Capítol 3. La repressió

Jordi Amigó Barbeta / Jordi Jiménez Zamora

El dia 30 de gener es presentava a la ciutat la base de dades que porta per nom "L’empresonament franquista al Baix Llobregat 1939-1977". Aquesta iniciativa, patrocinada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat / Memorial Democràtic del Baix Llobregat i coordinada per l’ historiador Joan Montblanc, vol recuperar el temps perdut en la reparació de totes les víctimes que patiren la repressió franquista al llarg dels quaranta anys de dictadura.  Tasca ingrata pels investigadors, plena d’entrebancs i que il·lustra perfectament l’estat d’abandó de la memòria a la nostra societat afirma J. Montblanc a la introducció del Informe que acompanya la base de dades.1

Element essencial del Nou Estat franquista, la repressió encarna la clau de volta que farà possible la instauració d’un model social retrògrad que suposava una frenada en sec dels avenços socials col·lectius que la II República, tot i els seus errors, implicava. Sense detenir-nos gaire en la caracterització detallada del model repressor (veure Ribas, 2015) cal recordar aquí que les intencions d’eliminació física de l’enemic era una constant del franquisme des dels inicis del cop.

A partir del 1939 aquesta voluntat es dota d’elements legislatius2, estructures (xarxa de presons) i models de funcionament (els cassos sumaríssims recolzats amb les eines de la delació) que deriven en una repressió total que abasta tots els ordres socials (polític, cultural, econòmic, associatiu, etc.)

Amb tot això la maquinària comença a funcionar de manera efectiva i ràpida una vegada es confirma l’ocupació. Les primeres execucions sumaríssimes a la comarca es produeixen ja el dia 14 de febrer i el 27 de gener de 1939 entren els primers detinguts a la Torre de la Presó de Sant Feliu3.

Intentar abastar tota la seva realitat i extensió a casa nostra és una tasca impossible per aquest projecte periodístic. La historiografia local ofereix un grapat de treballs més que interessants que afronten la qüestió tot i la magnitud dels efectes. Al treball d’Àngel Muñoz per a la publicació del mil·lenari4 se li suma la més que interessant proposta de Neus Ribas en relació a la repressió de les dones santfeliuenques al llarg del període 1939-1950.5 L’escenari es completa amb les iniciatives del Memorial Democràtic del Baix Llobregat / CECBL que ja hem comentat que es materialitzen en la base de dades de víctimes i l’informe que l’acompanya (Montblanc, 2019).

Per la nostra part, fruit d’aquests treballs previs i d’aportacions pròpies, volem plantejar un model sintètic d’ordenació racional d’aquesta violència repressora que intenti abastar-la en totes les seves formes i variables possibles. Així doncs podríem establir una graella encapçalada per aquells casos que implicaren la pena capital (afusellaments al Camp de la Bota); seguida pels cassos que implicaren empresonament; en tercer lloc trobaríem la sort d’aquells que penaren a Camps de Concentració i/o Batallons de Treballadors. A la part inferior d’aquesta funesta llista trobaríem la població afectada pel canvi de moneda, les víctimes de les depuracions laborals i, en darrer lloc, aquelles accions que provocaren treballs humiliants i tractes vexatoris.

Conscients del volum de la proposta us volem oferir dues entregues que, en primer lloc, afronti els casos d'afusellaments, presó i camps de concentració. Les tres darreres formes, canvi de moneda, depuracions laborals i treballs humiliants, les tractaríem al Capítol 4, corresponent al més d’abril.

[Els afusellaments] 14 de febrer Sant Feliu / 29 de març Camp de la Bota

Segons la informació de la que disposem a dia d’avui, els veïns de Sant Feliu afusellats pel franquisme al Camp de la Bota  son onze (veure Annex). Tots onze eren homes; detinguts tots al llarg del 1939, vuit foren executats el mateix 1939, un el 1940 i dos el 1943.

Imatge 1. Fotocomposició del Memorial del Camp de la Bota que recorda al 1706 executats al llarg del període 1939-1952 realitzat per l’artista Francesc Abad i promogut per l’ajuntament de Barcelona. Entre tots els noms apareixen els noms dels onze veïns santfeliuencs com els dels germans Mallol Parladé o de José Mangado Coll (elaboració pròpia sobre fotografies de G. C. Amorós)

El procediment habitual era el següent: el jutge militar detenia i feia ingressar en presó als sospitosos, es recopilava informació en relació als fets delictius cosa que en molts casos comptava amb la delació per part d’altres veïns. Si prosperava el cas, es traslladava al pres per jutjar-lo i en els cassos de pena capital es procedia a l’execució.

Aturem-nos un moment per exemplificar aquest model. Sabem que el 14 de febrer van entrar a la Torre de la Presó set persones6 acusades de violències diverses al llarg del període de dominación rojo separatista. El 28 de febrer l’Ajuntament emet un ban on el jutge militar de la zona demana la col·laboració dels veïns en relació als set detinguts. No sabem si aquesta crida tingué resposta positiva per part dels veïns però intuïm que sí en funció dels següents esdeveniments.

El 14 de març son traslladats a la Modelo i el 29 del mateix mes, quatre d’ells son portats al parapeto del Camp de la Bota per ser afusellats7. Els altres tres son condemnats a diferents penes de reclusió (perpètua o 20 anys) que en alguns casos van ser revisades i substituïdes per 12 anys i un dia8.

[Empresonament] 4740 - La Torre de la Presó

Sant Feliu, com a cap del partit judicial del Baix Llobregat, presentava un centre de detenció que funcionà com a dipòsit; era la coneguda Torre de la Presó. Edifici històric, mostrava a començaments dels anys 30 condicions insalubres per a la reclusió de persones9.

Al llarg dels primers anys del franquisme el seu ús fou intens i extrem. Allà s’amuntegaven tots aquells que amb posterioritat anirien en direcció a altres centres penitenciaris centrals (la Model o les Corts, en el cas de Barcelona)

Els primers detinguts entren el 27 de gener però la cosa pren velocitat i així el 3 de març ja son 86 els presos presents i el 21 del mateix mes ja arriben als 183. Aquesta situació de saturació s’allargarà tot el 1939 i part del 1940 quan la repressió fou més intensa.  En total, al llarg d’aquests anys hi van passar 4.740 persones.

Imatge 2. Imatge de la Torre de la Presó (Sant Feliu de Llob.) La seva funció com a dipòsit de presoners va provocar que passessin pels seus calabossos més de 4.000 persones al llarg dels primers anys del franquisme (autor desconegut, anys 40-50)

Segons es deriva dels estudis de la Neus Ribas (2015), van ser 116 santfeliuencs els que hi van passar (101 homes i 15 dones). Per un altre cantó, i segons la base de dades del Memorial Democràtic, els santfeliuencs que van patir empresonament van ser 248. Si restem els 116 de la Torre de la Presó ens quedarien 132 veïns que passarien per altres presons.

L’Hostal de la Figuera. Us volem presentar ara un document molt interessant en relació a la Torre de la Presó que ens arriba des d’una publicació de la gelidenca Montserrat Rovira Casadevall. Al seu treball Els joves del 36. República, guerra civil i postguerra a Gelida10 recull un auca que uns presoners de Gelida (disset concretament) van fer al llarg de la seva reclusió a la Torre de la Presó a la que havien canviat el nom pel de l’Hostal de la Figuera (suposem per l’arbre que la rematava). El document, datat el 23 de maig de 1939, consta d’un dibuix (realitzat per Joan Capellades Estruch) que mostra el pati de la presó un dia que els gelidencs reberen visita (amb aliments tan necessaris) i una carta–text . Al dibuix apareixen tots els nois amb el seu nom o malnom i les visites. Sorprèn el bon humor de l’escena tot i les condicions materials lamentables en les que es trobaven tots (veure imatge 3).

Imatge 3. L’auca de l’Hostal de la Figuera. El presoner gelidenc Joan Capellades Estruch va realitzar aquest dibuix on mostra el pati de la Torre de la Presó en el moment de l’arribada de familiars dels presoners de Gelida amb menjar. El document està datat el 23 de maig de 1939 i el recull al seu treball M. Rovira Els joves del 36. República, guerra civil i postguerra a Gelida.

Tots estaven a l’espera de judici. El seu destí va ser divers; alguns van acabar a la Model, alguns van morir per malaltia, altres moriren afusellats al Camp de la Bota. Altres van aconseguir els avals necessaris per sortir lliures.

Per un altre cantó destaquem que al cantó superior dret apareix una dona darrera una reixa (anomenada Matilde i gelidenca també). Podria constituir aquest un document gràfic únic en relació a la presència de dones a la dita presó.

[Camps de Concentració] + [Batallons de Treballadors]

La qüestió dels santfeliuencs que passaren per Camps de Concentració franquistes11 és encara una incògnita. Sabem que, des de l’any 2000, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha rebut 111 sol·licituds de compensació econòmica per aquells que van patir aquest tipus de reclusió procedents de Sant Feliu. No podem afirmar però que totes les sol·licituds procedents de Sant Feliu es corresponguin a veïns de 1939. A falta de més informació no podem donar certificació sobre aquesta qüestió quantitativa. Per contra tenim clar el procediment d’ingrés i de sortida gràcies a l’experiència d’alguns dels nostres veïns.

L’entrada al camp es produïa quan una persona era feta presonera al front, o quan retornava finalitzada la guerra des de França. Es podia sortir del camp amb la presentació d’un aval signat per algun dirigent de Falange Local, que alhora fos avalat pel secretari de la Falange, l’alcalde i la Guardia Civil.

L’aval rebut al camp de concentració permetia que els responsables de les Comissions Classificadores decretessin la llibertat provisional del presoner amb indicació de presentar-se a l’autoritat local en arribar a la població.

Aquest és el cas de Josep Boronat Bofarull, exsoldat de la 45 Divisió que retornà del camp d’Arles-sur-Tech cap al dia 10 d’abril de 1939 per Maçanet de Cabrenys i va ser ingressat al camp de concentració de Reus, a Tarragona on va restar 39 dies (veure imatge 4).

Imatge 4. Aval signat per Celestí Magrinyà (camarada de Falange i carceller de la Torre de la Presó) en favor de Josep Boronat Bofarull per poder abandonar el Camp de Concentració de Reus. El document reconeix la seva no participació como membre del moviment rojo-revolucionario al llarg del Glorioso Movimiento Nacional (com es reconeix al període iniciat amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936) i la seva arribada a Sant Feliu el 10 de maig de 1939 (amb el conforme del Tinent de la G. C. Ramon Salas)

És només un dels exemples dels molts santfeliuencs que van patir aquesta repressió. Altres casos de persones properes que van ser als camps serien els següents:

- Bartomeu Rius Sigalés (Camp de concentració de Leon, sortida 28 de febrer de 1939)

- Ricardo Pares Cortès (Camp de concentració de Bilbao i després quatre mesos tancat a la presó Model)

- Joan Amigó Ribas (Camp de concentració de Santoña i tres mesos a la Caserna de Infanteria)

- Agustín Ruíz Martínez (Camp de concentració de Irún, 2 dies)

L’episodi del pas pels camps de concentració no implicava el final del itinerari repressor. En alguns casos (aquells que la seva lleva no s’havia llicenciat encara) van patir el seu destí a Batallons Disciplinari de Soldats Treballadors. Nosaltres però tenim constància d’un cas diferent: el Pere Codorniu Mitjavila.12

Imatge 5. Pere Codorniu Mitjavila (veí centenari de Sant Feliu) recorda les seves experiències als Batallons Disciplinaris al llarg de l’entrevista realitzada per nosaltres i publicada el 14 d’abril de 2016.

Nascut el 1919, el Pere marxa al front com a voluntari el 1937. El gener del 1939 estava destinat a Barcelona i caminant tranquil·lament, sense salconduit, torna a Sant Feliu seguint la via del tren.

El 1941 es obligat a incorporar-se a files (ell era de la lleva del 1940) però en ser classificat per l’Ajuntament com a desafecto va ser destinat al 5è Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors d’Àvila.  Després de penar va haver de complir amb el seu servei militar a regiments de l’arma d’Infanteria a Plasencia o  Jaca (veure imatge 6).

Imatge 6. Extracte del document emès per la Caja de Recluta de Barcelona nº 37 on es certifica el seu ingrés a la caixa, per procedir a la seva incorporació per fer el servei militar, a la vegada que es etiquetat com a DESAFECTO per part de la Junta de Clasificación y Revisión. Aquest fet provocarà el seu destí a un camp de concentració, primer, i al 5é Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors d’Àvila després.

Amb tot això va tornar a casa seva el 4 de juny de 1945 (quatre anys i quatre mesos després de la seva partida!)

I a la propera entrega: la repressió no té una fisonomia única, al contrari, es manifesta també mitjançant mecanismes com les depuracions laborals (a l’ajuntament per exemple), el canvi de moneda o el tracte vexatori que moltes dones patiren per ser esposes, filles o mares de rojos separatistes.

 

NOTES

  1. MONTBLANC, J. (2019) L’empresonament Franquista al  Baix Llobregat 1939—1977. Informe de la Base de Dades del Memorial Democràtic del Baix Llobregat Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBL)

  2. Per exemple la Llei de Responsabilitats Polítiques del 9 de febrer de 1939 o el inici de la Causa General l’abril del 1940. A tot això cal afegir que des de juliol de 1938 s’havia restablert la pena capital.

  3. Amb data de 14 de febrer nou veïns de Collbató van ser afusellats al Cementiri de Castellbell i el Vilar. Per un altre cantó, un rebut signat per  Francisco Diaz, en nom de la Comisión Gestora Nacional de Sant Feliu, confirma que el 27 de gener els primers presoners procedents de Sant Joan Despí, 35 militars republicans, serien tancats a la Torre de la Presó.

  4. MUÑOZ ALVAREZ, A. (2002) “El franquisme” a Sant Feliu de Llobregat Identitat i història.- Ed. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat: 284-287.

  5. RIBAS, N. (2015) Dones entre reixes : dins i fora de la presó. Les santfeliuenques i la repressió franquista (1939-1950) Col. Blanca Bardiera ; 6 Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat.

  6. Segons consta al Ban Municipal de 28 de febrer de 1939 (reproduït per Ribas, 2015; 100) les persones detingudes el 14 de febrer van ser Joaquín Alsina Salix, Alfredo Oliver Marín, Jose María Echaves Esteban, Agustín Montesinos Somoza, Antonio Pérez Manzano, José Lacombe Expósito i Pascual Vinuesa Rodríguez.

  7. Alfredo Oliver Marín, Agustín Montesinos Somoza, Antonio Pérez Manzano i José Lacombe Expósito.

  8. Joaquín Alsina Salix,  Jose María Echaves Esteban i Pascual Vinuesa Rodríguez.

  9. Per més informació podeu consultar el documental 50 anys sense la Torre de la Presó (1965-2015) però també l’opuscle de GARCÍA SANFELIU, A. (1966) La Torre de la Presó. Sant Feliu de Llobregat: Ed. Ossó, 1966. (Col·lecció monografies històriques de Sant Feliu) o l’article de AMORÓS, J. i RETUERTA, M. L. “50 anys sense la Torre de la Presó. Crònica d’una transformació o de com l’evolució no sempre és progrés” a L’Anuari. Sant Feliu de Llobregat 2015. Fet a Sant Feliu: 64-65.

  10.  ROVIRA CASADEVALL, M. (2017) Els joves del 36. República, guerra civil i postguerra a Gelida. Ed. Ajuntament de Gelida i Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.

  11. El tema dels Camps de Concentració franquista és a dia d’avui un tema poc conegut a nivell estatal. En aquest erm cal destacar el nou treball periodístic de Carlos Hernández Los campos de concentración de Franco. Sometimiento, torturas y muerte tras las alambradas (Ediciones B) que posa llum sobre la història dels 296 camps franquistes. Podeu consultar algunes dades sobre aquests camps a la següent plana web

  12. Per més informació veure l’entrada del canal Passat Imperfecte titulada Pere Codorniu. Un dels nostres


Annex amb les dades dels veïns santfeliuencs afusellats al Camp de la Bota (informació provinent de la base de dades  L’empresonament franquista al Baix Llobregat 1939-1977  CECBL / Memorial Democràtic del Baix Llobregat i Montblanc, J.)

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat