"La majoria de serveis de l'àmbit social estem tots molt precaritzats"

Sònia Mataró Educadora social i portaveu de les treballadores del SIE Baix Llobregat

La plantilla del Servei d'Intervenció Especialitzada en violència masclista (SIE) fa un mes que s'estan mobilitzant per protestar contra la precarització de les seves condicions laborals i la manca de personal per desenvolupar correctament el servei que ofereixen. El SIE és un servei que depèn de la Generalitat però que està externatlizat. Durant tres dilluns consecutius han fet aturades parcials de dues hores, però les mediacions amb l'empresa no han funcionat i ara estendran la protesta al mes de març, que s'aturaran en dijous. El primer serà el 8 de març, coincidint a la vaga feminista, a la qual s'adhereixen, com a treballadores i com a sindicat Teresa Claramunt. Un sindicat impulsat des del SIE del Baix Llobregat, que vol aconseguir consensuar reivindicacions comunes amb tots els SIE i aglutinar el màixm de serveis que treballin amb violència. En parlem de tot plegat amb Sònia Mataró, educadora social i portaveu de les treballadores del SIE Baix Llobregat.

Quina és la funció del Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE)?

Els SIE són serveis que es van obrir arran de la llei del 2008 del dret de les dones per erradicar la violència masclista. Són serveis de segon nivell, és a dir, fem processos de recuperació de la violència viscuda. Els serveis de primer nivell serien serveis socials, Mossos d'Esquadra o centres de salut, que detecten les situacions de violència i ens deriven els casos. Per això diem que els SIE som de segon nivell, n'hi ha vuit a tot Catalunya i el que està ubicat a Sant Feliu dona servei al Baix Llobregat. El 80% de casos ens arriben per derivació d'altres serveis, tot i que alguns cops n'hi ha que arriben directament, perquè ja coneixen el SIE.

"Cada cop ens arriben casos més socials, en què no només es tracta d'una situació de violència sinó que al darrere hi hauna situació de vulnerabilitat."

Des del SIE doneu un servei integral?

Som un equip multidisciplinar, format per diferents professionals per donar assistència en qualsevol de les àrees que necessitin. Per començar, quan arriba una dona la rebem les persones que fem de referent, que actualment som dues professionals, una educadora social i una treballadora social. Ser la persona de referent vol dir que de principi a final del procés estem acompanyant al cas. Fem la primera acollida i valorem la situació en què estan, perquè cada cop ens arriben casos més socials, en què no només es tracta d'una situació de violència sinó que al darrere hi hauna situació de vulnerabilitat. A partir d'aquí, derivem internament en funció de les necessitats. És a dir, si la demanda és més terapèutica, derivem a la psicòloga, si cal un tema maternofilial, derivem a l'àrea educativa, o si hi ha una denúncia o demanda de divorci, derivem a la jurista perquè pugui assessorar. El nostre objectiu és acompanyar-los a fer processos d'acompanyament de la violència viscuada.

"El 2014 van acomiadar tres companyes i des de llavors fins ara se'ns han anat treient espais de coordinació entre nosaltres".

Des del mes de febrer que heu engegat una sèrie d'aturades parcials per reivindicar la precarietat de les vostres condicions laborals i reclamar millores per oferir un millor servei. Què reclameu exactament?

Tenim diferents tipus de demandes: unes són les que podem demanar directament a l'empresa externalitzada que ens contracta, perquè forma part del plec de condicions que ha de complir, i les altres són les que podem demanar a la Generalitat, que adjudica el servei, que ha estat externalitzat des del primer dia. A la Generalitat una demanda molt clara és la manca de personal.

Ara sou vuit treballadores en plantilla. Quantes persones més caldrien?

Hauríem de ser el doble. Vam començar sent onze professionals, de les quals nou feien atenció directa. I ara som sis que fem ateneció directa i vuit en plantilla, que inclou la directora i l'administrativa. Abans érem quatre referents i ara només som dues, per atendre a tota la comarca. Tenim només una psicòloga, abans n'hi havia dues. I de jurista sempre n'hi ha hagut només una i no n'hi ha prou. Aquesta és una de les demandes que fem a la Generalitat, igual que l'increment de pressupost.

I a l'empresa quines demandes li feu?

Demanem millores amb l'organtizació. Al principi teníem més espais, podíem fer més treball multidisciplinar i treballar els casos més en equip, que és el valor del nostre servei. Però ara som menys personal i assumim el mateix volum de feina o fins i tot més, i no tenim aquests espais per fer plans de treball. És a dir, des que arribem fins que marxem, pràcticament estem fent visites tot el dia, i els casos cada cop són més complexos. Ens hauríem de coordinar molt amb la xarxa de serveis socials, i no tenim l'espai per fer-ho, ni intermanent entre nosaltres ni amb la xarxa.

Quan fa que han empitjorat aquestes condicions laborals?

El 2014 hi va haver la retallada: van acomiadar tres companyes. I des de llavors fins ara se'ns han anat treient aquests espais de coordinació entre nosaltres i cada cop estan augmentant més les visites.

Als altres SIE també ha passat això?

El SIE del Baix Llobregat i el de Girona són els primers que van néixer i els que més dotacions tenien. Per tant, hem notat més les retallades. Els que s'han creat posteriorment ja han començat en precari i en alguns llocs només hi treballen cinc o menys professionals. Al final les condicions laborals són pràcticament les mateixes entre totes: fem més visites de les que podem assumir, sortim més tard de la feina i no tenim temps per treballar de multidisciplinàriament.

Per què vau decidir mobilitzar-vos fent aquestes aturades?

De fet, no volíem arribar al punt de fer les aturades. Ens pensàvem que podíem arribar a acords amb l'empresa, perquè les nostres demandes ens semblaven raonables: fer la nostra feina amb millors condicions perquè reverteixi en la millora a l'atenció a les dones. I pensàvem que quan ho demanéssim ens dirien que sí, però no ha estat així. Després de més de sis mesos de negociacions i sense resposta, vam decidir consitutïr-nos com a sindicat Teresa Claramunt. I a partir d'aquí, vam decidir fer un pas més i pressionar convocant les aturades al mes de febrer. Les vam convocar tres dilluns al matí, perquè no és horari d'atenció directa i, per tant, no hi ha una afectació directa amb les dones, que és el que volíem evitar.

Arran de les aturades, heu tingut més mediacions?

Just abans de començar el primer dilluns d'aturada ens van convocar mediació de vaga. Vam arribar a alguns acords parcials però nosaltres demanàvem un canvi estructural i la resposta de l'empresa eren canvis petits que al final no canviava absolutament res. Per això vam decidir tirar endavant les aturades. Després del primer dilluns, ens van tornar a convocar a mediació de vaga, però tampoc vam arribar a acords. I ja ens van dir que fins l'abril no es tornarien a reunir amb nosaltres. Per això ara hem convocat aturades de dues hores tots els dijous de març, de 10 a 12. I ara sí que ho fem en horari d'atenció directa, perquè la nostra força és la visibilització i el ressò que poden tenir aquestes aturades externament.

Què implicarà fer les aturades en horari d'atenció directa?

Algú trucarà demanant una visita i no les podrem atendre dijous al matí en segons quin horari. Municipis de la xarxa es podran trobar que truquen per agendar alguna dona i els haurem de dir que aquell dia no podrem atendre-les. Pensem que això pot augmentar una mica la pressió.

Heu rebut resposta d'altres serveis, col·lectius o ajuntaments?

Quan hem comunicat que fèiem les aturades, molts serveis de la xarxa de violència masclista s'hi han interessat i ens han ofert suport. Perquè nosaltres hem estirat de la manta, però al final la majoria de serveis de l'àmbit social estem tots molt precaritzats. I quan veus que algú s'anima, fa que la resta també ho facin. D'altra banda, també hem rebut suport de Sant Feliu Feminista, que han vingut algun dilluns. O d'ajuntaments, com el de Sant Feliu, que ens n'ha donat des del primer dia i fins i tot es va aprovar una moció per unanimitat al ple municipal. També ens han donat suport des del de Sant Boi o persones vinculades a la Generalitat.

Dius que els serveis socials estan precaritzats. Sempre ha estat així o ha estat per la crisi dels últims anys?

La crisi ha fet molt, perquè el primer que es carrega són aquests serveis perquè no donen beneficis econòmics. I les misèries dels serveis són extenses en molts àmbits.

El primer dijous d'aturada és aquesta setmana i coincideix amb el 8 de març, us adheriu a la vaga feminista?

Com a sindicat Teresa Claramunt, estem adherides a la vaga, perquè en els nostres llocs de treball vivim diàriament la realitat de la violència que patim les dones i perquè volem denunciar la precarietat amb què gestionem aquesta problemàtica. I com a treballadores farem vaga el 8 de març, per visibilitzar la discriminació i la precarietat que ens atravessa pel sol fet de ser dones. Si calen serveis mínims, els farà l'únic treballador home del SIE, que de 10 a 12 també se sumarà a l'aturada.

"Vam decidir crear un sindicat propi i l'objectiu és intentar a aglutinar tots els serveis que treballin amb violència de gènere".

Heu constituït el sindicat Teresa Claramunt per combatre la vostra situació. Per què vau decidir crear un sindicat?

Per poder interpel·lar la Generalitat d'igual a igual i protegir-nos a nivell legal.

I per què no us vau integrar en un sindicat ja existent?

Ho vam debatre, perquè és cert que si ens uníem a un dels grans sindicats, podíem tenir més ressò i més facilitats. Però estem reivindicant qüestions específiques i creiem que ningú millor que nosaltres pot entendre les necessitats concretes d'aquests serveis i el que necessiten les dones que atenem. Per això vam decidir crear un sindicat propi i l'objectiu és intentar a aglutinar tots els serveis que treballin amb violència de gènere. Hem començat contactant amb tots els SIE, que no és tan fàcil perquè com que el servei està externalitzat tots depenem d'empreses diferents. Justament un sindicat propi ens permet organitzar-nos, encara que hi haguem de dedicar moltes hores.

La resta de SIE s'han adherit al sindicat Teresa Claramunt?

Des del SIE del Baix Llobregat portem sis mesos treballant-hi. Hem estat fent reunions amb els diferents SIE i ja n'hi ha dosmés que han creat seccions sindicals dins del Teresa Claramunt i s'estan començant a organitzar per poder negociar amb les empreses. La intenció és continuar fent reunions d'expansió amb la resta de SIE i intentar assessorar perquè s'uneixein i ser totes, i així, poder anar a parlar amb la Generalitat. A més, en paral·lel ara ens obrim a tots els serveis residencials.

És a dir, que el sindicat no és només pels SIE?

Ens volem obrir més. Ara ja hem començat a contactar amb serveis residencials perquè s'hi sumin, com són les cases d'acollida i pisos d'autonomia o d'urgència. Aquests serveis i els SIE som els dos eixos principals dins l'àmbit de la violència masclista. Hem començat amb els SIE, però volem créixer i agluitnar el màxim de serveis que trebalin amb violència.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat