Joan N. García-Nieto, una petjada profunda, de compromís social, en el Baix Llobregat

NOTA: Canal en col·laboració amb el CECBLL

El proper 23 juliol commemorem 25 anys de la pèrdua de Joan Nepomuceno García Nieto. Va morir a les 8 del matí celebrant missa a l’església del Pilar del barri de Sant Ildefons de Cornellà,  tot just dues setmanes desprès de fer 65 anys. Coses de la vida, 14 anys abans, un altre 23 de juliol, moria Alfonso Carlos Comín, company de fe i lluita a Cristians pel Socialisme, a Bandera Roja i el PSUC i a l‘activisme social i sindical.

Nascut a Barcelona al si d’una familia burguesa de comerciants i banquers – Banca Simeón i Banca Riva i García – amb arrels a Galicia i La Rioja i amb fortes creences catòliques, arriba al Baix Llobregat als anys 60 i fixa la seva residencia a Sant Ildefons l’any 1964.

De la mà de la seva missió religiosa com a jesuïta i del seu activisme social participarà, junt a moltes altres persones, en la lluita per dignificar i fer protagonistes del canvi social als milers i milers de treballadors procedents de tota Espanya que van arribar al Baix Llobregat als anys 60 i 70. El seu compromís és concret i actiu, amb les persones que pateixen i amb les organitzacions que lluiten per canviar un sistema polític i econòmic injust.

Participa a les lluites obreres i a les seves organitzacions sindicals i polítiques i el moviment veïnal, aporta el seu coneixement i ajuda a les persones desfavorides i, en la crisis dels anys 80, contribueix a organitzar col·lectivament plataformes de lluita contra la pobresa i la marginació.

Posa sempre el seu saber i les seves relacions com a cristià i professor d’ESADE  al servei de la plena inclusió social de la gent del Baix Llobregat, fent de l’emancipació social i econòmica la seva utopia, ja que com deia ell, sols les lluites col·lectives d’avui poden concretar els drets socials demà. I així, mobilitza als sectors progressistes de la justícia i de l’església i es configura com un pont principal de les aliances pel progrés, tot aportant objectius solidaris específics que es combinaven amb la lluita dels treballadors i treballadores.

Com a estudiós dels moviments socials i el món del treball, com a formador i com a militant la seva tasca varia amb els canvis que va experimentant la comarca i la mateixa societat, mantenint el seu compromís amb les persones i la fidelitat amb la seva fe religiosa.

L’any 80 acaba la seva tasca de professor a ESADE, a on es va incorporar l’estiu de 1962 després d’un llarg període de formació iniciat l’any 1944 al Noviciat de la Companya de Jesús a Veruela del Moncayo  i que el porta a estudiar teologia, economia i sociologia, successivament,  al Col·legi Màxim dels Jesuïtes a Sant Cugat, la Comercial de Deusto, Miltowm Park a Irlanda -a on s’ordena sacerdot al 1960- i la London School of Econòmics. Acaba també la tasca a l’Institut d’Estudis Laborals, institut d’ESADE lligat a la Organització Internacional del Treball que va fundar i dirigit.

Els anys 80 representen un tomb important en lo econòmic, social i polític, ja que es presenten nous problemes o si més no, noves manifestacions de la marginació i la desigualtat i nous reptes pel sindicalisme i el moviment obrer, que han d’afrontar la crisi del model industrial i els nous reptes de l’adaptació capitalista a la crisi. Joan Garcia Nieto, ja ho hem dit, dona la seva resposta personal i continua el seu compromís polític i sindical.

L’any 1981 participa en la creació d’Acció Solidaria Contra l’Atur i el 1985 en  la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà de Llobregat, organitzacions que encaren el greu problema de l’atur massiu i l’ajuda als marginats i desfavorits, en un moment en que les drogues fan greus estralls als barris de  les nostres ciutats industrials en crisi.

D’altra banda, el seu treball de reflexió i difusió de les noves problemàtiques socials, els problemes de l’atur, els canvis tecnològiques i la seva incidència en el mon del treball, el futur del sindicalisme, les noves pobreses, la renta mínima i el salari ciutadà, entre d’altres es canalitzen a través dels treballs, debats i conferències realitzades en el marc del Centre d’Estudis Cristianisme i Justicia, fundat l’any 1981 i la Fundació Utopia d’Estudis Social del Baix Llobregat de la que és president i que neix al 1990 per iniciativa dels sindicats CCOO i UGT, els Ajuntaments de Cornellà i Sant Feliu i el Centre d’Estudis Comarcals.

Dins de la Fundació Utopia impulsa la constitució de l’Arxiu de Fonts Orals del Moviment Obrer i de l’Arxiu Documental i estableix unes jornades de debat que posen a l’abast dels sindicats i el moviment obrer i veïnal de la comarca totes aquestes problemàtiques.

Com a reconeixement de la seva tasca, el 3 de març de 1989 se li fa entrega de la Medalla d’0r de la ciutat per part de l’alcalde de Cornellà José Montilla.

Francesc Castellana
President de la Fundació Utopia

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat