Obituari dedicat a Joan Creus

Sílvia Creus

Se’m farà estrany no buscar-te amb la mirada quan volti per Sant Feliu, esperant trobar-te a la parada de l’autobús del Roura, puntual com un clau a les 7, o una mica abans a la del Casino per poder agafar lloc (no fos cas!), i preguntar-te “Ja has acabat la ronda? Tot en ordre per Sant Feliu? Algun desperfecte per notificar a l’alcalde?”.

Trobaré a faltar, quan passi pel Coro, mirar a través del vidre per veure si ets dins fullejant els diaris, buscant si algun t’ha publicat qualsevol de les moltes cartes al director que enviaves, i entrar a saludar-te. O a la terrassa del Centre Parroquial, o del bar La Catedral, arreglant el món amb els companys de tertúlia.

Enyoraré esperar sentir en qualsevol moment el teu xiulet característic, quan passo per la plaça de la Vila i em veus abans no et vegi jo a tu, amb la teva armilla amb les butxaques plenes de sudokus per anar fent assegut en un banc. I veure’t a primera fila als concerts dels teus nets amb l’Escola Municipal de Música, o als partits de Santfe del net més petit.

M’entristeix pensar que no et tornaré a trobar a la porta del Florenci, del Mercat Municipal, o de la farmàcia, esperant impacient que la teva estimada Joaneta acabi de comprar. Sempre amb pressa, sempre amb el cap en un altre lloc. Fins que et digui “que has d’anar a apagar un foc?”.

Em trenca el cor no poder tornar a preguntar-te, cada cop que parlem, “què, amb qui t’has emprenyat avui?”.

I és que posaves tanta passió en tot el que feies, pensaves i deies, que era difícil seguir el ritme de la teva exigència, amb tu mateix i amb els altres, ja fos a l’hora de fer teatre amb el TEI del Casino Santfeliuenc, presidir la Unió Coral, fer de Voluntari per la Llengua o triar els textos per a les lectures en veu alta de la biblioteca, o com un dels fundadors de l’Escola Mestral, fa ja 50 anys. 

T’indignava la deixadesa, el fer les coses a mitges o malament, la informalitat. Tot s’havia de fer a consciència, i sinó, millor no fer-ho. Sempre el que cal, prescindint del que facin els altres, sempre el correcte, sempre mirant de donar un cop de mà a qui ho necessités. Jo et deia que a la teva edat no t’havies de prendre les coses tan seriosament, ni esperar tant de la gent per no decebre’t. I tu em miraves de reüll, amb aquells ulls grisos tan bonics i em deies “Ves a enganyar a Déu, que et fotrà un cop de creu!”

 
NOTA: Arran de la mort del meu pare, la família també hem escrit un text de denúncia sobre el procés que ha viscut els últims mesos. La podeu llegir al document adjunt.

Comentaris

Ester St. Feliu de Llobregat
3.

Llegint el text de denúncia m he sentit absolutament identificada acompanyant la mort de la meva mare a l hospital general de Catalunya. També vam fer un escrit per l hospital que no ens volien admetre. Posava de manifest la desatenció rebuda i la mort indigna provocant un patiment per. La no administració de medicaments i l absència de metge durant dies. Cal reivindicar el bon tracte cap a les persones!!!!

  • 4
  • 0
Rantamplán SFLL
2.

Sílvia he tornat a llegir el teu escrit, parant més atenció aquest cop a l'atenció rebuda a l'hospital de Molins de Rei. Ja m'havien referit alguns casos més i vertaderament el tacte/tractament que heu rebut ha estat caòtic i lamentable. Veritablement l'ICS ha de fer un pensament amb aquesta clínica i amb la mútua amb qui té el conveni d'explotació (Fraternidad?). Ho sento moltíssim.

  • 3
  • 0
Rantamplán SFLL
1.
Sílvia, val a dir que no us conec de res ni a tú ni al teu pare, però tens les meves més sentides condolències. Una veritable desgràcia que tot acabés tan malament. Ara et toca descansar i recuperar-te d'aquest tràngol tan trist, traumàtic i extenuant. Respecte a la unitat de Raquis del Broggi, no la recomano en absolut. Personalment la considero nefasta. 5 mesos per diagnosticar una fractura vertebral és quelcom tan penòs com aberrant i si em permets tercermundista, així com la mancança de la realització d'una prova diagnòstica reveladora i la posterior interpretació encertada i concloent per part d'aquesta unitat. Efectivament la sanitat pública no és tan bona ni molt menys com ens fan creure. És injust, però una bona assegurança privada sovint aconsegueix redreçar molts contratemps de salut. Per últim, si creus que heu patit qualsevol mena de greuge o negligència, t'animo a que si tens forces ho denunciïs. No només per tú, sinó per la resta d'usuaris i per la millora general del sistema de salut pública. Si no hi ha soroll, les responsabilitats s'eludiran i hi continuarà havent una anomalia que deixarà damnificats.
  • 6
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat