mes de febrer va implicar l’exili de milers de ciutadans cap a França. Recordarem les històries d’alguns dels nostres veïns que van haver de marxar per no patir les represàlies del Nou Règim.

 

NOTES:

  1. Gelabert i Campos, J. M. (2002) “Dictadura, República i Guerra Civil” a Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

  2. Document inèdit recopilat per Jordi Amigó i Barbeta.

  3. Crònica de la xerrada del gener del 2018 amb l'historiador Jordi Amigó sobre l'entrada de les tropes franquistes a Sant Feliu 

  4. Document inèdit recopilat per Jordi Amigó i Barbeta. Aquest cas és paradigmàtic i mostra com en aquests temps la recerca i troballa de documents històrics supera els límits, habituals fins no fa res, dels registres, arxius o fons personals per esmunyir-se i fer-se fonedís a la xarxa en forma de planes de venda d’antiguitats, monedes, fotografies i altres documents.

  5. Imatge procedent del Centro Documental de la Memoria Histórica – Salamanca – Autor: A. L. Deschamps (26 de gener de 1939)

Comentaris

EULÁLIA MESTRE PIBERNAT
EL MEU AVI ANTON PIBERNAT CORTES VA MORIR AL PASSEIG BERTRAND

DAVANT CAN DONA DONI AL COSTAT DE LA XURRERIA CASTELLA EL DIA 25 DE GENER
DE 1939,LA SEVA MORT VA SER CAUSADA PER UN OBÚS DE LES TROPES FRANQUISTES ,UNS VEINS EL VAREN PORTAR A CAL BIGUES AL CARRER PI I MARGALL JA DIFUNT.. EL DOMICILI DEL MEU AVI ERA PASSEIG BERTRAND ,5,FA UN TEMPS JA AVIA PASSAT AQUESTA INFORMACIÓ A VOSTÉS
En resposta a EULÁLIA MESTRE PIBERNAT
EULÁLIA MESTRE PIBERNAT SANT FELIU DE LLOBREGAT
3.

MOLTES GRACIES PER CONTESTAR I TENIR EN COMPTE EL MEU ESCRIT .

  • 1
  • 0
EULÁLIA MESTRE PIBERNAT
EL MEU AVI ANTON PIBERNAT CORTES VA MORIR AL PASSEIG BERTRAND

DAVANT CAN DONA DONI AL COSTAT DE LA XURRERIA CASTELLA EL DIA 25 DE GENER
DE 1939,LA SEVA MORT VA SER CAUSADA PER UN OBÚS DE LES TROPES FRANQUISTES ,UNS VEINS EL VAREN PORTAR A CAL BIGUES AL CARRER PI I MARGALL JA DIFUNT.. EL DOMICILI DEL MEU AVI ERA PASSEIG BERTRAND ,5,FA UN TEMPS JA AVIA PASSAT AQUESTA INFORMACIÓ A VOSTÉS
En resposta a EULÁLIA MESTRE PIBERNAT
Jordi Jiménez Zamora Roses del Llobregat
2.

Gràcies per la informació! Prenem nota i l'afegim al relat. Gràcies!

  • 0
  • 0
EULÁLIA MESTRE PIBERNAT SANT FELIU DE LLOBREGAT
1.

EL MEU AVI ANTON PIBERNAT CORTES VA MORIR AL PASSEIG BERTRAND

DAVANT CAN DONA DONI AL COSTAT DE LA XURRERIA CASTELLA EL DIA 25 DE GENER
DE 1939,LA SEVA MORT VA SER CAUSADA PER UN OBÚS DE LES TROPES FRANQUISTES ,UNS VEINS EL VAREN PORTAR A CAL BIGUES AL CARRER PI I MARGALL JA DIFUNT.. EL DOMICILI DEL MEU AVI ERA PASSEIG BERTRAND ,5,FA UN TEMPS JA AVIA PASSAT AQUESTA INFORMACIÓ A VOSTÉS

  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat