"Una escola de música és un element referencial de cooperació dins la ciutat"

J. J. Blay Músic

El músic Joan Josep Blay ens rep a casa seva per a repassar la seva trajectòria com a professor i compositor. Nascut a Gavà, porta dècades vivint i treballant a Sant Feliu, i ara es jubila després d’haver ensenyat música a moltes generacions de santfeliuencs: en concret, va treballar 24 anys a l’Escola Mestral i 34 al l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu, de la qual va participar des de la seva fundació i on va dirigir la Coral Bruela. També ha esdevingut un dels compositors més importants del moment, especialment en cobla, però també per gèneres com el jazz, el rock i la música per a infants. A més d'haver format part de bandes com Blay Tritono, revulsiu de la música laietana, o Jacques Ibert. El passat 29 de novembre va ser homenatjat amb un acte a càrrec d’ex-alumnes, companys de feina i familiars.

Com vas viure l’acte de comiat al novembre?

No m’esperava trobar-me amb tanta gent, com els membres de la coral Bruela, o altres persones molt significatives. La veritat és que algunes sorpreses em van fer molta il·lusió. Crec que he tingut la sort que a la meva professió la gent t’aplaudeix quan acabes de treballar. Però, al final, he fet el que fa qualsevol del poble, que és treballar. És una llàstima que no es fessin actes d’homenatge com el que em van fer a persones anònimes, que fan feines, moltes vegades, són més importants de les que jo he fet, com per exemple escombrar el carrer. Evidentment, l’acte em va fer molta il·lusió, però molta més gent s’ho mereix.

Què et va despertar l’interès pel món de la música?

El meu avi tocava la bateria amb orquestres i bandes, i d’aquí va sortir el meu interés per la música, des de molt petit. Vaig fer algunes classes amb algun professor del poble: en aquell moment no hi havia escoles de música municipals. Amb 12 anys, vaig anar al conservatori de Barcelona.

"Tens una relació tan propera amb el teu instrument que es queda per sempre"

I en aquell moment vas començar a estudiar saxo.

És curiós, per què la mentalitat del meu avi era que toqués el clarinet: segons ell, instruments com la tuba eren per als que no hi entenien gaire i, en canvi, com que els del clarinet tocaven moltes notes, aquest instrument era per als més espavilats (riu). Com que a clarinet no hi havia plaça, doncs vaig començar a estudiar saxo, que també toquen moltes notes (riu). Hagués pogut tocar on hi hagués hagut plaça. Al final, un acaba estimant el que coneix.

La de triar instrument és una decisió que prenem de petits i ens acompanya per molts anys...

I és igual l’instrument amb què comencis, acaba sent la teva eina. Hi tens una relació tan propera que es queda per sempre.

Com és que, sent saxofonista, has acabat com a compositor especialitzat en cobla? A priori, no hi ha gaire relació.

Jo he escrit música per allà on he estat. En algunes èpoques vaig trobar feines tocant la tenora amb cobles, i llavors vaig començar a escriure per a cobla. Després, vaig estar molts anys involucrat amb cobles. Al final, és igual escriure per una cobla o per una Big Band: encara que no ho sembli, és el mateix.

"El procés de composar és el mateix per a qualsevol estil"

També has composat en molts altres estils.

Jo he tocat moltes tecles. Això fa que no sigui molt bo en res, però m’ho he passat molt bé amb tot. A mi el que més m’ha interessat sempre ha estat escriure, i canviant una mica uns acords, el ritme... el procés de composar és el mateix per a qualsevol estil. He tocat el mateix tema en format jazz-rock amb Blay Tritono i en format sardana amb una cobla.

Què t’ha aportat de diferent la feina de músic i compositor comparat amb la de mestre? Són complementàries?

 Jo al principi només em dedicava a la interpretació i a la composició. Quan vaig ser pare, vaig veure que m’havia d’espavilar econòmicament i vaig començar a donar classes a l’Escola Mestral i a l’Escola de Música de Sant Feliu. Jo volia ser músic, no professor! Però quan vaig començar, el procés va ser com el d’escollir un instrument: vas millorant, descobrint coses noves... i t’acabes estimant allò que fas.

Quin llegat consideres que has deixat als teus alumnes de Sant Feliu, tant als de l'escola Mestral com l'escola municipal de música?

Cadascú es fa el seu llegat. Jo només he intentat treballar el millor que sabia i que els alumnes s’enganxessin a la música. Ara veig que molts antics alumnes estan fent moltes coses interessants des de punts de vista amateur o fins i tot professional. Això, en certa manera, m’enorgulleix, però no estic orgullós de mi mateix, sinó d’ells. La veritat és que, en aquest sentit, he tingut molta sort en la meva feina.

"Quan un passa de tenir 20 alumnes a tenir-ne 50, la qualitat que es pot oferir és menor, i et sents menys identificat amb els alumnes"

També has vist evolucionar l’Escola Municipal de Música. El canvi de Can Ricart al Palau Falguera, l’increment del número de nens, la introducció de noves disciplines... Com els valores?

A la vida hi ha d’haver canvis. Potser no ho hauria fet tot exactament com s’ha fet, però alguns canvis són molt positius: hi ha molta gent fent música i molts grups. El que no m’agrada tant és l’acumulació: quan un passa de tenir 20 alumnes a tenir-ne 50, la qualitat que pot oferir és menor, i et sents menys identificat amb els alumnes. Un altre problema és que els infants d’avui tenen moltes hores d’escola i moltes activitats: fent moltes coses però no incidint en cap. Si no s’incideix en cap, no s’arriba a conèixer res. I si no s’arriba a conèixer res, és impossible que t’ho puguis arribar a estimar. Aquest creixement d’alumnes s’ha fet per una qüestió de diners: com que no arriben ajudes de la Generalitat, es manté l’escola introduïnt més nens.

Abans d’aquests últims canvis, també has vist com l’Escola Municipal de Música arrelava a la ciutat. Què representa, per a Sant Feliu, l’EMM? 

L’escola de Música un pol d’atracció per a aquells interessats en la música. És una guia per a ells. L’educació musical és un ensenyament de vida: mentre que a l’escola tots els alumnes aprenen el mateix, en una escola de música aprenen instruments diferents. Quan es troben en una orquestra, un grup o una banda, cadascú té un rol diferent, i aquí és on s’aprèn a cooperar. Això va més enllà del pur ensenyament musical: una escola de música és un element referencial de cooperació dins de la ciutat.

Com veus el moviment musical a Sant Feliu? Què hi trobes a faltar?

Sempre es pot millorar, però estem passant per un molt bon moment. Abans hi havia relativament poca gent fent música a Sant Feliu, i ara n’hi ha molta. En haver-hi tanta gent fent música, surten alguns músics que fan música de molta qualitat.

T’has jubilat de manera formal, però, en certa manera, un músic mai es jubila. Tens nous projectes en ment?

Ara estic treballant amb la cantata de la Joana Raspall, amb el Joan Dausà. També en una sonata per un professor de l’ESMUC, i altres temes de composició. Per altra banda, ara tinc un grup de musicoteràpia que vull ampliar: hi ha molta gent gran que vol posar-se en contacte amb la música quan es jubila, i a través d’aquests tallers trobem maneres de fer-ho sense haver de començar a estudiar un instrument de zero. Al final, sempre busques maneres de complicar-te la vida!

 

NOTA: Les fotos són de Jordi Vinuesa, de l'acte de reconeixement ciutadà

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat