A voltes amb les banderes ...

Per a mi, el balcó principal de l'ajuntament sempre ha estat motiu de preocupació per tal que sempre tingués el to que li correspon. En aquest sentit, era molt important el tema de les banderes, ja des de la primera bandera que vaig posar, comprada amb els diners de representació de l'alcaldia (que era de cent pessetes diàries), per no haver-hi consignació en el pressupost ordinari.

Més endavant, amb un canvi d'alcalde es va acordar de posar-ne dues més, la de la Falange i la dels requetés. Posteriorment, l'evolució política va aconsellar també posar la de la Diputació Provincial, que no era res més que la catalana trencada per la creu de Sant Jordi. Com que només tenien tres màstils, no hi va haver més remei que posar les dues polítiques en un mateix pal. Més endavant es va substituir la de la Diputació, per la bandera catalana. O sigui al balcó de l'Ajuntament han onejat juntes, la bandera de l'estat espanyol, la de la Falange, la requeté i la catalana, circumstància que crec que no s'ha donat en gaires municipis.

Quan es va recuperar l'edifici de l'antic jutjat i es va habilitar per oficines municipals, es va haver d'engruixir la partida per banderes perquè es van haver de bastir el balcó que dóna a la carretera. Però en aquest les banderes no van fer gaire gràcia i algú va calar foc a la bandera de l'Estat espanyol... filla de la catalana, per què no dir-ho. I quina mare resta impassible en veure la filla encesa en flames? La va abraçar per apagar el foc i es van cremar totes dues sense deixar rastre ni de les cordes que les aguantaven. Ja no valien tres mil pessetes com la primera que vaig comprar per al balcó principal. Aquella broma pesada va costar més de vint-i-cinc mil pessetes a l'erari municipal (no em consta que les paguessin els incendiaris). Des de llavors es va buscar un emplaçament més alt per evitar aquestes bretolades.

Sempre he tingut un gran respecte per les banderes, pel que representen i simbolitzen, però... quantes vegades he hagut de córrer per errors involuntaris! De vegades, perquè una ventada ha trencat la corda i la bandera ha anat per terra, ja tenies la protesta dels més aferrats a l'ideari que representava aquella ensenya. Altres vegades, perquè dels dos balcons només onejaven en un de sol, en altres ocasions per presses o distracció l'escut estava cap per avall, o bé la catalana no estava al lloc corresponent a l'ordre de relació a la de l'Estat i sense entretenir-te gaire, esmena l'error abans no sonés una altra trucada de protesta.

També hi ha actituds que, per bona voluntat i voler fer les coses ben fetes o evitar-se problemes protocol·laris, resulten un xic pesades. En certa ocasió, se li va acudir a un vigilant trucar-me a les tres de la matinada per dir-me si podia treure les banderes del balcó, perquè es posava a ploure i es podien mullar. M'abstinc de comentar el que li vaig contestar perquè professionalment no ho considero ètic ni massa patriòtic.

A la mort del Cap de l'estat per salvar la responsabilitat i possibles queixes, la guàrdia urbana em donava la novetat a les cinc de la matinada, perquè així la gent quan sortís de casa seva se n'adonés de la nova per mediació de les banderes, del traspàs del General. M'atreviria a dir que l'Ajuntament va ser dels primers centres oficials a posar el senyal de dol al balcó. Vaig viatjar a Barcelona aquell mateix matí i en molts llocs oficials encara no havien posat res. A l'Ajuntament i Diputació tot just començaven. Qui ho diu que a Sant Feliu no som en res els primers?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat