Coses del protocol

Els aspectes protocolaris, com he comentat abans, eren de màxim rigor. En la inauguració de la "Plaza del Ejército" (popularment coneguda per plaça de l'Estació), tractant-se del "ejército" requeria que presidís la inauguració la màxima autoritat militar que, en aquell temps, era el "capitán general de la IV región militar".

Precisament el dia abans hi havia hagut relleu a capitania i el nou i flamant capità general tot just arribat, ja va poder fer córrer la cortineta de la placa. El sr. Alcalde estava esperant amb el bastó de comandament a la mà per fer-n’hi lliurament així que baixés de l'automòbil. Parat ja el cotxe, li obro la porta i em surt un homenet d'uns 155 cm d'alçada i rodanxó com una bola. El sr. Alcalde, quasi mirant a terra, li diu: "a sus órdenes, mi capitán general". Amb la respectable alçada del nostre sr. Alcalde, feien una galdosa parella... Després de les salutacions de rigor es va procedir a la inauguració de la plaça i amb comitiva vàrem anar cap a l'Ajuntament. 

Allí es va preparar un refrigeri per als convidats, que eren un bon nombre. Vàrem descuidar-nos les pinces per agafar els glaçons; no sé com va ser, quan me'n vaig adonar ja s'havien acabat i, de les gambetes salades, no en vaig veure ni cap ni closques. En resum, l'acte va resultar molt brillant i pel resultat, molta la gana que portaven.

En una altra ocasió, després d'una de les tantes festes que se celebraven a la una del migdia, amb forta tempesta de llamps i trons m'envien a Capitania General amb el llibre d'honor perquè el firmés el Capità General. Tot esperant l'autobús, jo i el llibre ens anàvem mullant i retrassant la sortida i no vaig tenir més remei que agafar un taxi. Així vaig arribar el llibre i jo eixuts a Capitania i a l'hora convinguda.

No fa pas molts anys vaig tenir ocasió d'assistir a l'arribada d'un senyor Bisbe. La plaça de la Vila era plena de gom a gom, alumnes de totes l'escoles amb llurs banderetes amb l'ensenya nacional movent-les al compàs d'una cançó que prèviament els havien ensenyat.

Va arribar "Su excelencia Reverendísima" en un cotxe oficial amb banderí de capità general. Tots els concentrats a la plaça anaven cridant "¡viva el Señor Obispo!" mentre el bisbe anava saludant les autoritats al portal de l'Ajuntament, acompanyat del "Señor Párroco Arcipreste". Després, amb solemníssima processó tothom anava al Temple Parroquial.

Els actes oficials van anar perdent rigor protocolari, possiblement per les circunstàncies i els canvis que es preveien dintre l'església fruit del Concili Vaticà II. Un temps després, i portant ja uns anys en plenes funcions de cap de protocol, em trobava en circumstàncies similars esperant el Sr. Bisbe, amb la variant que a la plaça no hi havia ningú que l'esperés llevat de nosaltres, que érem al portal de l'Ajuntament. Amb aquestes que passa pel davant nostre un quatre llaunes amb uns senyors dintre que semblaven capellans, ens van saludar i continuaren fins l'església. No van passar ni cinc minuts que surt el senyor rector i ens crida, que hi anéssim de seguida. Jo que li dic: "encara no ha vingut el Sr. Bisbe", quan el mossèn m'increpa: "El senyor Bisbe ja és aquí". Bona l'hem feta, anava a dintre del quatre llaunes... quan nosaltres esperàvem un cotxe negre amb l'ensenya de capità general. Quina mala passada ens ha jugat el Concili!

En una altra ocasió, concretament en una presa de possesió, el "Sr. Delegado del Gobierno Civil" es va deixar les ulleres a l'alcaldia i, a l'endemà, ja em teniu més de pressa que corrents cap al govern civil a primera hora per lliurar-les a aquell senyor, ja que sense elles no podia treballar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat