En record dels vells companys ... (II)

Com ja he explicat, als meus primers anys de treball no ocupàvem tot l’edifici de l'Ajuntament. A part de la vivenda de la senyora Maria, el primer pis era ocupat pels jutjats Passats uns quants anys (no molts) en revertir l'edifici dels jutjats a l'Ajuntament, ja amb molt més espai per dependència, ens hi vàrem instal·lar.

No feia gaire temps que estàvem situats a la carretera, quan ens colpí un esdeveniment trist i ben lamentable. El company Ramon Sans, tot just arribat a la feina, s'asseu a la seva taula i al cap de pocs minuts ens diu que no es troba bé (sabíem que patia del cor), i vam fer els que ens va semblar oportú en aquests casos, mentre esperàvem el metge. Dissortadament, quan aquest va arribar, l'examinà i ens va donar la trista nova. Havia mort. Vingué l'ambulància i el vam dur a casa seva. Durant tot aquest tripijoc va arribar el "Señor secretario" i en veure'ns a tots amb cara de prunes agres, fent saltets per l'oficina anava dient: "Dios mío", es va ficar a secretaria i no el vam veure més fins l'hora de plegar.

Una vegada, un funcionari va comprar-se una Mare de Déu de Montserrat (devoció molt respectada) per posar-la en un pedestal al seu despatx. Quan les coses li sortien bé se la menjava a petons en acció de gràcies pels favors rebuts, i si li anaven malament, també la petonejava perquè l'ajudés a sortir de la [  ].

Em penso que els anys que va estar al pedestal en va sentir de bones i de dolentes. Em fa l'efecte que deu ésser una funcionària excel·lent, ha de saber molt bé les coses de l'Ajuntament.

Vaig agafar un cert respecte a aquesta imatge i em va doldre de llençar-la. Ja havia passat molt de temps i aquell despatx es va desmuntar, no sabia què fer-ne i me’n vaig apropiar, la vaig  posar a la meva taula de treball. Ara, si us haig de de dir la veritat, la tinc a la tauleta de nit. Doncs mira: Verge de Montserrat, pregueu per nosaltres.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat