Anècdotes de cara i creu

La meva feina no era precisament d'oficina: en tenia prou a atendre la gent que venia i, sobretot, vigilar l’accés als serveis tècnics. Com ja he explicat, el meu antecessor no podia suportar que li entrés ningú sense que jo abans li preguntés què volia i a qui havia de veure.

En certa ocasió, va entrar una senyora molt decidida cap a la guixeta d'estadística. En preguntar-li l'adreça, ella molt resoluda respon: "calle Juan del Valle". la senyoreta que la va atendre, molt respectuosament, li va dir: " señora, es la calle Joan de Batlle". la senyora, molt convençuda, respon: "¿me lo dirá usted a mí, que vivo en ella?". L'empleada li respon: "Este señor era mi padre. ¿Sabré yo cómo se llamaba?”. La senyora va tenir un moment de dubte i va demanar disculpa. Quina planxa!.

Entre els funcionaris de l'Ajuntament, també recordo anècdotes curioses. Heus ací que va arribar un vigilant nocturn i, pel que es veia, de dia anava a fer cames amb una bicicleta que guardava al soterrani de l'Ajuntament. Un dia, estava arranjant la bicicleta al mig mateix per on passava la gent i no parava de molestar-los. Prou li deia jo que enredava, però no em feia ni cas. Amb aquestes que entren tres senyorassos molt ben vestits que fins ell en va quedar sorprès; em pregunta qui eren aquells senyors i a mi no se'm va ocórrer altra cosa que dir-li que era el senyor governador. En un tres i no res, ho va recollir tot i ell i bicicleta van desaparèixer cap al soterrani.

Però a l’entrada de l'Ajuntament es donaven també situacions que clamaven al cel. Quan venia un metge nou (com que no es disposava d'ambulatori) per donar facilitats a l'usuari que precisava de la consulta, l'Ajuntament cedia el dispensari per a les visites mèdiques, en espera que trobés un lloc adient per instal·lar-se. Mentrestant, a l'hora que hi havia el metge, no parava de pujar gent preguntant per ell o, si més no, buscant els lavabos.

I no parlem dels accidents...! Quan encara no havia entrat en servei l'autopista, els més grans recordem encara l'afluència de trànsit per la nostra carretera. Els més afectats pels accidents eren els ciclistes i els carros i llurs carreters, cada dos per tres ferits cap a l'Ajuntament, amb el consegüent trasbals amb crits i plors de familiars que arribaven al dispensari i que, en algunes ocasions, ja els trobaven morts. No volgueu saber el rebombori que allí s'organitzava...

Més d'una vegada ens havíem trobat esperant alguna personalitat política i tenir l'entrada plena de regalims de sang, o bé un drama com el que acabo d'explicar. Si la visita era d'un mandatari d'obres públiques potser hauria estat millor que hagués presenciat aquelles escenes tant escruixidores, ja que donaven un testimoni fefaent de la manca de carreteres i la necessitat de la immediata desviació de l'actual, que en definitiva era i és encara, el cavall de batalla de l'Ajuntament. Tant si era així com si no, sempre ens tocava de fregar a terra i convèncer els familiars que marxessin a llurs cases.

Com en tantes altres coses, la senyora Maria, responsable de la neteja de les dependències municipals, era la primera a rebre els cops d'aquestes situacions. Recordo que, poc abans d'inaugurar l'autopista, vam haver d’entrar al dispensari i apenes vàrem poder passar, ja que hi havia tres lliteres amb un cadàver cada una. La Creu Roja els portava al cementiri a pes de braços (per no disposar de parc mòbil) i la infatigable Maria va necessitar més de tres hores per deixar el dispensari lliure....

Ara que portem tants anys de democràcia i ja no ens hem de plànyer de la manca de serveis tan elementals, és just que recordem la tasca i la dedicació de les persones que han treballat al servei de la nostra ciutat en condicions molt més dures que les que avui coneixem. A totes elles, novament, gràcies!

Comentaris

Sugerència
1.

Redacció, estaria bé que fessiu un reportatge similar amb els funcionaris municipals actuals. En general, el poble coneix poc l'activitat professional dels treballadors de l'Ajuntament (Policia Local, Serveis Socials, Brigada d'Obres, etc.).

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat