I quan va arribar la Democràcia ...

Després de les eleccions de 1979, quedà desmuntat tot el muntatge municipal de la dictadura i entràrem en un període democràtic de dret.

Molta gent senzilla del carrer, es pensava que tornaríem igual que a l'època de la guerra i que els comunistes es menjarien de viu en viu la gent. Els presagis no eren massa optimistes per creure que no cauríem en mans d'aquesta organització política. S'havien cancel·lat totes les visites a l'Alcaldia a l'espera d'un nou cartipàs municipal. A l'espera hi havia unes monges que havien vingut anteriorment i que no van poder ser ateses per la cancel·lació i van marxar esparverades, perquè si tot succeïa com es preveia  havien de ser rebudes per un alcalde comunista. Un cop constituït el nou ajuntament democràtic, aquelles pobres monges es presenten a l'alcaldia amb un cor encongit. Entren al despatx a tractar la qüestió objecte de la visita i varen sortir contentes i més eixerides que un pèsol. Ja vaig veure que el senyor alcalde no se les havia menjades, tot el contrari.; En acomiadar-se em varen dir: "és molt amable el Senyor alcalde, ens ha rebut molt bé". Vaig pensar potser "no es tan fiero el león como lo pintan"...

Era costum d'un alcalde per l’onomàstica de les senyores dels regidors, fer-les el present d'un ram de flors, com a reconeixement del sacrifici que feien quan els seus marits eren a l'Ajuntament i elles havien d'estar-se llargues hores soles a casa sense la seva companyia, aquesta deferència les afalagava. A principis de l’any 79, l’alcalde va encarregar els rams corresponents, a l’abril hi va haver eleccions i al juny va començar a funcionar l’ajuntament que els ciutadans van escollir, que va resultar un canvi radical del consistori.

Passades unes setmanes, remenant papers, va sortir una factura referent a dos rams de flors, com a present de l'alcaldia a les esposes de dos regidors. Donada la casualitat que encara s'havien de pagar, és clar havien de seguir el tràmit establert amb les signatures corresponents per l'autorització de llur pagament. Això va aixecar molta polseguera perquè consideraven una despesa innecessària i un "despilfarro" econòmic ja que la factura pujava la quantitat de tres mil pessetes aproximadament.

Es va retreure aquest pagament i es va exhibir la factura en un acte públic com exemple de malversació dels diners de l'Ajuntament . Si faig aquest retret no és pas per defensar a uns i acusar els altres. Com esmento en altres capítols, sóc bastant ingenu i sempre he procurat mirar-me les coses pel costat bo i entenc que si es fa amb bona intenció agradi o no hem d'acceptar-ho i reflexionar sobre la intenció amb que es fa. No ens podem creure que tot el que fem ho fem bé i si fos així em penso que ben minsa fóra l'aportació al col·lectiu que servim. No vull pas donar consells i els que manen no ho necessiten, saben prou el que han de fer, però aquest tema m'ha suscitat aquesta reflexió ¿No es gasten de vegades diners que no porten enlloc? Cadascú que contesti com cregui convenient.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat