L’Ajuntament que vaig trobar

Quan vaig entrar a treballar a l'Ajuntament, les oficines estaven situades al segon pis de la Casa Consistorial i em recordo com si fos ara que les pujava corrents sense parar. És clar, eren uns quants anys menys i les frontisses no estaven encara massa gastades. Per fer una composició del lloc, enfront de l'entrada hi havia l'alcaldia, a la dreta les oficines de secretaria i enfront d'aquestes, o sia, a l'esquerra de la porta d'entrada, els serveis tècnics.

A secretaria hi havia quatre guixetes al servei del públic: la número 1 era per altes i baixes d'establiments comercials i lleves; la número 2, Registre d'entrada i sortida de documents; la número 3, Dipositària i la número 4, Intervenció. A dintre hi havia tres o quatre persones més ajudant o atenent el servei d'escorxador, plaça mercat, etc. Jo formava part d'aquest grup fent de "pinche". Tots a les ordres del Sr. Secretari.

Els serveis tècnics els composaven dos arquitectes (que atenien dos dies per setmana), un enginyer, un aparellador i un capataç d'obres. El primer pis era tancat i a la planta baixa estaven instal·lades la porteria i la centraleta, situada a l'entrada del cos de la guàrdia urbana, que estava composada per un caporal i dos o tres agents més. 

La situació es va anar complicant, el nombre d'habitants va pujar i ja no cabíem al pis de dalt, i ens varen traslladar altra vegada al pis de baix, es va ampliar la plantilla i ens vàrem modernitzar una mica. Teníem fotocopiadora que tirava 60 folis per minut, es va arraconar el paper carbó. Ens semblava impossible que en un moment teníem les ordres del dia i les actes fetes.

Han transcorregut molts anys (27), han passat molts alts càrrecs administratius i polítics, han gastat molts milions, però la planta noble està sense ascensor i el sofert ciutadà continua pagant (aixó sí), però ha de pujar i baixar a peu tant si pot com si no.

A la planta baixa de l'edifici, on hi havia (i on hi és encara) la centraleta i el servei d'informació, estava instal·lat el dispensari municipal, el qual servia per a tot: consultori mèdic, dipòsit de cadàvers, primeres cures als accidentats, magatzem provisional, etc.

Al soterrani, a part d'haver-hi molta desferra, també hi havia la caldera de la calefacció i una gran pila de closca d'ametlla ja que sense aquest element la caldera no funcionava. Aquest estri era una mica especial, si li tiraves poca closca no escalfava i si n'hi tiraves massa tampoc perquè cogulava el foc i enlloc d'escalfar feia un fum de mil dimonis que la xemeneia no podia engolir i s'escampava per tota la casa deixant una pudor de fum capaç de comprometre el fogoner més pintat.

En locals oficials, la calefacció acostuma a funcionar de Tots Sants fins Sant Josep i en hores determinades. El fogoner té ordres concretes i és clar, les ha de complir, això suposa que en dies de molt fred és insuficient i en dies de bonança  passes molta calor. D'aquí es desprèn el zel i disciplina de l'empleat en complir les ordres rebudes al peu de la lletra.

El temps anava transcorrent i els anys anaven planant sobre les nostres espatlles, sobretot les del bon amic i antecessor ja que els anys l'afeixugaven. Permeteu que ressalti la seva persona, ja que va estar quasi una cinquantena d'anys a l'Ajuntament amb servei continuat, prescindint d'horari, assumint qui sap quantes responsabilitats que, per la seva experiència, sempre portava a cap amb èxit. No puc deixar escapar aquesta ocasió (encara que el meu propòsit era no anomenar a ningú pel seu nom a fi de no ferir susceptibilitats) de dedicar-li un lleu record que ben merescut el té. És en Marcel·lí Tubau, persona incansable i molt responsable en l'exercici de les múltiples facetes que exercia dintre l'Ajuntament. Es va jubilar sense fer soroll, deixant darrera seu un seguit d'experiències i bons records. Amic Marcel·lí, des del més enllà accepta aquest modest afalac,  del molt que per mi et mereixes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat