La seguretat és molt important, és cert. Qui no vol gaudir d'un valor tan preuat?

Casal Popular Blanca Bardiera de Sant Feliu de Llobregat

La seguretat d'anar tranquil·la pel carrer, la seguretat per desplaçar-se a l'escola o a la feina, si en tens. La seguretat de tenir el dret a rebre atenció mèdica, la seguretat de poder pensar en un futur en el qual et realitzis com a persona, la seguretat d'estudiar, de comprar, de gaudir... La seguretat d'estar a prop de la família, dels amics i les amigues... La seguretat de pensar que podem viure en una societat més justa i de poder lluitar i treballar perquè aquesta sigui més justa encara. La seguretat de poder fer un viatget de tant en tant, si l'economia ens ho permet, encara que sigui un cop a la vida!

Si ens definim com a no racistes, entenem que ens pensem a nosaltres mateixes com a defensores d'aquests valors a escala global, perquè a nosaltres això del color de la pell no ens importa i tot el món hauria de gaudir d'aquesta seguretat. No és així?

La realitat és colpidora, com ens recorden les companyes activistes i pensadores antiracistes i decolonials, de les quals estem intentant aprendre amb més o menys encerts, que aquesta seguretat que sentim tan fràgil, només és el privilegi d'un petit tant per cent de la població mundial situada als països del Nord Global i de població blanca.

Com a persones amb consciència històrica, sabem que els fràgils drets fonamentals dels quals ara gaudim, s'han guanyat gràcies a la lluita dels nostres avis i àvies. Llavors caldria preguntar-se, que ha passat? Només els avis i les àvies del Nord global van lluitar per una vida millor? I la resta del món? Els avis i les àvies dels països del Sud global no es van preocupar de deixar unes societats més justes per les seves futures generacions?

Com a no racistes, no pensarem que casualment aquestes societats estan menys desenvolupades i que no han sabut modernitzar-se, que no han après a lluitar pels seus drets fonamentals...

 

Com que nosaltres som no racistes, no ens sentim més llestos que la resta del món, però hauríem de saber que el passat i present colonial dels països europeus està directament vinculat a les ocupacions militars, a la tracta d'éssers humans, a les desestabilitzacions de l'economia d'altres països pel nostre benefici i de les nostres multinacionals, a la destrucció de cultures ancestrals i del seu entorn natural, així com a la seva explotació, un llarg llistat al que les indígenes d'Amèrica llatina anomenen "La Larga noche de los quinientos años". Pensar en la nostra responsabilitat en el colonialisme històric i actual no ens agrada, però companys i companyes, encara que no vulguem en som responsables, és un fet.

Com escrivia Mahdis Azarmandi pel blog "1492, por un antirracismo político" de El Salto Diario: "En el caso de España, los ciudadanos blancos de España pueden resistir individualmente o estar en contra del racismo, pero aún así se benefician de la distribución de poder y recursos dentro de su grupo"
 

Per tant si parlem de seguretat cal parlar de drets, més concretament de Drets Humans, que els estats europeus han ratificat als seus tractats internacionals i que per tant són d'obligat compliment.

Centrem-nos en el cas del Marroc, amb el qual guardem una responsabilitat històrica en relació a les excolònies del Rif i del Sàhara Occidental. Un aliat de l'estat espanyol, en matèria de control migratori a la Frontera Sud i de serveis d'intel·ligència, a nivell empresarial, també en matèria d‘explotació de recursos com la pesca i el fosfat, és a dir, un clar aliat d'occident que ni els estats europeus ni l'espanyol deixaran a les mans de ningú que pugui desestabilitzar la "calma dels mercats".

A canvi de tot això, la societat marroquina viu una constant vulneració dels seus drets fonamentals, socials, econòmics i polítics, patint alhora una repressió ferotge cap a totes aquelles persones i organitzacions que es mobilitzin pel seu assoliment.

Davant aquesta realitat, creuar la Frontera sud és una de les alternatives i en alguns casos l'única. Una frontera que res té a veure amb la Jonquera i que escenifica un context de No dret, denunciat sistemàticament per les organitzacions defensores de Drets Humans i com a tal un espai de No seguretat.

L'Organització Internacional per les Migracions documentava 292 morts i desaparegudes durant els primers 6 mesos del 2017. Una frontera on persones de tot el món es juguen la vida amb la voluntat d’arribar a l’Europa blanca i capitalista, una frontera a la que també han hagut de sobreviure els i les joves del Marroc que recentment han vingut a viure a Sant Feliu.

I un cop aquí, què? La demagògia, arrelada al racisme, s'encarrega d'expandir la creença que els drets s'adquireixen simplement per trepitjar el territori però res més lluny de la realitat.

L'aplicació de la Llei d'estrangeria, que forma part d'un sistema jurídic que suposa una nova frontera per a totes aquelles persones que decideixen cercar una nova oportunitat a les seves vides. Les traves burocràtiques, les altes taxes, les nombroses dificultats per poder optar a un lloc de feina (majoritàriament precari) per a poder regularitzar la situació, són algunes de les complexitats que Europa i l'estat espanyol imposa.

A Sant Feliu conviuen famílies, adultes i joves que ens expliquen com senten la discriminació en el seu dia a dia, pel sol fet de ser musulmanes o ser llegides com a marroquines, magrebines, etc., i ens descriuen que la seva seguretat trontolla encara més quan es produeixen aquests escarnis públics com els que s’han donat darrerament.

Els infants no queden exempts d'aquesta realitat. Els menors que migren sense acompanyament adult haurien de ser sistemàticament protegits i acompanyats sense excuses, així ho reconeixen els Drets Humans i la legislació estatal. Quan tècnicament es parla de protecció, es pretén assimiliar els seus drets als de qualsevol infant que resideix a l'estat: dret a una llar, a uns tutors que en tinguin cura, a educació, a sanitat... Però aquesta protecció també suposa una corresponsabilitat social de totes les persones que conformen la societat, protegir vol dir no discriminar, vol dir garantir el dret a la lliure circulació, vol dir protegir a l'infant de qualsevol risc que pugui patir.

Si discriminem, no protegim, si enfortim la demagògia racista, no protegim, si acceptem que resideixin aquí però lluny dels centres de les ciutats, clarament estem desprotegint.

 

 

 

Comentaris

terra i llibertat
Els qui varem viure els anys 70 i 80 sabem que aixo no es nou. Robatoris, atracaments , baralles de quinquis a les "cañas" i al Casino, amb plija de taules i cadires davant el Centre Parroquial.....va haver alguna mani?
En resposta a terra i llibertat
Rantamplán Pipican Olorda
5.
Hom diria que enyores aquells temps, suposo que el progrés de la societat a vostè li porta al paire...
  • 5
  • 24
Pere Sant Feliu
4.

Doncs apa, tots a la manifestació racista convocada per el Sr. Castillero ( cap visible de las Nuevas Generaciones del PP ).
Al racisme i al feixisme no s'el tolera, s'el combat.
I serem però a l'altre banda.

  • 31
  • 18
terra i llibertat sant feliu de llobregat
3.

Els qui varem viure els anys 70 i 80 sabem que aixo no es nou. Robatoris, atracaments , baralles de quinquis a les "cañas" i al Casino, amb plija de taules i cadires davant el Centre Parroquial.....va haver alguna mani?

  • 30
  • 10
Net de víctima de robatori Sant Feliu de Llobregat
2.
Molta lletra i poc missatge.

A mi la seguretat que m'importa es la de aquells amb els qui convisc; els autors, de colonialisme i globalització en saben ben poc i tan els hi fan aquest termes i articles tan cultes.

Qui vulneri les lleis, vingui d'on vingui, que asumeixi les conseqüències.

No volguem justificar, i posar el ai al cor de les víctimes de aquestes accions criminals amb el "pobrets que són" perquè robar i fer mal als altres, no en té de justificació. Prou de bonisme amb qui delinqueix justificant-lo amb "no pot fer altre cosa, la societat l'ha obligat"
  • 26
  • 20
Propaganda
1.
Benvinguts a un nou article propagandístic per blanquejar la inseguretat de Sant Feliu.

Patrocinat per la Xarxa Antirrumors.
  • 20
  • 35

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat