Indignat amb els nostres

Josep Lluís Argemí

Des de petit sempre havia pensat que un dia el meu país Catalunya seria independent, ho vaig aprendre a casa amb els pares i els avis i em vaig reafirmar al anar a col·legi, en aquella època en castellà, i que quan em sentien parlar en català amb els companys ens deien “polacos”.

Avui assisteixo esparverat al fracàs absolut dels nostres polítics, a la seva falta de lideratge i a la seva poca visió. Vagi per endavant que considero necessària l’existència dels partits polítics en una democràcia i que el seu paper és imprescindible i no pot ésser substituït per els moviments cívics, soc un ferm defensor de la democràcia parlamentària.

Però, els partits polítics han de servir als interessos generals de les persones i avui quan estem en una situació excepcional i hi ha un clam necessari d’unitat en tot els carrers i manifestacions públiques de la ciutadania, veig amb estupefacció com es barallen entre ells.

Que si el de Waterloo s’hauria d’haver quedat i afrontar el judici com els altres, que si la Secretaria General d’ERC se’n va anar per un motiu que els altres presos també tenen i es van quedar, que cal una unitat d’acció però no una llista única (algú ho entén), quan en realitat tenim dos governs de la Generalitat (segons de quin partit sigui), sempre hem de sortir a fer declaracions en parelles un de JxCAT i un altre d’ERC.

Uns ara es presenten com a pragmàtics i el 27 d’octubre deien les 155 monedes de plata (ho recorden?), els altres ara semblen radicals i el 27 d’octubre defensaven fer eleccions.

Diuen que som un poble que sempre ha estat dividit i, la veritat, és que la història ens ho senyala de vegades, però també és cert que quan hem estat units (de veritat i no de paraula) som un poble invencible.

Com podem cometre tants d’errors, el darrer, majúscul, no votant els pressupostos i provocant la convocatòria d’eleccions. En aquestes hi haurà una polarització molt gran, sobretot a Catalunya, entre dos formacions, el PSOE i CS, suportada de forma intensiva per tots els mitjans de comunicació públics i privats (ja sabem que TV3 és líder d’audiència, amb un 18%, però què mira l’altre 82%?). Aquesta situació només es pot trencar amb una llista unitària que vagi des de l'independentisme fins el catalanisme i que surti guanyadora i, d’aquesta forma, reforçar les candidatures municipals del nostre país, que també haurien d’ésser unitàries.

No em crec l’argumentació que han donat PDeCAT i ERC sobre no votar els pressupostos, ja que ells haurien de saber que demanaven un impossible, més aviat crec que hi ha dues intencions que no es diuen i que caldria que ambdues forces parlessin clar. ERC defensa la independència de Catalunya, no en tinc cap dubte, però per ells és prioritari ésser els capdavanters i els primers i com veuen que els seus “companys” estan debilitats i barallats entre ells, prioritzen agafar la majoria de l’espai independentista i esclafar als altres (mai havien tingut una posició tan avantatjosa com ara). JxCAT, dirigit des de Waterloo (el PDeCAT ni està ni se l’espera) vol una estratègia de confrontació (així ja volia que no es votés la moció de censura a en Rajoy, ho recorden?) perquè considera que amb un govern tripartit a Espanya (PP+CS+VOX9 i l’aplicació continuada del 155 provocarà la reacció majoritària del poble de Catalunya en una autèntica confrontació i d’aquesta forma es forçarà a la comunitat internacional a intervenir, única estratègia que creuen ens pot portar a somiada i desitjada independència.

Les dues formacions no han parlat clar, la independència és un camí llarg i només es pot assolir sota la base d’aconseguir aplegar una àmplia majoria, que avui no tenim. Aquesta majoria es pot aconseguir mantenint les nostres institucions per damunt de tot, governant units, governant bé, governant per la gent i d’aquesta forma s’arribarà a convèncer a una ample majoria de la ciutadania que aquesta forma de fer i d’ésser és la millor i que per continuar avançant cal donar un pas endavant. Amb la confrontació perdrem sempre, cal avaluar les forces abans d’emprendre un camí i els polítics tenen que pensar les conseqüències que poden tenir les seves decisions i no embarcar-se en actuacions que saben que no sortiran i no dir-ho clar a les persones.

Si realment volen la independència per damunt de tot, de les seves picabaralles, recels i diferències, ara toca aparcar-les, ajuntar-se, fer camí junts, guanyar les eleccions legislatives i municipals i retornar al camí segur cap a la independència.

Amics d’ERC quin problema real teniu en anar junts i quan haguem assolit el nostre objectiu ja us confrontareu per veure qui és majoritari? Amics de JxCAT o del PDeCAT quin problema teniu en anar junts i que el cap de llista sigui d’ERC?.

Penseu en la gent, en les seves il·lusions, amb les seves esperances, no utilitzeu als presos com a punta de llança i feu allò que sigui necessari per alliberar-los (des de majories parlamentàries i de vots consolidades, des de l’acció política i civil i sobre tot, aconseguint aplegar una ample majoria dels ciutadans). Feu-ho i deixeu-vos de mirar el melic i de moltes cabòries. Si ho feu Catalunya guanyarà i, al final, el somni esdevindrà realitat.

 

Comentaris

Antoni Sant Feliu de Llobregat
5.
No es pot exigir a un partit o formació politica que per el sol fet de ser clarament independentista es presenti a les eleccións amb una unica llista. En primer lloc perqué no está demostrat que ajuntar diferents opcións politiques en una sola llista obtingui mes vots que anant en llistes separades ( jo puc estar legitimament molt d´acord amb la politica d´un partit independentista i molt en desacord amb la d´un altre partit encara que també sigui independentista, prefereixo no barrejar el meu vot i que després es sumin els vots de totes les llistes que han proclamat el seu objectiu per la independencia ) .
Si hem de ser sincers demanar a formacións politiques de ideologia tan diferent com la CUP, PdeCat i ERC que formin una sola opció electoral te un regust d´hipocresía i fa mal a tot l´independentisme. Perqué s´han d´ajuntar abans si ho poden fer després i sumar vots ? Es un valor, demostrar que no es només una opció politica determinda la que vol la independencia de Catalunya sinó que desde diferents ideologies s´arriba a la conclusió que s´ha de gestionar politicament la separació d´Espanya si hi ha una majoría de ciutadans que així ho volen.
Sobre aquesta suposada majoría o minoria independentista NINGU pot donar xifres ( es la negació de la democracia donar falses xifres electorals ). Es que s´ha fet un referendum d´autodetrminació per saber la gent que vol la independencia i la que hi está en contra ? El mes semblant a un referendum es el que es va fer el 1-O de l´any 2017. No val sumar vots de unes eleccións autonomiques estatals o municipals en que es voten partits o formacións politiques. El percentatge independentista només es pot saber fent el raconte de paperetes en les que es pugui optar per el si o el no.
Es molt recomenable l´estudi que demostra el frau electoral del 21-D de 2017, que el passat gener va publicar l´economista Sr. David Ros i Serra. Es pot trobar facilment a internet.

  • 0
  • 0
Joan Carles Sant Feliu de Ll
4.

El Problema no és ERC, que si vol una llista unitària, el problema és el PDeCat, que no accepta anar junt amb Erc a la llista de Junqueras per les europees. És un error molt greu, doncs és molt important anar junts a Europa, que en el fons és on es decideixen les coses.

  • 7
  • 3
Pau Girona
3.
Per mi aquest paràgraf resumeix perfectament la situació actual: "Les dues formacions no han parlat clar, la independència és un camí llarg i només es pot assolir sota la base d’aconseguir aplegar una àmplia majoria, que avui no tenim. Aquesta majoria es pot aconseguir mantenint les nostres institucions per damunt de tot, governant units, governant bé, governant per la gent i d’aquesta forma s’arribarà a convèncer a una ample majoria de la ciutadania que aquesta forma de fer i d’ésser és la millor i que per continuar avançant cal donar un pas endavant. Amb la confrontació perdrem sempre, cal avaluar les forces abans d’emprendre un camí i els polítics tenen que pensar les conseqüències que poden tenir les seves decisions i no embarcar-se en actuacions que saben que no sortiran i no dir-ho clar a les persones."

Amb llistes unitàries o no, és evident que fa falta molta més visió de país, estratègica i de llarg termini. Per arribar on volem no valen dreceres, s'han de fer les coses ben fetes i s'ha de parlar clar a la gent. Es troben a faltar més articles com aquest. Moltes gràcies per compartir-ho.
  • 14
  • 1
Joan Ribas Sant Feliu de Llobregat
2.

En tot el que es proposa des de Waterloo veig el Sr. Puigdemont com alternativa primera, no sigui que ens oblidem d'ell. I si el trio de Andalusia guanyés a les eleccions i fan tot el volen i ens maxaquen encara més, els de Waterloo estan ben segurs a la rereguarda.
Units si, però amb inteligencia i sense protagonisme.

  • 9
  • 6
silvestre Gilaberte Sant feliu
1.

No se si es oportuno y conveniente mi comentario, pero no me es posible dejar de felicitarte públicamente por el rigor y la profundidad de tu artículo. Personas que no coincidimos con las opciones nacionalistas de ningún lado, tenemos muchas cuestiones que nos unieron, nos unen, y, sobretodo, continuarán uniendonos.

  • 20
  • 17

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat