Avui em sento molt trist

Jaume Solé

Carta escrita dilluns 2 d'octubre:

Avui em sento molt trist, com molts de vosaltres amb molta pena, tanta que no tinc esma ni per sentir ràbia, tan sols pena, una sensació que alguna cosa se’m trenca a dins.

Estic dolgut i espantat. Espantat per mi i per tots, pel que ha passat i pel que volien que passés. Enric Millo justificant-se: “Nos hemos visto obligados a hacer lo que no queríamos hacer". Perquè qui no vegi que entrar al bosc amb un llançaflames és premeditació i voluntat de fer mal, és que o bé és un ignorant o bé és un idiota.

Estic perplex, els escolto i no em puc creure que siguin capaços de negar el que ha passat Pocavergonyes! Com de recargolat s’ha de ser per negar el que ha vist tot el món? Com de mala persona s’ha de ser per justificar de “proporcional i professional” una càrrega pròpia del temps de la Dictadura?

A polítics, periodistes i ciutadans. Tots els que encara negueu, manipuleu o justifiqueu: la brutalitat, la desproporcionalitat, l’atac a persones indefenses amb un clavell o una papereta a la mà; tots vosaltres no us mereixeu el meu respecte.

...Heu fet mal. El principal, el mal físic a 900 persones innocents, però també un mal moral amb una pena, difícil de suturar, a milers de persones que confiaven que la policia, fos la que fos, els protegiria de terroristes, de delinqüents, d’estafadors, de les males persones..., però mai hauríem pensat que aquests agents farien mal: a gent gran, a nens i nenes, a dones, a persones que l’únic que volien era expressar una voluntat col·lectiva, a disgust de molts però també amb la voluntat ferma de molts altres. Tan legítim és estar d’acord com en contra. Què no ha sigut la voluntat i l’esperança el que ens ha portat a aconseguir trencar tantes i tantes injustícies? Tant de mal us ocasiona que milions de persones pensin diferent que vosaltres?

I també pena per Europa. Aquesta maleïda Europa dels Estats que mai ha sigut, ni serà l’Europa de les persones. Aquesta Europa que abans d’obrir els ulls mira l’índex borsari. Aquesta Europa que dóna lliçons fora de les fronteres i amaga el cap fronteres endins. Tan preocupats que estaven per ser dignes de formar-hi part i ara gairebé se me’n refot si sóc o no sóc ciutadà europeu.

Amb el desig de què tots els ferits, ciutadans i policies, es recuperin bé. Avui és un dia trist per Catalunya i per Espanya.

Comentaris

Toni Sant Feliu de Llobregat
2.
En Jaume Solé ens explica que está molt dolgut per la utilització de la violencia fisica per evitar el referendum del 1-O . I ens ho explica amb unes paraules encertadissimes que expressen la realitat que tots nosaltres vem poguer veure a traves dels canals de TV.
Només voldría resaltar un fet positiu per contrarrestar la justificada pena expresada per en Jaume Solé i que potser l´hi aportará una mica d´alegría. El 90% dels vots van ser a favor de la independencia de Catalunya tal com responía cada votant a la pregunta de la papereta de vot. Independentment de l´opinió de quadescú sobre la permanencia o no a l´estat espanyol, es un resultat aclaparador a favor del si i está molt lluny de produir aquella divisió entre catalans que tantes vegades retreuen aquells que encara no han entés que democracia vol dir govern del poble, de la majoría del poble expresada a les urnes en un referendum legal perque está convocat per el govern legal de Catalunya.
  • 7
  • 2
Núria Rajadell Puiggròs 08980 Sant Feliu de Llobregat
1.

Totalment d'acord amb les teves paraules !!!!

  • 19
  • 4

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat